Quan les granotes deixen de cantar
Quan les granotes deixen de cantar
El 11 d'agost de 2025, en Lluís Vilardell va publicar a la Revista Digital de l'Estany un article titulat "Quan la nit del poble es va apagar".
En aquell text compartia les seves vivències des de la seva arribada a l'Estany i reflexionava sobre els canvis que havia observat al llarg dels anys. Entre records, sensacions i experiències personals, hi apareixia una observació que avui continua ressonant amb força:
«A l'Estany ja no sentim les granotes.»
En Lluís ja no és entre nosaltres, però les seves paraules continuen convidant-nos a mirar el poble amb atenció. Potser perquè les persones que han viscut durant molts anys en un lloc saben reconèixer canvis que sovint passen desapercebuts en el dia a dia.
Després de recuperar aquella reflexió, una estudiosa i sòcia del FANAL ens feia arribar una observació que aporta matisos interessants:
«Quan ho va escriure, els anys de la secada, era veritat. Aquest any ja se'n senten, però diria que en menys quantitat que abans de la secada. Ara bé, això són percepcions meves; caldria quantificar-ho i fer un estudi seriós.»
Aquesta reflexió ens recorda la importància de distingir entre les observacions personals i les dades científiques. Potser les granotes no han desaparegut. Potser algunes poblacions s'estan recuperant després dels anys més durs de sequera. O potser encara no han recuperat la presència que havien tingut en el passat.
Sigui com sigui, les observacions d'en Lluís i d'altres persones coneixedores del territori ens conviden a formular preguntes que val la pena explorar.
Les granotes formen part del paisatge sonor de moltes zones rurals. Durant les nits de primavera i d'estiu, el seu cant ha acompanyat generacions senceres. Però, més enllà del seu valor sentimental, els amfibis tenen una característica especial: són excel·lents indicadors de la salut ambiental.
La seva pell és molt sensible als canvis en la qualitat de l'aigua, a la contaminació i a les alteracions dels ecosistemes. Per aquest motiu, els científics acostumen a observar les poblacions d'amfibis quan volen entendre millor l'estat de salut d'un territori.
Què podria estar passant a l'Estany?
No tenim una resposta única ni definitiva. Probablement, com passa sovint a la natura, hi intervenen diversos factors alhora.
Un dels elements que cal tenir present és la qualitat de l'aigua. L'any 2009, la Generalitat de Catalunya va declarar tot el terme municipal de l'Estany zona vulnerable per nitrats procedents de fonts agràries. Més de quinze anys després, aquesta classificació es manté vigent i les fonts del municipi continuen presentant nivells elevats de nitrats.
Per a molts veïns, la qualitat de l'aigua no és només una qüestió ambiental, sinó també un record personal. Fonts com la Font Canaleta, situada prop de la Casanova de la Vall i tradicionalment vinculada a l'Estany, gaudien d'una gran estima popular. La tradició fins i tot atribuïa propietats medicinals a les seves aigües. Avui, com passa amb altres fonts del nostre entorn, el seu consum genera moltes més precaucions que en el passat.
Això no permet afirmar que la contaminació per nitrats sigui la causa directa d'una possible disminució de les poblacions de granotes. Però sí que ens recorda que la qualitat de l'aigua és un factor fonamental per a la supervivència dels amfibis.
També hi ha altres possibles factors a considerar: la sequera persistent dels darrers anys, la desaparició de tolls temporanis, els canvis en els usos del sòl o les transformacions dels petits ecosistemes aquàtics que tradicionalment servien de refugi i lloc de reproducció.
La llum de les nits també ha canviat
I encara hi ha una altra qüestió que en els darrers anys ha despertat l'interès de molts investigadors: la contaminació lumínica.
Durant dècades, els pobles es van il·luminar amb llums de tonalitats càlides, groguenques o ataronjades. Amb l'arribada de la tecnologia LED, moltes d'aquestes lluminàries han estat substituïdes per llums blanques amb una component blava molt més intensa.
Diversos estudis indiquen que aquesta llum rica en blau pot alterar els ritmes biològics de nombroses espècies animals, inclosos alguns amfibis. També afecta els insectes nocturns, els ocells migradors i la qualitat del cel nocturn.
Segons les dades del projecte Black Marble de la NASA, utilitzades per diversos investigadors especialitzats en contaminació lumínica, la il·luminació artificial nocturna del planeta ha augmentat de manera significativa durant la darrera dècada. Alguns especialistes alerten que una part important d'aquest increment podria estar relacionada amb la proliferació de llum blanca rica en blau, un fenomen especialment visible en molts municipis rurals.
La qüestió no és només quanta llum fem servir, sinó també quin tipus de llum utilitzem i quin impacte pot tenir sobre la fauna, el paisatge nocturn i els ritmes naturals que han acompanyat durant segles la vida dels pobles.
Una pregunta oberta
Quin paper poden haver tingut la qualitat de l'aigua, la contaminació lumínica i altres canvis ambientals en la percepció que les granotes són avui menys presents a l'Estany?
No ho sabem.
La reflexió d'en Lluís Vilardell no ens permet concloure que les poblacions de granotes hagin disminuït ni identificar-ne les causes. Però sí que ens convida a preguntar-nos si factors com la qualitat de l'aigua, la contaminació per nitrats, la sequera, la pèrdua de zones humides o la contaminació lumínica poden estar influint en els ecosistemes que tradicionalment havien acollit aquests amfibis.
Potser les granotes continuen essent-hi. Potser simplement n'hi ha menys. O potser ocupen avui altres espais que ja no formen part de la nostra vida quotidiana.
El que és segur és que la pregunta d'en Lluís ens convida a mirar amb més atenció el nostre entorn.
Perquè la qualitat ambiental d'un territori no depèn només de l'aire que respirem o de l'aigua que bevem. També depèn de la qualitat del silenci, de la foscor i de la biodiversitat que ens envolta.
Potser la pregunta que ens va deixar en Lluís Vilardell no té una resposta senzilla.
Però continua essent una bona pregunta.
Perquè quan deixem de sentir les granotes, potser no només desapareix un so.
Potser desapareix una petita part de la memòria viva del nostre paisatge.
I potser val la pena preguntar-nos què podem fer perquè les futures generacions tornin a escoltar-les.
Diplomat en Transició Energètica per l'URV
Vols rebre les pròximes publicacions?
Subscriu-te gratuïtament a la revista i rep les properes publicacions.
Només cal omplir aquest formulari
Bibliografia:
¿Cuánto brilla tu pueblo por la noche?: Antonio Martínez Ron / Yuly Jara
Quan la nit del poble es va apagar: Lluís Vilardell
L’Estany i els nitrats: cap solució real des de 2009: Joaquín Jiménez
La pèrdua dels amfibis i el paisatge del silenci: by
Un estudi impulsat per la Fundació Barcelona Zoo avaluarà l’estat dels amfibis a Catalunya
NASA Black Marble Project
Subscriu-te gratuïtament a la revista i rep les properes publicacions. Només cal omplir aquest formulari
Bibliografia:
¿Cuánto brilla tu pueblo por la noche?: Antonio Martínez Ron / Yuly Jara
Quan la nit del poble es va apagar: Lluís Vilardell
L’Estany i els nitrats: cap solució real des de 2009: Joaquín Jiménez
La pèrdua dels amfibis i el paisatge del silenci: by
NASA Black Marble Project
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada