Tecnologia i reciclatge: futur sostenible
Les plaques solars també moriran. Què en farem?
Cada vegada instal·lem més plaques solars. A les teulades, als polígons i també als camps.
És necessari si volem substituir els combustibles fòssils. Però hi ha una pregunta que no podem ignorar:
Què passarà amb totes aquestes plaques quan arribin al final de la seva vida?
Un estudi publicat aquest agost a Nature intenta respondre aquesta pregunta. I les seves conclusions són una advertència, però també una bona notícia.
Centenars de milions de tones
Una placa fotovoltaica pot funcionar durant 25 o 30 anys, sovint més.
Però algun dia caldrà substituir-la.
L'estudi calcula que l'any 2060 podríem haver acumulat al món entre 297 i 402 milions de tones de residus fotovoltaics.
Sembla una xifra enorme. I ho és.
Però una placa vella no és només un residu. Conté vidre, alumini, coure, silici, plata i altres materials que podem recuperar.
Aquí apareix una expressió que probablement sentirem cada vegada més:
mineria urbana.
En lloc d'extreure sempre nous materials de la terra, podem recuperar els que ja tenim dins de les coses que hem fabricat.
Una placa vella també pot ser una petita mina.
La bona notícia: tenim temps
Aquesta és probablement la dada més esperançadora de l'estudi.
Els investigadors calculen que el reciclatge de plaques fotovoltaiques podria arribar a ser econòmicament viable aproximadament entre 2035 i 2040.
És a dir, moltes de les plaques que instal·lem avui encara estaran produint electricitat quan ja disposem de tecnologies de reciclatge molt més desenvolupades.
Coneixem el problema abans que arribi a gran escala.
Tenim temps per preparar-nos.
Però, qui podrà reciclar?
Aquí apareix una qüestió molt més complicada.
Reciclar bé una placa fotovoltaica no consisteix simplement a desmuntar-la.
Per recuperar determinats materials calen processos industrials, alguns tèrmics i químics, tecnologia, inversions i instal·lacions adequades.
Els països industrialitzats podran desenvolupar aquesta tecnologia. I els residus fotovoltaics es convertiran en una font de materials valuosos i, probablement, en un negoci.
Però què passarà en molts països africans?
Allà la fotovoltaica pot ser extraordinàriament important. En zones sense xarxa elèctrica, unes quantes plaques poden donar llum a una escola, permetre bombar aigua, conservar medicaments o carregar un telèfon.
Però d'aquí a unes dècades aquelles plaques també arribaran al final de la seva vida.
Sense plantes adequades de reciclatge, el risc és que siguin desmuntades de manera rudimentària per recuperar els materials que tenen algun valor, mentre la resta s'acumula, s'abandona o es tracta sense les garanties ambientals necessàries.
Podríem arribar així a una paradoxa difícil d'acceptar:
els països rics recuperarien materials i farien negoci amb la mineria urbana, mentre alguns dels països més pobres acumularien residus i contaminació.
Què fem, doncs? No portem plaques solars a l'Àfrica?
Evidentment, aquesta no pot ser la resposta.
No podem dir a una comunitat que necessita electricitat que renunciï a l'energia solar perquè d'aquí a trenta anys tindrà un problema de residus.
Seria profundament injust.
La pregunta correcta és una altra:
Si portem la tecnologia fotovoltaica, no hauríem de pensar també com hi portarem la tecnologia necessària per gestionar-la quan arribi al final de la seva vida?
La transició energètica no consisteix només a repartir plaques.
També hauria de significar compartir coneixement, formar persones, crear sistemes de recollida i desenvolupar capacitat local per reutilitzar i reciclar.
Abans de reciclar, reutilitzar
I encara hi ha un pas anterior.
Una placa que ja no rendeix prou per a una gran instal·lació pot continuar produint electricitat durant anys.
Per això l'ordre hauria de ser senzill:
reparar, reutilitzar i, finalment, reciclar.
Una placa retirada no ha de convertir-se automàticament en un residu.
Sabem que el problema arribarà
Aquesta és potser la gran diferència respecte a altres problemes ambientals que hem creat durant el darrer segle.
Aquesta vegada sabem què passarà amb dècades d'antelació.
Les plaques que instal·lem avui algun dia deixaran de funcionar.
Però quan això passi, la tecnologia per reciclar-les pot estar ja preparada i ser econòmicament viable.
Per tant, la pregunta no és si hem de continuar instal·lant energia fotovoltaica.
La pregunta és si serem capaços de preparar, mentre les plaques encara produeixen electricitat, tot el sistema que necessitarem el dia que deixin de fer-ho.
I aconseguir que aquesta tecnologia no sigui només patrimoni dels països rics.
Perquè una transició energètica no serà realment sostenible si uns podran reciclar i altres no.
Font i origen d'aquesta publicació
L'article científic que serveix de punt de partida d'aquesta publicació ens l'ha fet arribar Francesc Uribe, a qui agraïm que l'hagi compartit amb nosaltres. El seu criteri i la seva trajectòria professional ens van animar a llegir-lo amb atenció i a aprofundir en algunes de les qüestions que planteja.
Francesc Uribe és doctor en Ciències Biològiques i conservador jubilat del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb una llarga trajectòria professional vinculada a la recerca i a les ciències naturals.
A més dels seus múltiples vincles amb el Moianès, Francesc també és soci de la cooperativa Moianès Sostenible.
L'article que ens ha fet arribar és:
A partir d'aquest treball científic hem intentat traslladar algunes de les seves conclusions i, sobretot, les preguntes que ens planteja, a un llenguatge entenedor per a tothom.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada