Entrades

Diàlegs espirituals: música i records d’en Lluís Vilardell

Imatge
El diumenge 4 d’octubre de 2026, a les 19 h, l’església de Santa Maria de l’Estany acollirà un concert dedicat a la memòria d’en Lluís Vilardell, veí de l’Estany i col·laborador de la nostra revista digital. El Cor Lerània, amb més de trenta anys de trajectòria i sota la direcció de Jordi Noguera, interpretarà Diàlegs espirituals , un recorregut per quatre segles de música coral. Les paraules que ens queden En Lluís Vilardell va ser un col·laborador molt actiu de la nostra revista. Avui, amb motiu del concert que se celebrarà en record seu, volem recuperar un fragment de la introducció d’un dels relats que hi vam publicar, El dia que en Sebastià va arribar : Tots tenim un dia —o potser una època— en què la vida sembla plena de coses que s’han anat acumulant sense adonar-nos-en: objectes, records, silencis. Fins que un dia algú —o alguna cosa— truca (o ni tan sols truca) i entra. No per fer soroll, sinó per recordar-nos que cal buidar per poder respirar de nou. Aquesta és la història d’...

Enric Rodó i la carlina que va mirar a contrallum

Imatge
  Enric Rodó i la carlina que va mirar a contrallum Una conversa amb Joaquín sobre l’Estany, la creació artística i les descobertes inesperades que van obrint camins. Enric Rodó recorda els estius de la infantesa a l’Estany com un temps de llibertat. Sortir de casa després d’esmorzar, tornar per dinar i reprendre el dia a fora. Avui hi viu, amb el bosc a tocar i les passejades amb els gossos com una manera quotidiana d’observar i trobar materials per a la seva obra. Va ser durant una passejada que una carlina, mirada a contrallum, li va revelar una geometria que fins aleshores li havia passat desapercebuda. Aquella descoberta el va portar a experimentar durant dos anys fins a aconseguir convertir-la en una imatge. Després vindrien les medalles, les làmpades i una recerca personal en què es troben la natura, l’art i les seves creences sobre el poder de les formes. Enric, com comença la teva relació amb l’Estany? Els meus pares van comprar la casa quan jo era petit, cap al ...

Arrels en la natura, present en la ciència i visió en el futur

Imatge
  D’un petit poble al món Em dic Sílvia Forcat i sóc de Collsuspina. Créixer envoltada de camps, granges i boscos amb el Montseny i Montserrat a l’horitzó em va crear, ja des de petita, un vincle molt fort amb la natura i els animals i em va ensenyar a entendre la gran dependència que tenim del temps i la naturalesa. El meu món es va començar a ampliar quan als divuit anys vaig marxar a Barcelona per estudiar Enginyeria Mecànica a la Universitat Politècnica de Catalunya. Acabats els meus estudis, vaig treballar durant cinc anys al Sincrotró ALBA, un accelerador de partícules d’aquí Catalunya. Va ser allà on la meva passió per la ciència es va consolidar. El contacte amb científics d’altres parts del món, d’alguna manera, em va donar ales per continuar explorant noves facetes de la meva professió i em va impulsar a anar-me’n a l’estranger. La meva carrera em va portar fins als Estats Units, on vaig treballar a la frenètica Silicon Valley, però resguardada pel ritme més pausat de la ...

Nou curs a la ZER Moianès Llevant

Imatge
Retrobar-nos, compartir i començar: així arrenca el nou curs a la ZER Com ja és tradició, hem donat el tret de sortida a un nou curs a la ZER El Moianès Llevant , i ho hem fet a Mas Blanc. Una jornada per retrobar-nos i posar-nos cara —amb algunes persones ben conegudes que tornen a caminar amb nosaltres després d’un temps— i per donar la benvinguda a noves incorporacions que arriben amb ganes, noves mirades i aquell aire fresc que sempre fa créixer els equips. Perquè començar un curs també és això: retrobar-nos, acollir, compartir i construir plegats . Aquest curs també comença per a mi d’una manera especial. Assumeixo la direcció de la ZER El Moianès Llevant, agafant el relleu d’en Toni Comajoan i encetant una nova etapa que afronto amb il·lusió, responsabilitat i moltes ganes de continuar fent créixer aquest projecte compartit. No arribo, però, a una comunitat nova per a mi. Els anys com a mestre itinerant m’han permès formar part de les tres escoles de la ZER, conèixer els seus inf...

S’han acabat els Next Generation. I ara què?

Imatge
S’han acabat els Next Generation. I ara què? Europa ens ha donat una oportunitat extraordinària per accelerar la transició energètica. Ara arriba el moment de preguntar-nos què n’hem fet, què hem après i, sobretot, què farem a partir d’ara. El 31 d’agost de 2026 ha marcat el final d’una etapa. Durant aquests anys ens hem acostumat a sentir parlar dels fons Next Generation : milions d’euros, convocatòries, rehabilitacions, plaques fotovoltaiques, eficiència energètica, mobilitat elèctrica, digitalització... Han estat recursos extraordinaris, nascuts en unes circumstàncies també extraordinàries, que han permès fer inversions que probablement molts ajuntaments, empreses i ciutadans haurien trigat molts anys a poder afrontar. Ara que aquesta etapa s’acaba, potser és un bon moment per fer-nos una pregunta molt senzilla: Què n’hem fet, de tot això? No pretenem fer aquí un balanç dels Next Generation. Ni tenim totes les dades ni ens correspon. Però sí que podem mirar què ha passat al ...

Mercat d’Olis i Vins de l’Estany 2026

Imatge
Mercat d’Olis i Vins de l’Estany 2026 El pròxim divendres 11 de setembre, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya i la Festa Major de l’Estany, el carrer Doctor Vilardell tornarà a acollir el tradicional Mercat d’Olis i Vins. A partir de les 10 del matí, una quinzena de parades oferiran una selecció d’olis, vins, formatges, embotits i altres productes artesans. Olis, vins i productes de proximitat Entre els productes que s’hi podran trobar hi haurà olis d’oliva de varietat arbequina procedents de les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà, així com oli d’argudell de l’Empordà. Els vins seran de les denominacions d’origen Empordà i Costers del Segre. També es podran tastar i adquirir vermuts elaborats amb base de vi procedents de Calonge. El mercat es completarà amb altres productes alimentaris, entre els quals destaquen: Els formatges de la formatgeria moianesa Montbrú. Els embotits d’assecat natural de la Vall d’en Bas. Les olives grans i farcides. Els vermuts elaborats a pa...

Tecnologia i reciclatge: futur sostenible

Imatge
Les plaques solars també moriran. Què en farem? Cada vegada instal·lem més plaques solars. A les teulades, als polígons i també als camps. És necessari si volem substituir els combustibles fòssils. Però hi ha una pregunta que no podem ignorar: Què passarà amb totes aquestes plaques quan arribin al final de la seva vida? Un estudi publicat aquest agost a Nature intenta respondre aquesta pregunta. I les seves conclusions són una advertència, però també una bona notícia. Centenars de milions de tones Una placa fotovoltaica pot funcionar durant 25 o 30 anys, sovint més. Però algun dia caldrà substituir-la. L'estudi calcula que l'any 2060 podríem haver acumulat al món entre 297 i 402 milions de tones de residus fotovoltaics . Sembla una xifra enorme. I ho és. Però una placa vella no és només un residu. Conté vidre, alumini, coure, silici, plata i altres materials que podem recuperar. Aquí apareix una expressió que probablement sentirem cada vegada més: mineria urbana. En lloc d...