Piscina municipal de l'Estany

 




PISCINA MUNICIPAL: QUAN SIMPLIFICAR TAMBÉ ÉS UNA OPCIÓ

El cap de setmana vaig estar a la piscina municipal d'Ullastrell (Vallès Occidental), un municipi d'uns 2.500 habitants. La meva filla hi té l'abonament familiar. El cost és molt similar al de l'Estany: dos adults i un menor paguen aproximadament 120 euros. A la resta de tarifes tampoc hi he vist diferències significatives.

On sí que he observat una diferència important és en la gestió dels abonaments i en el sistema d'accés.

A Ullastrell, els abonaments es tramiten directament a l'ajuntament. Els usuaris reben una targeta sense cost addicional, que es retorna al final de la temporada perquè pugui ser reutilitzada l'any següent.

A l'Estany, en canvi, a més del cost de l'abonament, s'hi afegeix un import de 5 euros per targeta i persona. Segons tinc entès, l'any passat aquest import es retornava i enguany ja no és així.

També hi ha diferències en el funcionament del control d'accés. A Ullastrell el sistema és molt senzill: una vegada fet l'abonament, l'entrada a la piscina no requereix aplicacions mòbils, codis variables ni altres tràmits addicionals.

A l'Estany s'ha apostat per un model més digitalitzat, que probablement té els seus avantatges. Tanmateix, com a usuari em pregunto si tota aquesta complexitat aporta un benefici real proporcional a l'esforç que demana als abonats.

No pretenc afirmar que un model sigui millor que l'altre. Simplement comparteixo una experiència que m'ha fet reflexionar sobre si, en alguns casos, les solucions més senzilles poden resultar igualment eficients, més econòmiques i més còmodes per a tothom.

Segurament hi ha altres municipis que utilitzen sistemes diferents, i seria interessant conèixer-los per poder comparar experiències.

Aquesta és només una reflexió personal d'un usuari de la piscina.

A més, tampoc hagues estat de mes, aprofitant les obres que s'han fet, estudiar un canvi de lloc del torn.

 Ara mateix, o be el torn no esta al lloc correcte o be la taula mes popular del bar no ho está. El pas es molt incomode i no en parlem si te que entrar un cotxet de nen o una cadira de rodes. I aixó no te que veure amb la digitalitzacio.


Xavi Puig
Veí de l'Estany
Estiu del 2026


Vols rebre les pròximes publicacions?
Subscriu-te gratuïtament a la revista i rep les properes publicacions. Només cal omplir aquest formulari

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat que considerem necessari i saludable per al poble: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest escrit no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus ni la voluntat de fomentar espais per als joves, sinó la seva ubicació actual i el procés amb què s’ha impulsat, que considerem que requereix una major transparència i participació. A data d’avui, aquest quadern de bitàcola recull més d’un any de seguiment de la tramitació administrativa d’aquesta actuació pública. Durant aquest temps s’han presentat diverses sol·licituds d’accés a la informació, s’han analitzat els documents facilitats per l’Ajuntament i s’han utilitzat els mecanismes que la legislació de transparència posa a disposició de la ciutadania. Davant d’una actuació pública que pot tenir impacte en la vida quotidiana, en les propietats i en els drets de part del ...
Més informació

TEIXIDORES DE L’ESTANY

Imatge
  Com s’ha pogut arribar a fer aquests arbres tan fantàstics? Les coses no neixen del no-res. Totes tenen la seva història, la seva llavor que pot germinar o no. I aquesta vegada la llavor ha germinat. Així, doncs, unes pinzellades d’aquesta història. L’any 2016, i dins de les activitats de la Festa Major de l’Estany, va tenir lloc la 1a Trobada de Teixidores del Moianès . Aquesta activitat es repetiria fins a tres vegades més. Aquesta interessant iniciativa sorgeix de la sinergia entre tres persones: — d’una banda, la Fina Niubó , que volia trobar la manera d’implementar un grup de dones teixidores com el que ja havia engegat a Badalona; — de l’altra, la Mariàngels Vila Senties , que aleshores, com a presidenta de l’Associació de la Gent Gran, volia dinamitzar-ne el grup de dones; — i, finalment, la Marina Berdalet , tècnica de Cultura del nostre Ajuntament, que estava confeccionant el programa de la Festa Major d’aquell 2016. La proposta consistia en una trobada de dones (els...
Més informació