Existeix l'energia verda?
.jpeg)
Existeix l'energia verda?
Una reflexió de Jordi Perera Faura, fundador i actual membre de l'equip gestor del Banc del Temps del Moianès i soci de Moianès Sostenible.
Nota editorial
L'article que segueix és una reflexió personal de Jordi Perera Faura,
A L'Estany: Notícies, Opinió i Debat volem ser un espai obert a la pluralitat de veus i al debat respectuós sobre els temes que afecten el nostre territori. En un moment en què la implantació del PLATER genera preguntes, inquietuds i debat en molts municipis del Moianès, considerem especialment valuós poder compartir reflexions diverses que ajudin a comprendre millor els diferents punts de vista.
Les opinions expressades en aquest article són responsabilitat exclusiva del seu autor i no han de coincidir necessàriament amb les de la redacció o dels col·laboradors de la revista.
Agraïm sincerament a en Jordi Perera el temps, la dedicació i la confiança dipositada en la nostra revista compartint aquesta reflexió. Confiem que contribueixi a un debat serè, respectuós i constructiu sobre el model energètic i el futur del nostre territori.
Introducció
Trobem diverses maneres de referir-nos a diferents formes no tradicionals d'obtenció, producció o ús de l'energia per al consum d'empreses i particulars: energia alternativa, energia renovable, energia neta o energia verda.
Aquestes denominacions no sempre tenen una definició exacta o inequívoca i, sovint, s'interpreten segons el discurs que es vol transmetre.
Vegem què significa cadascun d'aquests conceptes.
Energies alternatives
S'entén com aquell conjunt d'energies obtingudes a partir de recursos diferents dels tradicionals utilitzats d'ençà de la industrialització de l'època contemporània, és a dir, les energies no derivades de l'energia hidràulica, del carbó, del gas, del petroli o de l'energia atòmica o nuclear.
Energia renovable
És aquella que s'obté a partir de recursos que es regeneren de forma natural.
No fa referència a la seva forma d'ús (elèctrica, per combustió directa, per distribució de calor, etc.), sinó només al seu origen, com poden ser l'energia eòlica, la fotovoltaica, la geotèrmica i els biocombustibles.
Energia neta
És aquella que es considera poc contaminant.
Però compte!
El nom d'energia neta es fa servir sovint de forma capciosa per referir-se únicament a la forma de consum final de l'energia, sense tenir en compte ni el seu origen ni tot el procés d'obtenció, transformació i distribució.
Per considerar-la realment neta, cal tenir en compte la contaminació sòlida, líquida i atmosfèrica que provoca tot el procés, des de l'obtenció de les matèries primeres fins al seu consum final.
Energia verda
L'energia no té color, i l'expressió «energia verda» no surt als diccionaris corrents (DIEC2, Diccionari Català-Valencià-Balear, Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Softcatalà, Optimot, etc.). No hi ha cap diccionari que la defineixi.
No tenim, doncs, més remei que concebre una definició basada en el sentit comú.
Què seria l'energia verda?
Si entenem l'atribut «verd» com a sinònim de «natural», l'energia verda inclouria les característiques de l'energia renovable i les de l'energia neta.
O sigui que podem definir-la com aquella energia que s'obté de recursos que es regeneren i que la seva obtenció, distribució i consum a penes té efectes contaminants.
Per tant, energia verda podria ser, per exemple, l'ús de la força mecànica de l'aigua (antics molins i fargues), o de la força de les persones o animals: un cavall, un bou, mengen de la terra, i llurs defecacions tornen a la terra i produeixen nous aliments, amb uns residus gairebé nuls i un mínim impacte sobre la natura.
És possible l'energia verda en una societat industrialitzada?
Entenent-ho com a forma natural d'obtenció i ús de l'energia, difícilment podem parlar d'energia verda en les societats industrialitzades actuals.
La publicitat de les companyies energètiques
Aquestes inunden les xarxes i els mitjans de comunicació amb titulars publicitaris d'energia verda, que defineixen com aquella que és renovable, de baix impacte ambiental i associada amb una reducció de les emissions de CO₂.
En aquesta definició hi inclouen les energies:
Solar
Eòlica
Hidràulica
Mareomotriu
Biomassa
Gas verd
Contradiccions d'aquesta definició publicitària
L'autor planteja dues preguntes:
Podem afirmar que la producció, el muntatge estructural, la distribució i l'ús d'aquestes energies tenen un baix impacte ambiental?
Podem afirmar que la producció d'energia a partir de biomassa comporta unes baixes emissions de CO₂?
Si ens plantegem les conseqüències ambientals i econòmiques com el resultat final de tot el procés de producció d'energia, tenim, per exemple:
Macroplantes d'energia fotovoltaica
Una enorme pèrdua de sòl agrícola, el procés d'extracció massiva de matèries primeres especials i els residus generats des de la fabricació dels elements de muntatge fins al final de la vida útil, que habitualment no es computen.
Macroplantes de biogàs
Uns grans consums de dièsel per a l'obtenció i el transport dels materials vegetals o animals a tractar, arribant, en molts casos, a un estalvi negatiu en emissions de CO₂.
Aquest tipus de muntatges productius s'aguanten econòmicament gràcies a les subvencions de les administracions públiques. Quan aquestes s'acaben, deixa de ser rendible per al titular de la producció i es desmantella el sistema.
El dèficit en el resultat econòmic augmenta si es comptabilitzen els costos del tractament dels residus finals i els costos a mig i llarg termini en la salut de les persones que habiten en les proximitats del lloc de producció.
Quin model d'energia verda ens venen les multinacionals?
Energies alternatives i renovables, sí, però en absolut ni netes ni verdes, i amb el mateix model econòmic que les energies convencionals, a mercè de les inclemències del lliure mercat.
Per exemple: què passa amb les macroplantes fotovoltaiques o eòliques?
Uns pocs es queden tots els recursos (el sòl, els permisos d'utilització i de comercialització) i n'obtenen tots els beneficis, a costa de la pèrdua de sòl agrari, amb la corresponent pèrdua de sobirania alimentària, i a costa de trinxar el territori amb línies elèctriques monstruoses per portar i comercialitzar l'energia a altres territoris totalment aliens a la seva producció.
La ciutadania i el territori no hi tenen cap paper ni en treuen cap profit i, en canvi, han de suportar tots els inconvenients.
Canvi de mirada: l'energia sostenible
Davant de la confusió de tots aquests conceptes, induïda malèvolament per la propaganda institucional i de les grans empreses del sector, és preferible no parlar d'energies verdes, sinó de sistemes energètics sostenibles o no sostenibles.
I, arribats a aquest punt, entren en joc les formes que tenim a l'abast per anar en la bona direcció cap a models energètics més sostenibles i l'empoderament ciutadà en aquest sector, com són les comunitats energètiques.
Aquestes estan principalment impulsades per societats cooperatives que persegueixen un model de consum d'energia eficient i basat fonamentalment en l'ús de recursos energètics renovables i majoritàriament locals, com és el cas de la Cooperativa Moianès Sostenible.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada