Diàlegs espirituals: música i records d’en Lluís Vilardell
El diumenge 4 d’octubre de 2026, a les 19 h, l’església de Santa Maria de l’Estany acollirà un concert dedicat a la memòria d’en Lluís Vilardell, veí de l’Estany i col·laborador de la nostra revista digital. El Cor Lerània, amb més de trenta anys de trajectòria i sota la direcció de Jordi Noguera, interpretarà Diàlegs espirituals, un recorregut per quatre segles de música coral.
Les paraules que ens queden
En Lluís Vilardell va ser un col·laborador molt actiu de la nostra revista. Avui, amb motiu del concert que se celebrarà en record seu, volem recuperar un fragment de la introducció d’un dels relats que hi vam publicar, El dia que en Sebastià va arribar:
Tots tenim un dia —o potser una època— en què la vida sembla plena de coses que s’han anat acumulant sense adonar-nos-en: objectes, records, silencis.
Fins que un dia algú —o alguna cosa— truca (o ni tan sols truca) i entra. No per fer soroll, sinó per recordar-nos que cal buidar per poder respirar de nou.
Aquesta és la història d’aquell algú. O potser d’aquell moment.
El relat ens parla de les coses que acumulem al llarg de la vida, de les que potser hauríem de deixar enrere i d’aquelles persones que, de vegades inesperadament, ens ajuden a mirar les coses d’una altra manera.
El protagonista descobreix que, de vegades, cal deixar anar allò que ens sobra per fer espai a alguna cosa nova. El relat acaba amb aquestes paraules:
De vegades, els mestres arriben sense avís, disfressats de visitants incòmodes.
No venen a quedar-se, sinó a ajudar-te a canviar allò que ja no pot continuar igual.
Recuperar-lo avui és també una manera de recordar en Lluís a través de la literatura i de les seves col·laboracions amb la revista.
Llegir «El dia que en Sebastià va arribar»
Música per recordar en Lluís
Aquest concert tindrà, a més, un significat especial per a molts de nosaltres.
Des que va arribar a l’Estany, fa vint-i-un anys, en Lluís Vilardell es va implicar en la vida del poble, sempre amb el desig d’aplegar els veïns i estrènyer els vincles entre ells. Participava en els jocs de bitlles, formava part de grups de conversa en anglès i dirigia el cor de l’església.
En Lluís Vilardell dirigint el cor durant un dinar de la gent gran. Vídeo cedit per en Jaume Rovira.
Va exercir de jutge de pau i va participar activament en la fundació de la cooperativa Moianès Sostenible, convençut del valor de les cooperatives de consum. També participava com a actor en les obres de teatre de final de curs de l’escola i en les representacions que es feien a l’escenari del poble.
Si li havíem de trobar alguna pega, ho podríem dir amb un somriure: no era home de bar.
Havia format part, però, de diversos grups de música pop i de música irlandesa: potser les comptades vegades que entrava en un pub eren precisament per tocar-hi la guitarra. Sempre li havia agradat interpretar tota mena de música, especialment el pop, la música irlandesa i, sobretot, la bossa nova brasilera. A l’Estany ens havia regalat tres o quatre concerts amb el seu grup irlandès, els Barnyard Boys, amb la seva dona, la Cristina, i amb una amiga, la Dirdra.
En Lluís també era una persona vinculada a la terra. Tan aviat com va poder, va tenir el seu tros, amb una il·lusió ben concreta: plantar-hi arbres que algun dia fessin ombra a les generacions que vindrien després.
En Lluís Vilardell dirigint el cor durant un dinar de la gent gran. Foto cedida per en Jaume Rovira.
El concert ens ofereix una ocasió per retrobar-nos, compartir el seu record i gaudir plegats de la música.
El Cor Lerània: més de trenta anys de música
El concert ens ofereix una oportunitat cultural que val la pena destacar: escoltar el Cor Lerània, una formació de cambra fundada a Barcelona el gener de 1995.
Al llarg de més de trenta anys, el conjunt ha desenvolupat una trajectòria dedicada a la interpretació de música vocal, amb un repertori que comprèn des del Renaixement fins a la música contemporània.
