PLATER i Collsuspina

 


Una mirada crítica al model energètic que se'ns proposa

En aquest document, un veí de Collsuspina, analitza el PLATER des d'una perspectiva crítica i planteja un debat que va molt més enllà de la ubicació d'alguns parcs eòlics o fotovoltaics.

Segons l'autor, la Generalitat defensa el PLATER com una eina de planificació necessària per ordenar el desplegament de les energies renovables, accelerar la substitució de les centrals nuclears i garantir el subministrament elèctric futur. També argumenta que la producció a gran escala és imprescindible per cobrir les necessitats energètiques de la indústria i de les grans àrees urbanes.

Tanmateix, l'autor considera que, aplicat a municipis rurals com Collsuspina, el PLATER presenta importants riscos estructurals.

Entre les principals crítiques hi ha la idea que el món rural assumeix els impactes ambientals, paisatgístics i territorials mentre que els beneficis econòmics es concentren en grans empreses i centres de consum urbans. També es qüestiona que el model afavoreixi macroprojectes impulsats per grans promotors en detriment de comunitats energètiques locals i iniciatives d'autoconsum compartit.

El document alerta igualment sobre els possibles efectes sobre el mosaic agroforestal, la biodiversitat, els corredors ecològics i la capacitat dels municipis de decidir sobre el seu propi futur. Segons aquesta visió, les decisions es prenen principalment des d'instàncies superiors, reduint el marge de maniobra dels pobles afectats.

L'autor emmarca aquest debat en un context europeu més ampli relacionat amb la producció i exportació d'hidrogen verd, especialment a través del projecte H2Med. Segons aquesta interpretació, bona part del desplegament renovable previst respondria no només a les necessitats locals o catalanes, sinó també als objectius energètics i industrials europeus.

La reflexió final planteja una pregunta de fons: la transició energètica actual està orientada a reforçar la sobirania energètica dels territoris o a convertir-los en proveïdors d'energia per a mercats més amplis?

Com a alternativa, el document proposa impulsar comunitats energètiques locals capaces de cobrir una part significativa de les necessitats del municipi, aprofitant cobertes existents i infraestructures de proximitat, amb l'objectiu de reforçar la participació ciutadana i la capacitat de decisió del territori.

Més enllà de compartir o no aquestes conclusions, el text aporta arguments i dades que conviden a reflexionar sobre quin model energètic volem per al futur de pobles com Collsuspina i del conjunt del país.

És precisament per l'interès del document que ens ha compartit aquest veí que en recomanem una lectura pausada. Si després de la seva lectura sorgeixen dubtes o preguntes, potser seria convenient reservar-los per a la sessió informativa que l'Ajuntament de l'Estany pugui convocar per explicar com afecta el PLATER al municipi.

Els ajuntaments són les administracions que han rebut informació detallada sobre l'afectació del pla als seus respectius municipis i sobre els mecanismes disponibles per presentar observacions, al·legacions o propostes de modificació. Per aquest motiu, diversos municipis del Moianès ja han començat a organitzar reunions monogràfiques per compartir amb el veïnat els possibles efectes, oportunitats i reptes associats al PLATER.

En el cas de l'Estany, la situació presenta una singularitat afegida. D'una banda, el municipi disposa d'un PAES (Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible) que ha requerit anys de treball, participació i consens abans de ser aprovat recenment pel Ple municipal. De l'altra, caldrà analitzar fins a quin punt el PLATER reforça les línies estratègiques definides en aquest document o, per contra, introdueix condicionants que en modifiquen l'enfocament inicial.

Atesa la importància que el PLATER pot tenir sobre el territori, el paisatge, l'activitat econòmica i les oportunitats de les futures generacions de l'Estany, seria recomanable que aquesta sessió informativa es pogués celebrar sense una demora excessiva, afavorint així un debat públic informat i una participació ciutadana efectiva.

Joaquín Jimémez Godoy
Diplomat en Transició Energètica per la URV





Vols rebre les pròximes publicacions?
Subscriu-te gratuïtament a la revista i rep les properes publicacions. Només cal omplir aquest formulari


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat que considerem necessari i saludable per al poble: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest escrit no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus ni la voluntat de fomentar espais per als joves, sinó la seva ubicació actual i el procés amb què s’ha impulsat, que considerem que requereix una major transparència i participació. A data d’avui, aquest quadern de bitàcola recull més d’un any de seguiment de la tramitació administrativa d’aquesta actuació pública. Durant aquest temps s’han presentat diverses sol·licituds d’accés a la informació, s’han analitzat els documents facilitats per l’Ajuntament i s’han utilitzat els mecanismes que la legislació de transparència posa a disposició de la ciutadania. Davant d’una actuació pública que pot tenir impacte en la vida quotidiana, en les propietats i en els drets de part del ...
Més informació

TEIXIDORES DE L’ESTANY

Imatge
  Com s’ha pogut arribar a fer aquests arbres tan fantàstics? Les coses no neixen del no-res. Totes tenen la seva història, la seva llavor que pot germinar o no. I aquesta vegada la llavor ha germinat. Així, doncs, unes pinzellades d’aquesta història. L’any 2016, i dins de les activitats de la Festa Major de l’Estany, va tenir lloc la 1a Trobada de Teixidores del Moianès . Aquesta activitat es repetiria fins a tres vegades més. Aquesta interessant iniciativa sorgeix de la sinergia entre tres persones: — d’una banda, la Fina Niubó , que volia trobar la manera d’implementar un grup de dones teixidores com el que ja havia engegat a Badalona; — de l’altra, la Mariàngels Vila Senties , que aleshores, com a presidenta de l’Associació de la Gent Gran, volia dinamitzar-ne el grup de dones; — i, finalment, la Marina Berdalet , tècnica de Cultura del nostre Ajuntament, que estava confeccionant el programa de la Festa Major d’aquell 2016. La proposta consistia en una trobada de dones (els...
Més informació