Entrades

Pep Sindreu

Imatge
  Pep Sindreu: la mirada que encara ens acompanya En Pep Sindreu Portabella (1953-2020), alcalde de l'Estany entre els anys 1999 i 2007, va ser professor de llengua i literatura catalanes durant més de trenta-cinc anys al col·legi Sant Ignasi-Sarrià de Barcelona. Apassionat de la literatura, lector infatigable i observador atent del món que l'envoltava, va deixar un llegat humà i cultural que encara avui continua ben present entre nosaltres. El març de 2022 va veure la llum el llibre pòstum Notes , una obra que recull textos escrits al llarg de gairebé cinquanta anys, des de 1973 fins als darrers mesos de la seva vida. El volum constitueix una mostra excepcional de la seva sensibilitat literària i de la seva manera d'entendre el paisatge, les persones i el pas del temps. Gràcies a Marina Berdalet, companya d'en Pep, que ha volgut compartir amb nosaltres aquests textos, avui podem oferir als lectors de la Revista Digital de l'Estany una petita mostra d'una joia l...

- SOROLL + CONVIVÈNCIA

Imatge
Els ajuntaments tenen eines per actuar davant la contaminació acústica quan consideren que aquesta pot afectar el benestar, la salut i la convivència de la ciutadania. L'Ajuntament de la Canonja ha impulsat recentment una campanya de sensibilització sobre aquesta problemàtica, recordant que el soroll no és només una molèstia, sinó també una qüestió de salut pública i qualitat de vida. Creiem que és una iniciativa interessant perquè posa de manifest la importància que moltes administracions locals atorguen avui a la qualitat acústica dels espais públics i a la protecció del descans veïnal. Per aquest motiu reproduïm a continuació, íntegrament, la informació publicada per l'Ajuntament de la Canonja. La Canonja impulsa un entorn amb menys soroll Font: Ajuntament de La Canonja 29/04/2026 - 20:45 L’Ajuntament de la Canonja posa en marxa una nova campanya de sensibilització sobre la contaminació acústica amb l’objectiu d’informar la ciutadania i fomentar hàbits que contribueixin a re...

D'Olivehult al Moianès

Imatge
Font: Ilmatar – Projecte Olivehult (Motala, Suècia)   D'Olivehult al Moianès: una reflexió sobre energia, territori i oportunitats perdudes Recentment hem conegut el projecte d'Olivehult, a Suècia, on l'empresa finlandesa Ilmatar impulsa el que podria esdevenir un dels parcs solars més grans del nord d'Europa. La proposta és singular. Terrenys que durant generacions havien estat pastures, que més tard es van convertir en boscos de producció forestal, podrien tornar parcialment als seus orígens. Entre les plaques solars hi pasturaran ovelles i, segons els promotors, la biodiversitat podria fins i tot millorar respecte a l'ús forestal intensiu actual. És un debat interessant. Però potser la pregunta que ens hauríem de fer al Moianès no és què passa a Suècia, sinó què hem deixat de fer nosaltres. Fa només uns anys vam tenir una oportunitat extraordinària. Els fons europeus Next Generation van posar damunt la taula recursos econòmics per impulsar la transició energètica...

Quan una mestra diu que no arriba

Imatge
  Hi ha vídeos que duren poc més d'un minut però que obliguen a aturar-se i pensar. Fa poc vaig veure una carta oberta d'una mestra. No era un discurs polític ni una reivindicació corporativa. Tampoc era una queixa personal. Era, senzillament, el relat d'un dia qualsevol dins d'una aula. Font: Una mestra Una aula amb gairebé trenta alumnes. Un infant amb autisme. Una nena amb dificultats d'atenció. Un alumne amb problemes de conducta. Altres que necessiten suport emocional, acadèmic o simplement algú que els escolti. I una sola mestra intentant arribar a tothom. Mentre escoltava aquell testimoni, em venia al cap una pregunta que tots ens hauríem de fer: és aquesta l'escola que volem per als nostres infants? La diversitat és una riquesa. Probablement mai les nostres escoles havien estat tan diverses ni tan representatives de la societat real. Però la diversitat no es gestiona només amb bona voluntat. Necessita recursos, temps, professionals especialitzats i unes...

Retrobada de les escoles rurals catalanes

Imatge
  Parc de l'Aigua, SQS Retrobada de les escoles rurals catalanes participants a l’ItineraSTEAM+ de Conca Alumnes de la ZER Moianès Llevant, la ZER Empordà i l’Escola Valdelors de Vandellòs es retroben al Parc de l’Aigua de Sant Quirze Safaja després de l’experiència viscuda a l’ItineraSTEAM+ de Conca. Quan els alumnes de la ZER Moianès Llevant van tornar de Conca, tots els adults vam veure que alguna cosa havia canviat. Hi tornaven amb nous aprenentatges, amb més confiança per explicar els seus projectes i, sobretot, amb nous amics repartits per diferents racons de Catalunya. L’estada a l’ItineraSTEAM+ no va ser només una trobada al voltant de la ciència i la tecnologia. També va ser una experiència de convivència intensa entre alumnes d’escoles rurals que comparteixen una mateixa manera d’entendre l’educació i el territori. Per això, la jornada de retrobament celebrada el passat 29 de maig al Parc de l’Aigua de Sant Quirze Safaja era esperada amb molta il·lusió. L a Bet, mestra de...

AVUI FAIG VAGA, PERÒ…

Imatge
  Reflexions des de dins del sistema educatiu Per Sílvia Giménez Corrons 17 de maig de 2026 “Avui faig vaga per alçar la veu cap enfora, però també per enfocar la mirada i el pensament cap endins.” Avui faig vaga per donar suport a les reivindicacions de la majoria de docents i que, a hores d’ara, ja són prou conegudes. Tanmateix, voldria subratllar que, darrere aquesta unanimitat en els titulars de les reclamacions, crec que hi molts matisos, mirades i posicionaments concrets que sovint em fan entrar en contradiccions. Avui faig vaga per ajudar a visibilitzar que fer de mestre avui dia és molt més complex que anys enrere, per la qual cosa necessitem més suport social i institucional. Estarem d’acord que la diversitat és una riquesa, però no hem d’oblidar que —actualment— en aquesta diversitat hi ha moltes necessitats que topen amb dificultats (evolutives, relacionals, conductuals, psíquiques, psicoemocionals, socioeconòmiques, etc.) que condicionen de ple la qualitat dels...

Som gent gran, somos viejos, som seniors.

Imatge
L’altre dia em vaig asseure una estona a mirar treballar en Ricard Marcet. Mentre molts correm, hi ha persones que encara treballen amb precisió, experiència i paciència. I observar-ho també és una manera de passar hores de jubilat. Potser per això aquesta escena m’ha fet pensar en el text que comparteixo avui. Des de Som Seniors, la periodista Lourdes Charles ha entrevistat membres de STEAM4ALL i ha sabut captar molt bé una idea que compartim plenament: l’experiència no caduca i les relacions entre generacions ens enriqueixen a tots. Us comparteixo l’article íntegre i, al final, hi afegeixo un parell de vídeos d’en Joan Manuel Serrat parlant de “los viejos” i de gent que ja ha fet moltes vegades vint anys. Joaquín Jiménez Godoy Quan les generacions es troben, els estereotips es trenquen En un món que sovint se separa per edats, hi ha iniciatives que construeixen ponts. L'associació Steam4All n'és un exemple clar. Nascuda en un entorn rural, amb la voluntat d’apropar la tecnolo...