Una de les característiques del seu treball és l’atenció a l’expressivitat, les harmonies i el significat dels textos. La formació ha actuat en nombroses poblacions catalanes, ha col·laborat amb altres conjunts musicals i ha enregistrat música de Monteverdi per a Catalunya Música.
El maig de 2025, amb motiu del seu trentè aniversari, el crític musical Oriol Pérez Treviño va publicar una crònica en què destacava la personalitat sonora del conjunt, el treball de les harmonies i la seva capacitat per crear atmosferes de recolliment.
Podeu llegir la crònica a Nació Manresa: «El Cor Lerània, un projecte d’esperança musical».
Jordi Noguera, una trajectòria vinculada al Bages
Al capdavant del Cor Lerània, des de la seva fundació, hi ha Jordi Noguera i Perathoner, director amb una llarga trajectòria musical i pedagògica.
Va iniciar els estudis musicals a Manresa i va continuar la seva formació a Montserrat amb el pare Ireneu Segarra. Posteriorment, va ampliar els seus coneixements en direcció, cant, piano i anàlisi musical.
La seva trajectòria està estretament vinculada al Bages. Va fundar l’Escola Municipal de Música de Navarcles el 1981 i va dirigir l’Orfeó Manresà entre 1987 i 1991. També va estar al capdavant de la Coral Sant Jordi entre 1991 i 1995.
Des de fa més de tres dècades dirigeix el Cor Lerània, amb el qual ha desenvolupat un projecte musical que combina la interpretació coral amb una especial sensibilitat pels textos i les possibilitats expressives de la veu humana.
Podeu consultar més informació sobre la formació i el seu director al web del Cor Lerània.
Diàlegs espirituals: quatre segles de música
El programa que escoltarem a l’Estany proposa un recorregut musical per diferents èpoques i estils, units per una mateixa voluntat: expressar l’espiritualitat a través de la veu humana.
El concert inclou obres de quatre compositors:
Joan Cererols (1618–1680)
Compositor català del barroc i monjo de Montserrat, Cererols és una figura destacada de la música religiosa catalana. El programa inclou quatre dels seus motets.
Claudio Monteverdi (1567–1643)
Considerat una de les figures fonamentals de la història de la música occidental, Monteverdi va contribuir decisivament a la transició del Renaixement al barroc. El cor interpretarà la seva Missa a quatre veus, publicada l’any 1650.
Josep Ollé i Sabaté (1987)
Compositor català contemporani que representa la continuïtat de la tradició coral fins als nostres dies. El programa inclou dos dels seus motets, que permetran descobrir una manera actual d’expressar musicalment l’espiritualitat.
Felix Mendelssohn (1809–1847)
Un dels grans representants del romanticisme alemany. El concert inclourà tres motets que mostren la riquesa expressiva i harmònica de la seva música religiosa.
La combinació d’aquests quatre autors permetrà descobrir com ha evolucionat la música coral religiosa al llarg dels segles, mantenint la veu humana com a principal instrument d’expressió.
Una experiència musical al nostre monestir
El concert tindrà lloc en un escenari que li aporta un atractiu especial: l’església de Santa Maria de l’Estany.
Escoltar música coral en un espai d’aquestes característiques permet establir un diàleg entre la música, l’arquitectura i la història. Bona part del repertori que interpretarà el Cor Lerània va ser concebut precisament per a espais religiosos.
Segons el programa, el conjunt estarà format per onze cantants, distribuïts entre sopranos, mezzosopranos, contratenor, tenors, barítons i baix. Aquesta formació de cambra permetrà apreciar el paper de cadascuna de les veus, les harmonies i els diàlegs musicals que donen nom al concert.
Durant el 2026, el Cor Lerània ja ha presentat a la Seu de Manresa un programa amb obres dels mateixos quatre compositors. Tindrem, doncs, l’oportunitat d’escoltar al nostre poble una proposta musical que forma part del treball recent d’una formació coral amb una trajectòria consolidada.
Diumenge 4 d’octubre de 2026, a les 19 h.
Església de Santa Maria de l’Estany.
Diàlegs espirituals, a càrrec del Cor Lerània, sota la direcció de Jordi Noguera.
Programa complet del concert
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada