Al Moianès a-prenent el sol a les escoles
Les escoles públiques: el millor punt de partida per a l’autoconsum compartit als pobles rurals
La transició energètica no és només un repte tecnològic: és una oportunitat per enfortir els llaços comunitaris i fer que els pobles siguin més autosuficients, sostenibles i resilients.
I per començar aquest camí, no hi ha millor lloc que l’escola pública.
Teulades ideals, ús diürn i energia per compartir
Les escoles tenen teulades àmplies i ben orientades, perfectes per a la instal·lació de plaques solars. A més, concentren el seu consum durant les hores de sol, fet que permet aprofitar directament bona part de l’energia produïda.
Però el més interessant és que, els caps de setmana i durant les vacances escolars —gairebé la meitat de l’any—, el centre no utilitza aquesta energia. Tota la producció d’aquests dies podria ser compartida amb altres equipaments, famílies o petits negocis del poble, fent que l’escola sigui molt més que autosuficient: sigui generosa.
Un bé comú al servei del poble
Les escoles públiques són de tothom.
Això facilita que l’energia generada es pugui destinar a equipaments municipals, a famílies, llars vulnerables o comerços de proximitat, creant una primera comunitat energètica local.
Un projecte així fa tangible què vol dir posar el bé comú al centre.
Aprendre amb el sol
Instal·lar plaques a l’escola no és només una acció tècnica: és una lliçó viva de sostenibilitat. Els infants poden veure com el seu centre genera energia neta, entendre com funciona l’autoconsum compartit i descobrir que el futur es construeix des del compromís col·lectiu.
Un bon exemple el trobem a la ZER Moianès Llevant, on el projecte A-prenent el sol va unir aprenentatge i energia renovable.
D’aquella experiència en va néixer la cooperativa Moianès Sostenible, que avui impulsa, juntament amb les administracions locals, la transició energètica compartida a tota la comarca.
Quan l’escola aprèn amb el sol, el poble també n’aprèn.
Confiança i exemplaritat
Començar per l’escola és començar pel lloc més natural. És un espai estimat, transparent i obert a tothom.
Quan la transició energètica s’inicia a l’escola, guanya legitimitat i confiança, i obre el camí perquè altres edificis municipals o privats s’hi sumin.
Conclusions: energia distribuïda, pobles resilients
Les directives europees ho deixen clar: l’energia del futur ha de ser produïda de manera distribuïda, compartida i també, amb finalitat social. Les escoles encaixen perfectament en aquest model.
A més, aquestes inversions responen a l’esperit dels mecanismes europeus de recuperació i resiliència, que promouen projectes capaços de reforçar el teixit social i econòmic local.
Si part de l’energia produïda es destina als petits negocis locals, aquests poden gaudir d’un preu energètic estable i previsible. Quan el projecte genera retorn econòmic, aquest pot reinvertir-se en bateries per a les escoles —per abocar energia a la xarxa quan el mercat és més car— o destinar-se al manteniment de la instal·lació.
D’aquesta manera, el sistema esdevé més eficient, solidari i resilient.
En definitiva
Començar la transició energètica per les escoles és una aposta intel·ligent, justa i inspiradora.
L’escola pot ser —literalment— el cor solar del poble, i el punt de partida d’una nova manera de produir, compartir i cuidar l’energia entre tots.
Un autoconsum compartit iniciat a l’escola no només redueix emissions: fa més fort el poble.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada