Pump track: tancat el debat sobre la inundabilitat, s’obren nous interrogants

 

Un debat que no s’atura: i si ara parlem del lloc escollit pel pump track?

Amb el temps, el debat sobre el pump track ha anat canviant de forma. Si primer es discutia si calia o no aquest equipament o si les obres s’havien iniciat amb prou transparència, després es va posar el focus en la seva ubicació concreta. Es va dir que s’havia escollit un espai interior, envoltat de cases, perquè d’altres alternatives estaven afectades per inundabilitat.

Doncs bé, això ja ha quedat resolt: el Camp de les Pedres, un espai obert i conegut per tothom com l’antic camp de futbol, no és zona inundable segons el Visor de l’ACA. El debat "inundable sí o no" es pot donar per tancat. Però, com passa sovint, una pregunta resolta n’obre dues més.

Ara es pot obrir el debat sobre la distància. Des del centre del poble fins al Camp de les Pedres hi ha uns 700 metres, segons Google Maps. És massa lluny per als infants i famílies que vulguin anar-hi a peu o en bicicleta? O és una distància assumible en un municipi petit, on la mobilitat no hauria de ser cap problema?

I després, hi ha la qüestió estètica i paisatgística. El Camp de les Pedres és un espai obert, que es veu des del Rec de les Nogueres i també des de la carretera, en el tram que porta cap al poble. Alguns poden preguntar-se si un pump track, amb la seva forma sinuosa i paviment negre, desentona en aquest entorn. D’altres poden considerar que no, que un pump track és una infraestructura moderna que no ha de fer cap nosa visual, i menys encara si el que volem és un poble viu i amb activitat per a joves.

Ara bé, cal afegir un altre element a tenir en compte: el Camp de les Pedres es troba dins d’una zona protegida, i això fa que qualsevol actuació urbanística hi hagi de passar per un procés d’autorització específic. Tanmateix, el caràcter d’interès públic d’una instal·lació com el pump track pot fer viable la seva tramitació i autorització. És legalment possible, però —com tantes altres coses— obriria un debat que mereix ser tractat amb transparència i visió col·lectiva.

Però aleshores, si el Camp de les Pedres no és inundable, i si l’impacte visual es pot valorar i debatre amb serenitat, torna la pregunta de fons: Per què s’ha escollit construir el pump track dins d’una illa de cases, entre habitatges, en una zona on no tothom el veu ben situat?

I finalment, una pregunta potser més profunda: Fins a quin punt la decisió sobre un espai públic pot prendre's sense un debat obert amb el veïnat? Si el projecte hagués estat exposat amb claredat des del primer moment, potser ara no estaríem debatent cada detall per separat.

Sigui com sigui, el pump track ja ha començat a construir-se. Però això no ha d’impedir que continuem parlant sobre el model de poble que volem: com equilibrem les activitats esportives, el paisatge, la participació veïnal i l’ús dels espais comuns.

Perquè a l’Estany, com a tot arreu, el debat no és una nosa. El debat és una eina per construir millor.

Redacció de la Revista de l’Estany i més enllà