AVUI FAIG VAGA, PERÒ…

 


Reflexions des de dins del sistema educatiu

Per Sílvia Giménez Corrons
17 de maig de 2026

“Avui faig vaga per alçar la veu cap enfora, però també per enfocar la mirada i el pensament cap endins.”

Avui faig vaga per donar suport a les reivindicacions de la majoria de docents i que, a hores d’ara, ja són prou conegudes. Tanmateix, voldria subratllar que, darrere aquesta unanimitat en els titulars de les reclamacions, crec que hi molts matisos, mirades i posicionaments concrets que sovint em fan entrar en contradiccions.

Avui faig vaga per ajudar a visibilitzar que fer de mestre avui dia és molt més complex que anys enrere, per la qual cosa necessitem més suport social i institucional.

Estarem d’acord que la diversitat és una riquesa, però no hem d’oblidar que —actualment— en aquesta diversitat hi ha moltes necessitats que topen amb dificultats (evolutives, relacionals, conductuals, psíquiques, psicoemocionals, socioeconòmiques, etc.) que condicionen de ple la qualitat dels processos d'aprenentatge individuals i grupals que ens ocupen.

Segurament, aquesta multiplicació de necessitats a l’aula té a veure, d’alguna manera, amb una societat hipercapitalitzada molt qüestionable i amb les conseqüències a tots nivells que se’n desprenen, però aquest seria un altre tema.

Sigui com sigui, l’ampliació de recursos per atendre l'alumnat d’una manera inclusiva és urgent, i m’indigno quan veig els acords recentment signats sobre aquesta qüestió.

M’afegeixo a la demanda que alguns fan sobre la docència compartida (que va molt més enllà de dos docents a l’aula) per començar a practicar una codocència organitzada i amb sentit.

Sí, en molts contextes, necessitem més docents i ben formats, així com altres especialistes per atendre, per entendre, per reorientar, per gestionar l’aula, per revisar, per avaluar…

Ara bé, més recursos per si sols no millorarà la qualitat dels processos d’aprenentatge.

Ens cal, també urgentment, una reflexió a fons i col·lectiva sobre aquesta complexitat i la gestió dels recursos que ja hi ha, com també dels que vindran.

Necessitem temps per un treball d’equip que els planifiqui, de manera sensible, amb comprensió i eficiència.

Millorar l’abordatge d’aquestes necessitats i la qualitat dels aprenentatges requereix de l’esforç de tothom per fer, de l'increment d’aquests recursos, una millora real en la qualitat de l’educació.

L’atenció educativa a la diversitat ens interpel·la a tothom i traspassa les parets de l’escola.

Democratitzar l’escola

Avui faig vaga per reivindicar també un pas en la democratització de l’escola, una democratització que integra moltes qüestions (equitat d’oportunitats, la participació activa de la comunitat educativa, el foment del pensament crític, etc.), d’entre les quals voldria destacar les estructures més horitzontals i participatives que han anat guanyant verticalitat i jerarquia els darrers anys.

Una arquitectura organitzativa i un temps que permetin el debat i la presa de decisions, assegurant que les línies d’escola siguin coherents i que comptin amb les veus dels docents.

Per tant, necessitem professionals que s’impliquin amb capacitat de debat, d’acord, de revisar, de modificar, de renovar, de reflexionar…

Un sistema que fa massa temps que no funciona

Avui faig vaga perquè formo part d’un col·lectiu que reivindica una millora de les qualitats laborals i que està decepcionat amb un sistema que fa massa temps que no funciona.

Recordem que no ve d’ara.

Els governs que han precedit l’actual van fer algunes autèntiques bajanades pedagògiques, com ara la digitalització excessiva de les aules (amb una previsió poc acurada sobre el seu impacte en l'aprenentatge i desenvolupament) i el seu “pla poc planificat” per gestionar l’equipació.

Per cert, un pla de milions d’euros subvencionat per fons europeus de la mà de multinacionals privades.

Tot plegat, molt coherent amb el vector curricular que fa referència a la consciència global i el reclam a la transició ecosocial.

Mirar cap endins

Avui faig vaga, doncs, per alçar la veu cap enfora, però també per enfocar la mirada i el pensament cap endins, cap al col·lectiu, perquè no podem deslligar els canvis necessaris en el sistema dels canvis que ens pertoquen a cadascú/na de nosaltres i dels nostres equips.


Vols rebre les pròximes publicacions?
Subscriu-te gratuïtament a la revista i rep les properes publicacions. Només cal omplir aquest formulari

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat que considerem necessari i saludable per al poble: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest escrit no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus ni la voluntat de fomentar espais per als joves, sinó la seva ubicació actual i el procés amb què s’ha impulsat, que considerem que requereix una major transparència i participació. A data d’avui, 3 de maig de 2026, han passat 300 dies des del dipòsit inicial de les terres, i encara no es disposa de tota la informació necessària per poder valorar amb plenitud si la decisió d’ubicar el pump track en aquest emplaçament s’ha adoptat amb totes les garanties i amb el respecte als drets de la ciutadania. Davant d’una actuació pública que pot tenir impacte en la vida quotidiana, en les propietats i en els drets de part del veïnat, considerem legítim i necessari poder accedir a l...
Més informació

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

Pump track: tancat el debat sobre la inundabilitat, s’obren nous interrogants

Imatge
  Un debat que no s’atura: i si ara parlem del lloc escollit pel pump track? Amb el temps, el debat sobre el pump track ha anat canviant de forma. Si primer es discutia si calia o no aquest equipament o si les obres s’havien iniciat amb prou transparència, després es va posar el focus en la seva ubicació concreta . Es va dir que s’havia escollit un espai interior, envoltat de cases, perquè d’altres alternatives estaven afectades per inundabilitat. Doncs bé, això ja ha quedat resolt: el Camp de les Pedres , un espai obert i conegut per tothom com l’antic camp de futbol, no és zona inundable segons el Visor de l’ACA. El debat "inundable sí o no" es pot donar per tancat. Però, com passa sovint, una pregunta resolta n’obre dues més . Ara es pot obrir el debat sobre la distància . Des del centre del poble fins al Camp de les Pedres hi ha uns 700 metres , segons Google Maps. És massa lluny per als infants i famílies que vulguin anar-hi a peu o en bicicleta? O és una distància ass...
Més informació