Una nova activitat a la Fàbrica Jorba de Calders
Nota editorial
Avui, en el marc d'una de les sessions de la Universitat d'Estiu organitzada pel Consell Comarcal del Moianès, s'ha commemorat el centenari de la Fàbrica Jorba de Calders amb el descobriment d'una placa commemorativa i la participació de descendents de la família Jorba.
Coincidint amb aquesta efemèride, publiquem aquest article de Lluís Cerarols Cortina, veí de Calders i soci de la cooperativa Moianès Sostenible, que reflexiona sobre la història de la fàbrica i el nou paper que pot tenir en el futur del municipi.
Al final de la publicació hi trobareu algunes fotografies de l'acte celebrat avui.
UNA NOVA ACTIVITAT A LA FÀBRICA JORBA DE CALDERS
La Fàbrica Jorba de Calders, ubicada al costat de la rotonda de l'encreuament de la carretera N-141c amb la carretera de Prats de Lluçanès a Sabadell, va començar la seva activitat l'any 1925 i va arribar al seu màxim esplendor durant els anys cinquanta i primers seixanta. Hi funcionaven 120 telers, entre mecànics i automàtics, on treballaven unes 125 persones, sobretot dones, que d'aquesta manera aportaven un sou modest però segur a la precària economia pagesa.
La fàbrica va ser una activitat clau per a l'estabilitat del municipi fins que, l'any 1970, després de 46 anys d'activitat, la família Jorba es va veure obligada a tancar-ne les portes. Va ser una sotragada molt important per a Calders: moltes famílies van haver de marxar cap a pobles veïns o ciutats per poder guanyar-se la vida, i el municipi va quedar per sota dels cinc-cents habitants.
Després d'uns anys tancada, la fàbrica va ser adquirida per l'empresa Cardona i Cia, de Monistrol de Calders, que hi va reprendre l'activitat l'any 1973. El 1990, aquesta empresa també va tancar i les naus van passar a mans de l'industrial barceloní Jaume Argelich Twose, amb la voluntat de preservar aquest patrimoni arquitectònic.
Després de la seva mort, l'any 2022, l'Ajuntament de Calders va adquirir el conjunt de les naus als seus hereus amb la voluntat de conservar-les i recuperar-les perquè, amb el temps, poguessin acollir nous usos al servei del municipi.
Després de trenta-sis anys de silenci, mentre les heures i els bardissars anaven enfilant-se per les parets i alguns degoters acabaven malmetent part de les teulades, les naus han començat una nova etapa. Un cop endreçades per l'Ajuntament, hi ha arribat una activitat ben diferent del sotragueig del centenar llarg de telers que durant dècades van donar vida al poble.
És una activitat pròpia del segle XXI i, davant els reptes del canvi climàtic, també necessària. De moment, el vessant sud de la teulada de la nau més ben conservada s'està omplint de plaques fotovoltaiques, amb la voluntat que, en un futur, les tres naus puguin produir energia aprofitant les seves cobertes.
Ara serà el Sol qui farà la feina. Ja no produirà metres i metres de teixit enmig del soroll eixordador dels telers, sinó que, en silenci, generarà electricitat que podrà ser compartida entre les persones que ho desitgin del municipi.
D'aquesta manera podem dir que la Fàbrica Jorba de Calders continuarà activa, produint un bé tan preuat com l'electricitat de manera neta, sostenible i sense necessitat d'ocupar camps de conreu ni espais naturals.
Familiars Jorba que viuen a l'Estany
Les plaques fotovoltaiques
Us notifico que, en data 23 de juny de 2026, l'Alcalde ha dictat el Decret núm. 264/2026, relatiu a l'expedient 154/2026, el qual us transcric literalment a continuació:
DECRET D'ALCALDIA 264/2026
Eduard Sànchez Campoy, alcalde president de l'Ajuntament de Calders, a la vista de l'expedient de secretaria número 154/2026, dicto la resolució següent, que es fonamenta en els antecedents i consideracions que a continuació exposo:
Antecedents
El Ple de l'Ajuntament, en sessió ordinària celebrada el dia 31 de març de 2026, va aprovar el plec de clàusules tecnicoadministratives particulars per a la concessió administrativa d'ús privatiu de les cobertes i instal·lacions solars fotovoltaiques del Centre Cívic, de l'Escola Anton Busquets i Punset i de la Fàbrica de Calders. L'anunci es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el dia 9 d'abril de 2026. Durant el termini d'informació pública no es van presentar al·legacions.
