TEIXIDORES DE L’ESTANY

 

Com s’ha pogut arribar a fer aquests arbres tan fantàstics?

Les coses no neixen del no-res. Totes tenen la seva història, la seva llavor que pot germinar o no. I aquesta vegada la llavor ha germinat.

Així, doncs, unes pinzellades d’aquesta història.

L’any 2016, i dins de les activitats de la Festa Major de l’Estany, va tenir lloc la 1a Trobada de Teixidores del Moianès. Aquesta activitat es repetiria fins a tres vegades més.

Aquesta interessant iniciativa sorgeix de la sinergia entre tres persones:
— d’una banda, la Fina Niubó, que volia trobar la manera d’implementar un grup de dones teixidores com el que ja havia engegat a Badalona;
— de l’altra, la Mariàngels Vila Senties, que aleshores, com a presidenta de l’Associació de la Gent Gran, volia dinamitzar-ne el grup de dones;
— i, finalment, la Marina Berdalet, tècnica de Cultura del nostre Ajuntament, que estava confeccionant el programa de la Festa Major d’aquell 2016.

La proposta consistia en una trobada de dones (els homes també hi estaven convidats, és clar!) al voltant d’una taula i a l’aire lliure, on tothom seria benvingut. La Fina compartia amb l’Estany la idea del Club de la Llana de Badalona, on les dones s’hi reunien des de feia temps per teixir plegades. Una experiència que no només volia ser un acte de teixir en si mateix, sinó un espai d’aprenentatge i de complicitat entre dones.

Una iniciativa que arrela

La 1a Trobada de Teixidores va ser tot un èxit. Van venir unes quantes dones del Club de la Llana de Badalona, que hi van ser convidades, i també s’hi van afegir moltes teixidores del Moianès, animades per les de l’Estany.

Aprofitant l’avinentesa, la Fina va organitzar un parell d’activitats:
— una xerrada/taller sobre els beneficis de teixir en grup, a la Casa de Cultura,
— i un taller a l’escola de l’Estany, on nens i nenes van aprendre a familiaritzar-se amb les llanes, els fils i els punts bàsics per crear les seves pròpies peces.

Deu anys de trobades

Els anys següents es van fer dues trobades més en el marc de la Festa Major.

Des de llavors, a l’Estany hi ha un grupet de dones que cada divendres a la tarda continua reunint-se per teixir plegades a l’espai de l’Associació de la Gent Gran. Dones que, amb la seva constància i dedicació, aporten un benefici enorme a la comunitat. Els donem les gràcies!

Ja fa deu anys d’aquell inici, i moltes coses han passat. Però les trobades setmanals no han fallat mai.

Aquí volem fer un reconeixement especial a la Mary, aquesta dona tan aficionada a teixir com a buscar bolets, que divendres rere divendres ha obert la porta a totes les dones que hi volen anar. No hi ha quotes ni compromisos: cadascú hi va quan pot o quan vol, i sap que sempre hi serà benvinguda. Sempre hi trobarà la Mary fent coses diferents i molt boniques, i disposada a ensenyar el punt que calgui o a orientar en les mides d’una peça.

A mesura que les dones s’han anat jubilant, el grup ha crescut. I és que teixir és una activitat engrescadora, creativa, adaptable i plena d’aprenentatges. És també un espai de sororitat, on totes s’ajuden.

Un projecte extraordinari: els arbres de Nadal

Després de tots aquests anys de feina silenciosa i constant, s’ha arribat fins aquí: a construir un gran arbre de Nadal i altres onze de més petits per engalanar la Fira i el poble. Un projecte llarg i exigent que ha comptat amb la decisió i la il·lusió de dues dones que cal esmentar: Montserrat Sabata i Maria Pou.

Elles han estat capaces d’engrescar els seus marits per ajudar-les en les qüestions tècniques i, el que és encara més important, una gran majoria de dones del poble. Tothom hi ha treballat desinteressadament, amb una il·lusió i un compromís dignes de reconeixement.

Creativitat i hores de dedicació

Contemplant els arbres, potser us preguntareu: n’hi ha dos d’iguals?
La resposta és senzilla: és molt difícil. Cada teixidora combina les llanes que té —o que li han tocat— d’una manera única. Per això cada quadrat és diferent. Només tenen una cosa en comú: tots fan 10 cm de costat.

I l’altra pregunta clau: quanta estona es triga a fer un quadrat?
Depèn de la destresa i l’experiència. Però de mitjana, uns quaranta minuts.

I tot això sense descuidar ni per un moment la gestió de casa, la feina —en el cas de les que encara treballen— i totes les responsabilitats quotidianes. Una veritable empresa invisible que posa molt alt el llistó d’aquestes teixidores entusiastes, artesanes i artistes.

Gràcies a totes

Des d’aquí volem felicitar totes les dones que han fet possible aquesta meravella que lluirà durant la Fira i les festes de Nadal al nostre poble.

Fina de can Niubó

Vols rebre les properes publicacions?
Et pots subscriure gratuïtament a la revista omplint aquest formulari: (enllaç).

Si en algun punt aquesta informació fos incompleta o incorrecta, ho pots indicar als comentaris o escriure’ns a lestanyquevolem@gmail.com.

Gràcies per ajudar-nos a fer una revista més acurada i oberta a tothom.