Notícies, Opinió i Debat

Sant Feliuet és la llar de la nostra família des del maig de 2024. En Josep, l’Helena i la petita Maia veníem de la Garrotxa després d’un any cercant un lloc on viure envoltats de natura, un espai que ens pogués acollir amb rapidesa però també amb sentit. El dia que vam visitar Sant Feliuet amb el representant del Bisbat ho vam tenir clar: aquell era el lloc. El bosc a tocar, les vistes obertes, la casa i l’església plenes d’història… Tot ens feia sentir que ja érem a casa. Tot i que ens van demanar que ens ho penséssim uns dies, per a nosaltres la decisió ja estava presa: va ser amor a primera vista. El primer any va ser, sobretot, un temps de molta feina: neteja, manteniment, readequació dels espais, adaptació familiar i descobriment d’un nou entorn. Però, alhora, també ha estat un temps de trobades. A mesura que tornava a haver-hi moviment al capdamunt del turó, van començar a pujar veïns i persones vinculades al lloc, amb ganes de conèixer-nos i de retrobar Sant Feliuet viu. Amb ca...

 Enguany celebrem una efemèride, el norantè aniversari de l’inici de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La derrota republicana va donar pas a un llarg hivern, on el torb franquista va esvair les llibertats democràtiques, socials, laborals i culturals que s’havien consolidat durant la IIª República Espanyola. Durant els quaranta anys que va durar la dictadura, els feixistes es van encarregar de glorificar i recordar les víctimes del seu bàndol. Ho van fer de diverses maneres: monòlits, monuments, llistats, pintades... Mentrestant, el règim franquista va efectuar una repressió sistemàtica a tots els nivells, començant per la confiscació de pisos de famílies republicanes i continuant per les depuracions, detenció i càstig de totes aquelles persones sospitoses de ser contràries a la dictadura. Cal recordar que durant els primers anys de la dictadura, Franco va fer executar arreu de l’Estat espanyol a més de 30.000 persones. Moltes d’elles van perdre la vida en un dels 298 camps de ...

  “A Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar.” Aquesta frase ens recorda la importància de reconèixer les coses ben fetes, però també d’analitzar amb serenitat allò que es pot millorar. El passat dia 26/3/2026, els veïns de l’Estany vam tenir accés a l’expedient municipal relacionat amb les obres del pump track. Aquesta transparència és positiva i cal posar-la en valor, així com la tasca de la secretaria municipal, que l’ha fet possible. Facilitar l’accés a la informació pública és una peça clau per reforçar la confiança entre administració i ciutadania. Disposar de l’expedient ens permet, a partir d’ara, parlar amb més coneixement de causa. Tot i que, al nostre entendre, hi pot haver alguns aspectes que es podrien completar i que mirarem d’aclarir, aquest accés ja és un pas important. Avui compartim, a continuació, una primera valoració feta entre diversos veïns sobre el que indica l’informe dels Serveis Territorials en relació amb l’edificabilitat. Anirem compa...

La nova normativa energètica (RDL 7/2026), aprovada recentment al Congrés dels Diputats, arriba en un moment de crisi internacional, però el seu missatge va molt més enllà de l’urgència: obre la porta a un canvi profund en la manera com produïm i consumim energia. I aquest canvi ens interpel·la directament com a territori. De fet, a l’Estany ja vam començar a treballar en aquest nou paradigma el 4 de desembre de 2021. Fins ara, tal com ja expressaven alguns veïns en aquell moment, l’energia era una cosa que venia de lluny. La consumíem, la pagàvem i en depeníem. Però avui, per primera vegada, la legislació facilita, encara més, que pobles com els nostres puguin produir la seva pròpia energia, compartir-la i beneficiar-se’n directament. Què significa això en la pràctica? Que a l’Estany, juntament amb la resta de municipis del Moianès, podem impulsar instal·lacions solars amb bateries, plantes de biomassa o altres projectes energètics propis, connectats als veïns i a les activitats del m...

  És un orgull per a la Revista de l'Estany i més enllà  —i també per a tots els qui creiem en una societat més justa i diversa— poder donar veu i espai a iniciatives i reflexions que neixen des del territori però que interpel·len el món sencer. Ens honra especialment que la plataforma Grup d'Adults amb TEA del Moianès  hagi pensat en la nostra revista per compartir i difondre al Moianès i més enllà algunes de les il·lusions més preciades: projectes, experiències i mirades que posen la inclusió al centre. El seu discurs sobre la inclusió connecta plenament amb els valors que compartim: construir una societat on totes les persones hi tinguin lloc i veu. Perquè, al capdavall, hi ha una idea que ens uneix i que hauria de guiar qualsevol comunitat que vulgui avançar: “Tothom importa.” ÉSSERS HUMANS INVISIBLES Aquest mes de març Miriam Garlo (persona sorda) va rebre el premi a la millor actriu revelació per la pel·lícula “Sorda” als premis Goya . En recollir el premi va teni...

  L’estany de l’Estany és un paratge d’origen natural que antigament ocupava una extensa zona humida al voltant del poble. Amb el pas del temps es van dur a terme importants obres de drenatge per dessecar-lo, principalment mitjançant l’obertura de diversos recs que conduïen l’aigua cap a l’exterior de la conca. Aquesta intervenció va permetre transformar l’antic estany en terres aptes per al conreu i l’aprofitament agrícola. Entre aquestes infraestructures destaca el Rec de les Nogueres, que té la funció de canalitzar l’aigua i evitar que els prats tornin a inundar-se. Tanmateix, la capacitat del sistema de drenatge no sempre és suficient i, en determinades circumstàncies, es poden produir acumulacions temporals d’aigua. Tots aquests recs desemboquen finalment en una galeria subterrània de pedra coneguda popularment com la mina de l’Estrany , que actua com a desguàs final del sistema de drenatge. Aquesta mina permet conduir l’aigua fora de la plana de l’antic estany i constitueix u...