Som gent gran, somos viejos, som seniors.

L’altre dia em vaig asseure una estona a mirar treballar en Ricard Marcet.

Mentre molts correm, hi ha persones que encara treballen amb precisió, experiència i paciència.
I observar-ho també és una manera de passar hores de jubilat.

Potser per això aquesta escena m’ha fet pensar en el text que comparteixo avui.

Des de Som Seniors, la periodista Lourdes Charles ha entrevistat membres de STEAM4ALL i ha sabut captar molt bé una idea que compartim plenament: l’experiència no caduca i les relacions entre generacions ens enriqueixen a tots.

Us comparteixo l’article íntegre i, al final, hi afegeixo un parell de vídeos d’en Joan Manuel Serrat parlant de “los viejos” i de gent que ja ha fet moltes vegades vint anys.

Joaquín Jiménez Godoy

Quan les generacions es troben, els estereotips es trenquen

En un món que sovint se separa per edats, hi ha iniciatives que construeixen ponts. L'associació Steam4All n'és un exemple clar. Nascuda en un entorn rural, amb la voluntat d’apropar la tecnologia als infants —especialment a les noies—, ha acabat generant alguna cosa encara més valuosa: relacions intergeneracionals que trenquen l’edatisme des de la pràctica.

Steam4All és una associació sense ànim de lucre formada principalment per persones jubilades que apropen la tecnologia i les disciplines STEAM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Arts i Matemàtiques) a infants i joves d’entorns rurals. A través de projectes educatius, fomenten la creativitat, l’aprenentatge pràctic i les relacions intergeneracionals. El punt de partida és la tecnologia i el resultat és profundament humà.

Steam4All ha impulsat projectes molt variats a escoles del territori. Han treballat la robòtica amb peces de LEGO, han ensenyat programació amb eines senzilles com Scratch i han ajudat a fer projectes durant tot el curs a diferents escoles. També han participat en treballs de recerca amb joves, aportant la seva experiència. Alguns projectes han tingut un impacte real, com millorar la seguretat a carreteres amb fauna, prevenir zones inundables o crear materials per al Centre d’Interpretació de L’Estany. Sempre amb una idea clara: que el que aprenen els infants sigui útil i connectat amb la vida real.

Persones grans, entren a les escoles no com a “avis o àvies”, sinó com a experts, com referents per acompanyar els aprenentatges. I això canvia la mirada. Perquè quan el coneixement parla, l’edat queda en segon pla. L’alumnat no veu anys, veu capacitats.

Aquest és un dels grans aprenentatges: l’edatisme no sempre desapareix amb discursos, sinó amb experiències compartides.

La societat sovint associa la vellesa amb la desconnexió, especialment tecnològica. Però la realitat és diversa. Hi ha persones grans que han crescut amb la tecnologia, que l’han construït i que la continuen utilitzant. I n'hi ha d'altres que no se senten interessats per la tecnologia. No és una qüestió d'edat, sinó d’interès, trajectòria i actitud.

A Steam4All, aquesta diversitat es fa evident. L’expertesa trenca el prejudici. I, alhora, també es posa en relleu una altra idea clau: la capacitat no té data de caducitat.

El contacte entre generacions esdevé aquí un espai d'intercanvi real. No és una relació vertical, sinó bidireccional. Els infants aprenen tecnologia, però també aporten creativitat, intuïció i noves maneres de pensar. Les persones grans aporten experiència, visió i capacitat d’acompanyar. És com un diàleg entre passat i futur que es construeix en present.

Aquestes relacions no es forcen. Neixen d'un objectiu compartit. D’un projecte comú. Quan es treballa plegats, desapareixen etiquetes. No es tracta de portar infants a veure persones grans, sinó de fer coses junts. Crear. Experimentar. Equivocar-se. Aprendre.

També es desmunten altres estereotips. Com la idea que les persones grans ja no aporten valor a la societat. Lluny d'això, moltes continuen actives, implicades i amb ganes de contribuir. De fet, sovint disposen d’un recurs escàs: temps. Temps per pensar. Per crear. Per acompanyar.

Però aquesta realitat conviu amb altres models. Hi ha qui decideix aturar-se, desconnectar o no implicar-se. I això també forma part de la llibertat individual. No hi ha una única manera de viure l’envelliment, sinó moltes.

