Notícies, Opinió i Debat

  Pep Sindreu: la mirada que encara ens acompanya En Pep Sindreu Portabella (1953-2020), alcalde de l'Estany entre els anys 1999 i 2007, va ser professor de llengua i literatura catalanes durant més de trenta-cinc anys al col·legi Sant Ignasi-Sarrià de Barcelona. Apassionat de la literatura, lector infatigable i observador atent del món que l'envoltava, va deixar un llegat humà i cultural que encara avui continua ben present entre nosaltres. El març de 2022 va veure la llum el llibre pòstum Notes , una obra que recull textos escrits al llarg de gairebé cinquanta anys, des de 1973 fins als darrers mesos de la seva vida. El volum constitueix una mostra excepcional de la seva sensibilitat literària i de la seva manera d'entendre el paisatge, les persones i el pas del temps. Gràcies a Marina Berdalet, companya d'en Pep, que ha volgut compartir amb nosaltres aquests textos, avui podem oferir als lectors de la Revista Digital de l'Estany una petita mostra d'una joia l...

Els ajuntaments tenen eines per actuar davant la contaminació acústica quan consideren que aquesta pot afectar el benestar, la salut i la convivència de la ciutadania. L'Ajuntament de la Canonja ha impulsat recentment una campanya de sensibilització sobre aquesta problemàtica, recordant que el soroll no és només una molèstia, sinó també una qüestió de salut pública i qualitat de vida. Creiem que és una iniciativa interessant perquè posa de manifest la importància que moltes administracions locals atorguen avui a la qualitat acústica dels espais públics i a la protecció del descans veïnal. Per aquest motiu reproduïm a continuació, íntegrament, la informació publicada per l'Ajuntament de la Canonja. La Canonja impulsa un entorn amb menys soroll Font: Ajuntament de La Canonja 29/04/2026 - 20:45 L’Ajuntament de la Canonja posa en marxa una nova campanya de sensibilització sobre la contaminació acústica amb l’objectiu d’informar la ciutadania i fomentar hàbits que contribueixin a re...

Font: Ilmatar – Projecte Olivehult (Motala, Suècia)   D'Olivehult al Moianès: una reflexió sobre energia, territori i oportunitats perdudes Recentment hem conegut el projecte d'Olivehult, a Suècia, on l'empresa finlandesa Ilmatar impulsa el que podria esdevenir un dels parcs solars més grans del nord d'Europa. La proposta és singular. Terrenys que durant generacions havien estat pastures, que més tard es van convertir en boscos de producció forestal, podrien tornar parcialment als seus orígens. Entre les plaques solars hi pasturaran ovelles i, segons els promotors, la biodiversitat podria fins i tot millorar respecte a l'ús forestal intensiu actual. És un debat interessant. Però potser la pregunta que ens hauríem de fer al Moianès no és què passa a Suècia, sinó què hem deixat de fer nosaltres. Fa només uns anys vam tenir una oportunitat extraordinària. Els fons europeus Next Generation van posar damunt la taula recursos econòmics per impulsar la transició energètica...

  Hi ha vídeos que duren poc més d'un minut però que obliguen a aturar-se i pensar. Fa poc vaig veure una carta oberta d'una mestra. No era un discurs polític ni una reivindicació corporativa. Tampoc era una queixa personal. Era, senzillament, el relat d'un dia qualsevol dins d'una aula. Font: Una mestra Una aula amb gairebé trenta alumnes. Un infant amb autisme. Una nena amb dificultats d'atenció. Un alumne amb problemes de conducta. Altres que necessiten suport emocional, acadèmic o simplement algú que els escolti. I una sola mestra intentant arribar a tothom. Mentre escoltava aquell testimoni, em venia al cap una pregunta que tots ens hauríem de fer: és aquesta l'escola que volem per als nostres infants? La diversitat és una riquesa. Probablement mai les nostres escoles havien estat tan diverses ni tan representatives de la societat real. Però la diversitat no es gestiona només amb bona voluntat. Necessita recursos, temps, professionals especialitzats i unes...