Notícies, Opinió i Debat

  Parc de l'Aigua, SQS Retrobada de les escoles rurals catalanes participants a l’ItineraSTEAM+ de Conca Alumnes de la ZER Moianès Llevant, la ZER Empordà i l’Escola Valdelors de Vandellòs es retroben al Parc de l’Aigua de Sant Quirze Safaja després de l’experiència viscuda a l’ItineraSTEAM+ de Conca. Quan els alumnes de la ZER Moianès Llevant van tornar de Conca, tots els adults vam veure que alguna cosa havia canviat. Hi tornaven amb nous aprenentatges, amb més confiança per explicar els seus projectes i, sobretot, amb nous amics repartits per diferents racons de Catalunya. L’estada a l’ItineraSTEAM+ no va ser només una trobada al voltant de la ciència i la tecnologia. També va ser una experiència de convivència intensa entre alumnes d’escoles rurals que comparteixen una mateixa manera d’entendre l’educació i el territori. Per això, la jornada de retrobament celebrada el passat 29 de maig al Parc de l’Aigua de Sant Quirze Safaja era esperada amb molta il·lusió. L a Bet, mestra de...

  Reflexions des de dins del sistema educatiu Per Sílvia Giménez Corrons 17 de maig de 2026 “Avui faig vaga per alçar la veu cap enfora, però també per enfocar la mirada i el pensament cap endins.” Avui faig vaga per donar suport a les reivindicacions de la majoria de docents i que, a hores d’ara, ja són prou conegudes. Tanmateix, voldria subratllar que, darrere aquesta unanimitat en els titulars de les reclamacions, crec que hi molts matisos, mirades i posicionaments concrets que sovint em fan entrar en contradiccions. Avui faig vaga per ajudar a visibilitzar que fer de mestre avui dia és molt més complex que anys enrere, per la qual cosa necessitem més suport social i institucional. Estarem d’acord que la diversitat és una riquesa, però no hem d’oblidar que —actualment— en aquesta diversitat hi ha moltes necessitats que topen amb dificultats (evolutives, relacionals, conductuals, psíquiques, psicoemocionals, socioeconòmiques, etc.) que condicionen de ple la qualitat dels...

L’altre dia em vaig asseure una estona a mirar treballar en Ricard Marcet. Mentre molts correm, hi ha persones que encara treballen amb precisió, experiència i paciència. I observar-ho també és una manera de passar hores de jubilat. Potser per això aquesta escena m’ha fet pensar en el text que comparteixo avui. Des de Som Seniors, la periodista Lourdes Charles ha entrevistat membres de STEAM4ALL i ha sabut captar molt bé una idea que compartim plenament: l’experiència no caduca i les relacions entre generacions ens enriqueixen a tots. Us comparteixo l’article íntegre i, al final, hi afegeixo un parell de vídeos d’en Joan Manuel Serrat parlant de “los viejos” i de gent que ja ha fet moltes vegades vint anys. Joaquín Jiménez Godoy Quan les generacions es troben, els estereotips es trenquen En un món que sovint se separa per edats, hi ha iniciatives que construeixen ponts. L'associació Steam4All n'és un exemple clar. Nascuda en un entorn rural, amb la voluntat d’apropar la tecnolo...

Hem rebut una gran notícia. D’aquelles que emocionen perquè reconeixen molts anys de feina feta des del territori, amb estima, constància i molta il·lusió. La Diputació de Barcelona, a través del Centre d’Estudis i Recursos Culturals, ha incorporat el projecte El Moianès canta al Banc de Bones Pràctiques en matèria de cultura. Un reconeixement important per a tota la comarca i, especialment, per als infants i joves que any rere any li donen vida; pels músics, escriptors i rapsodes; per totes les persones voluntàries i entitats que hi col·laboren, i molt especialment pel professor de música de l’Escola de l’Estany, Sergi Valls Jové , impulsor del projecte, i per la il·lustradora de les històries, la nostra veïna Marina Berdalet . Per a molta gent que potser encara no coneix El Moianès canta , es tracta d’un projecte cultural i educatiu que, des de fa vuit anys, recupera llegendes populars de la comarca i les transforma en cantates originals interpretades pels infants de les escoles...

En un moment en què la tecnologia transforma profundament la nostra societat, comptar amb figures capaces de connectar el coneixement científic amb la realitat educativa i social del territori és més valuós que mai. És el cas de Pere Brunet i Crosa , catedràtic jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya i investigador vinculat al Centre Delàs d’Estudis per la Pau . Amb una trajectòria consolidada en l’àmbit de la informàtica gràfica i la recerca tecnològica, Brunet ha sabut ampliar la seva mirada cap a qüestions clau del nostre temps, com ara l’impacte social de la tecnologia, la intel·ligència artificial o els reptes ètics associats als nous sistemes digitals i militars. Aquesta visió transversal, que combina rigor científic i reflexió crítica, és una de les seves grans aportacions. Però més enllà del món acadèmic, la seva tasca té també una dimensió clarament territorial. En els darrers anys, Pere Brunet ha esdevingut una figura clau en l’impuls dels Treballs de Recerca (TdR...

  Crònica d’una jornada solidària al Parc de l’Aigua de Sant Quirze Safaja El cooperativisme és molt més que una manera d’organitzar una empresa. És una forma de treballar basada en les persones, la solidaritat i la participació. A diferència de les empreses tradicionals, les cooperatives no posen el benefici econòmic al centre, sinó el benestar de les persones sòcies i de la comunitat. Aquest model ajuda a reduir desigualtats, fomenta la cohesió social i crea xarxes de suport mutu. A més, també pot esdevenir una gran eina de cooperació internacional, compartint coneixement, recursos i tecnologia amb comunitats que ho necessiten. Aquests valors es van fer ben visibles durant la jornada celebrada al Parc de l’Aigua de Sant Quirze Safaja, impulsada per la cooperativa Moianès Sostenible amb la col·laboració de les escoles rurals de la ZER Moianès i de l’associació STEAM4ALL. A la trobada hi van participar alumnes de les escoles de Sant Quirze Safaja, L’Estany i Collsuspina, en una jor...

Fent poble — Autor: en Jaume Rovira. Cliqueu la imatge! La mort d’en Lluís-Salvador Vilardell i Rosell ha deixat un buit important a l’Estany i més enllà. Va estimar el poble i va treballar, sempre, per fer comunitat i per socialitzar la vida col·lectiva. Des de l’Àgora de l’Estany es va convidar veïns i veïnes a compartir records i paraules sobre ell. El que segueix és un recull d’aquestes aportacions, al qual també s’hi han afegit intervencions de la cerimònia del 2 de maig a l’església de l’Estany. Un recull de veus diverses que expliquen, des de la proximitat, qui era en Lluís i què ha representat per a tanta gent. Els testimonis Carme Vilaró Vila El Lluís era una bellíssima persona. Era fantàstic escoltar-lo. Tot i que era un pou de ciència, sempre et parlava des de la humilitat. Recordo que havíem fet pastorets junts, taxi i balls de línia. Era feliç ballant, sempre reia. Recordo molt un dia de Reis, quan encara vivien els avis Barretines. Vaig demanar si podien passar p...