Carta oberta als alumnes de sisè: aprendre per construir el futur
A tot l’alumnat que aquest curs deixa la Primària i comença una nova etapa.
I també als mestres, mentors digitals, a les famílies, voluntaris STEAM4ALL, i a totes les persones que, amb paciència, estima i il·lusió, els han ajudat cada dia a descobrir una petita peça més del gran trencaclosques de la vida.
Carta oberta als alumnes de sisè
Potser avui no us n’adoneu. Però esteu aprenent molt més del que sembla.
Estimats nois i noies,
D’aquí a uns dies deixareu definitivament la Primària i començareu una nova etapa: l’ESO. Per això, aprofito per compartir amb vosaltres una petita reflexió.
Durant aquests anys heu fet molts projectes amb la micro:bit. Potser a alguns us han semblat només un joc, un experiment o una pràctica de programació. Per exemple:
Recordeu quan vau programar el joc de Pedra, Paper i Tisora?
Sacsejàveu la vostra micro:bit, l’acceleròmetre detectava el shake, és a dir, la tremolor de la vostra mà, el programa generava un nombre aleatori i apareixia una pedra, un paper o unes tisores.
Era un joc. O almenys això semblava.
Més endavant vau construir una petita estació meteorològica.
La micro:bit mesurava la temperatura, la humitat o la pressió atmosfèrica i enviava les dades a Internet perquè qualsevol les pogués consultar.
Després vau aprendre a treballar amb el rellotge.
La micro:bit sabia quina hora era i decidia si havia arribat el moment de regar l’hort.
Potser cada projecte us semblava diferent.
Però no ho era.
Sense adonar-vos-en, estàveu aprenent petites peces d’un mateix trencaclosques.
Ara imagineu una altra situació.
En algun lloc del món, la Terra comença a tremolar.
Una micro:bit, o qualsevol altre dispositiu amb un acceleròmetre, detecta la vibració, anota l’hora exacta en què ha començat el moviment i envia aquella informació a Internet.
Al mateix temps, milers d’altres dispositius fan exactament el mateix.
Uns algoritmes, escrits per persones que un dia també van començar programant petits projectes com vosaltres, comparen totes aquelles dades.
Analitzen quan ha arribat la vibració a cada lloc, calculen on s’ha iniciat el terratrèmol i poden enviar un avís a les persones que encara no han notat les ones més fortes.
Potser només guanyen cinc segons. Però, de vegades, cinc segons poden salvar moltes vides.
Quan veiem a les notícies terratrèmols, inundacions o altres desastres naturals que afecten persones d’arreu del món, és fàcil pensar que nosaltres no hi podem fer res.
Però no és del tot cert. Alguns de vosaltres ja vau fer un prototip per protegir les persones de les inundacions sobtades al Parc de l’Aigua de SQS. O no?
Cada avenç científic, cada màquina, cada eina i cada tecnologia que avui ajuda les persones va començar, anys enrere, amb algú que tenia curiositat per entendre el món i que anava aprenent petites coses, una darrere l’altra.
Exactament igual que vosaltres.
Per això, quan arribeu a l’ESO, aprofiteu totes les oportunitats d’aprendre.
No penseu mai que un exercici és massa senzill.
No penseu mai que un projecte és poca cosa.
Cada coneixement que adquiriu és una peça que un dia pot encaixar amb moltes altres.
Continueu CONTACTANT amb els reptes. Observeu el món, feu preguntes i intenteu entendre els problemes abans de buscar-ne les solucions.
Continueu CONSTRUINT. Proveu, creeu, programeu, dissenyeu i no tingueu por d’imaginar coses que encara no existeixen.
Continueu COMPROVANT. Equivocar-vos no és fracassar; és aprendre. Reviseu, corregiu i torneu-ho a intentar. Cada error us acosta una mica més a la solució.
I, sobretot, continueu COMUNICANT. Expliqueu el que feu, escolteu els altres i compartiu els vostres descobriments. Les grans solucions gairebé sempre són el resultat del treball de moltes persones.
Potser algun dia estudiareu una carrera universitària.
O potser escollireu un cicle formatiu.
Potser treballareu al camp, en un taller, en una empresa, en un hospital, en una escola, en una granja, en una oficina o creareu el vostre propi negoci.
Potser us quedareu vivint al poble.
O potser el vostre camí us portarà ben lluny.
Tots aquests camins són igual de dignes i igual d’importants.
Perquè el món necessita tothom.
Necessita persones que investiguin i desenvolupin noves tecnologies en tots els àmbits de la vida.
Necessita persones que cultivin aliments, cuidin els animals, reparin màquines, construeixin habitatges, instal·lin plaques solars, condueixin tractors amb GPS, programin robots industrials, atenguin persones amb dependència, ensenyin als infants o cuidin els nostres boscos.
Sigui quin sigui el vostre futur, hi haurà una cosa que us acompanyarà sempre.
La capacitat d’observar.
De fer preguntes.
De pensar.
De treballar amb altres persones.
D’aprendre dels errors.
I de continuar aprenent durant tota la vida.
Potser avui penseu que esteu aprenent a programar una micro:bit.
Però, en realitat, la micro:bit us està ensenyant una cosa molt més important.
Us està ensenyant a pensar.
I aquest aprenentatge us servirà tota la vida, sigui quin sigui el camí que escolliu.
Contacteu amb els reptes.
Construïu solucions.
Comproveu-les tantes vegades com calgui.
I comuniqueu-les perquè altres persones puguin continuar millorant-les.
Així avança la ciència.
Així avança la tecnologia.
Però també així avancen els oficis.
Així avancen els pobles.
I així avança la humanitat.
Molta sort en aquesta nova etapa.
El futur necessita persones curioses, responsables i amb ganes de continuar aprenent.
Potser algun dia sereu vosaltres qui desenvolupareu un nou algoritme, dissenyareu una màquina més eficient, cultivareu la terra d’una manera més sostenible o trobareu una solució que avui encara ningú no ha imaginat.
I, potser sense adonar-vos-en, tot haurà començat molts anys abans, amb una micro:bit entre les mans.
XIa Jornada d’Innovació a l’Ensenyament de la Tecnologia
Compartim experiències
1 de juliol del 2026 – Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa
Nota
La situació descrita en aquesta carta no és imaginària.
Actualment, en diversos països, els telèfons mòbils Android incorporen un sistema de detecció precoç de terratrèmols. Mitjançant l’acceleròmetre del telèfon, milions de dispositius poden detectar les primeres vibracions d’un sisme i enviar aquesta informació a uns algoritmes que calculen on s’ha iniciat el terratrèmol. Si és necessari, el sistema envia una alerta a les persones que encara no han notat les ones més destructives.
Aquest exemple ens recorda que moltes de les tecnologies que avui ajuden a protegir les persones neixen de coneixements senzills que, amb els anys, algú aprèn a combinar.
Qui sap si algun dels alumnes que avui programa una micro:bit serà, d’aquí a uns anys, qui desenvolupi el proper algoritme, millori una màquina agrícola, dissenyi una nova eina o trobi una manera de fer el món una mica més segur i una mica millor.
Veneçuela al meu cor.( 24 de junio de 2026)
Un camí que fan i han fet els infants de la ZER gràcies a la dedicació i altruisme vostre. Sempre, sempre, sempre gràcies!
ResponElimina