En l'àmbit laboral, l’edatisme també es fa present. A partir de certa edat, es posa en dubte la capacitat d'adaptació o d’aprenentatge. Però l'experiència de Steam4All mostra el contrari: el valor no està només en el coneixement tècnic, sinó en la manera de fer, en la capacitat de resoldre, de connectar idees, de treballar amb altres.

Les relacions intergeneracionals ajuden a qüestionar aquests prejudicis des de l’arrel. Perquè quan un infant treballa colze a colze amb una persona gran que programa, construeix o crea, el relat canvia. Ja no és “persona gran igual a limitació”. És “persona gran igual a oportunitat”.

També es fa evident el pes dels models de referència. La manera com infants i joves perceben la vellesa depèn, en gran part, del que veuen a casa, a l'escola i a la societat. Si el model és passiu, es reprodueix. Si és actiu i participatiu, també.

En aquest sentit, iniciatives com Steam4All no només formen en tecnología. Transformen imaginaris socials.

En un context rural, aquesta relació es veu reforçada. La proximitat, el coneixement mutu i la vida comunitària faciliten el contacte entre generacions. La gent gran forma part del dia a dia. No és invisible. I això crea oportunitats naturals de relació i aprenentatge compartit.

Al final, el que es posa en joc és la mirada. Entendre que cada etapa de la vida té valor. Que l'experiència suma. Quan diferents generacions es troben, els efectes es multipliquen.

La clau no és preguntar què poden aprendre els joves de les persones grans, o a l'inrevés. La clau és construir plegats.

"Prescindir de los viejos, no sólo es un acto criminal, e imbécil, es como quemar los libros, es destruir la memoria."

(Joan Manuel Serrat)

Hola bona tarda.

Me llamo Joan Manuel Serrat.  Algunos de ustedes me conocerán. Escribo canciones y las canto. Tengo 82 años, gozo de buena salud y de un estado de conservación más que aceptable.

¿82 años? Sí, 82. Estás muy bien para su edad. Eso me dicen esperando que les devuelva el cumplido. ¿Será que la gente quiere lucir joven? ¿Verse en el retrato de Dorian Gray? 

De momento yo estoy encantado de estar aquí compartiendo la clausura de estas jornadas de reflexión acerca del colectivo al que se conoce como la tercera edad, las personas mayores, en fin lo que llamaremos en confianza los viejos.

Con el tiempo he llegado a eso que Pascal Briuckner llama el veranillo de la vida. O sea, ese tiempo de propina en que a menudo el alma suele conversar con sí misma. Este es un buen momento para soltar el alma. Soy un hombre agradecido con la vida y acepto el hecho natural de envejecer y los inconvenientes que la naturaleza y el tiempo demoledor me imponen con el paso de los días. Con raspones, con abolladuras, aún conservo buena parte de mis ilusiones y convivo con mis achaques. Con la ayuda de los fármacos y de las prótesis, las gafas, los audífonos, en fin, esas cosas. Me gusta la vida, me gusta estar vivo y sentirme útil. Por eso me revelo contra un mundo donde se identifica los viejos con la falta de capacidad, de talento o de preparación. Los viejos resultan incómodos para una sociedad que potencia el gasto y busca beneficios fáciles y rápidos, en tanto que a ellos a los viejos los tienen marginados, porque consumen menos, porque tienen menos necesidades. A los viejos se les abandona a la soledad, porque la soledad, dicen, es algo inherente a la vejez y han de acostumbrarse a ella. Pero una sociedad sin solidaridad entre las generaciones es una sociedad empobrecida. Prescindir de los viejos, no sólo es un acto criminal, e imbécil, es como quemar los libros, es destruir la memoria. Vivir más años no significa vivir mejor, pero tampoco vivir arrastras. Envejecer es la única manera que hemos encontrado de vivir una larga vida y queremos hacerlo con dignidad. Los viejos somos un colectivo que aún tiene mucho que aportar. Que no nos hagan invisibles, que escuchen y respeten nuestras preferencias. Que empaticen con nuestros problemas y con vuestras dificultades. Que nos tengan en cuenta en sus decisiones. Hacer otra cosa sería tirar piedras al tejado propio,

Bé moltes gràcies, bona tarda i molt agraït per acompanyar-vos aquest dies.

Fa Vint Anys Que Dic Que Fa Vint Anys Que Tinc Vint Anys · Joan Manuel Serrat