Consta a l'expedient certificat de la secretària relatiu a l'oferta presentada per Moianès Sostenible, S.C.C.L.
Vist que l'aprovació correspon a l'Alcaldia, d'acord amb el que disposa la disposició addicional segona de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.
Per tot això,
RESOLC:
Primer. Adjudicar la concessió administrativa d'ús privatiu de les cobertes i instal·lacions solars fotovoltaiques del Centre Cívic, de l'Escola Anton Busquets i Punset i de la Fàbrica de Calders, en les condicions que figuren en la seva oferta i les que es detallen en el plec de clàusules, a Moianès Sostenible, S.C.C.L. (F72638109).
Segon. Notificar aquesta resolució a Moianès Sostenible, S.C.C.L. (F72638109), adjudicatària del contracte.
Tercer. Publicar la present resolució en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i a la seu electrònica de l'Ajuntament (https://www.calders.cat/), als efectes del seu general coneixement.
Quart. Anotar la concessió en l'Inventari municipal de béns, una vegada formalitzada, als efectes de la seva actualització.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar, alternativament, recurs contenciós administratiu davant la Secció Contenciosa Administrativa del Tribunal d'Instància de Barcelona, en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la seva notificació, de conformitat amb l'article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Alternativament, es podrà interposar, amb caràcter potestatiu, recurs de reposició davant el mateix òrgan que ha dictat la resolució, en el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la seva notificació, de conformitat amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En aquest cas, transcorregut un mes des de la interposició del recurs sense que s'hagi dictat resolució expressa, aquest s'entendrà desestimat per silenci administratiu i quedarà oberta la via contenciosa administrativa.
Si s'opta per interposar el recurs de reposició potestatiu, no es podrà interposar recurs contenciós administratiu fins que aquell hagi estat resolt expressament o s'hagi produït la seva desestimació per silenci administratiu.
Tot això, sense perjudici que es pugui interposar qualsevol altre recurs que es consideri procedent en dret.
Laura García García
Secretària interventora accidental de l'Ajuntament de Calders
(Document signat electrònicament)
L’article del meu amic Lluís Cerarols fa una bona síntesi de la història tèxtil de Calders, semblant a la d’altres pobles de la comarca, que a finals dels anys seixanta van patir una greu crisi amb la consegüent pèrdua de molts llocs de treball. Però, a més de recordar aquest passat, ens convida a mirar cap al futur.
ResponEliminaLa recuperació i el manteniment del patrimoni arquitectònic industrial, donant un nou ús a espais com les teulades per produir energia renovable, és una manera intel·ligent d’afrontar un dels grans reptes del nostre temps: el canvi climàtic. Reutilitzar allò que ja tenim construït és una forma de preservar el territori i, alhora, avançar en la transició energètica.
Aquests desafiaments no admeten demora i representen també una oportunitat que hauríem de saber afrontar col·lectivament des del territori. Els qui estem compromesos en iniciatives com les comunitats energètiques entenem que només amb la col·laboració entre veïns, cooperatives i ajuntaments podrem avançar cap a un model més sostenible i més just.
Per això crec que cal reconèixer la decisió de l’Ajuntament de Calders de no deixar passar l’oportunitat d’aprofitar els seus equipaments per generar energia renovable i compartir-ne els beneficis mitjançant la comunitat energètica impulsada per la cooperativa Moianès Sostenible. Tant de bo aquest exemple esdevingui la norma i no l’excepció.
Fa anys que arrosseguem un retard important en el desplegament de les energies renovables i, com a conseqüència, ara ens trobem davant del PLATER, que planteja la necessitat de trobar espais per accelerar la transició energètica. Crec sincerament que, si els municipis impulsem projectes com el de Calders, aprofitant primer les cobertes dels edificis existents i fomentant la participació ciutadana, podrem assolir bona part dels objectius climàtics amb un impacte molt menor sobre el nostre paisatge i el nostre territori.
Estem en un moment que ens exigeix unir esforços. El model que representa Calders demostra que és possible avançar cap a la descarbonització des de la col·laboració públic-privada, amb la implicació directa de la ciutadania i mantenint el valor afegit al territori. Aquest és, al meu entendre, el camí que hauríem de seguir.
Ramon Crespiera
Membre del Consell Rector de Moianès Sostenible SCCL