El Pump Track de l’Estany: transparència i oportunitat de millora
“A Déu el
que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar.” Aquesta frase ens recorda la
importància de reconèixer les coses ben fetes, però també d’analitzar amb
serenitat allò que es pot millorar.
El passat
dia 26/3/2026, els veïns de l’Estany vam tenir accés a l’expedient municipal
relacionat amb les obres del pump track. Aquesta transparència és positiva i
cal posar-la en valor, així com la tasca de la secretaria municipal, que l’ha
fet possible. Facilitar l’accés a la informació pública és una peça clau per
reforçar la confiança entre administració i ciutadania.
Disposar de
l’expedient ens permet, a partir d’ara, parlar amb més coneixement de causa.
Tot i que, al nostre entendre, hi pot haver alguns aspectes que es podrien
completar i que mirarem d’aclarir, aquest accés ja és un pas important.
Avui
compartim, a continuació, una primera valoració feta entre diversos veïns sobre
el que indica l’informe dels Serveis Territorials en relació amb l’edificabilitat. Anirem
compartint noves valoracions i, en aquestes mateixes publicacions, tothom qui
vulgui hi podrà deixar les seves aportacions.
No sabem si va ser per
desconeixement o per mala fe, però el que és evident és que durant el debat del
pump track es va utilitzar un argument profundament enganyós.
Es va dir als
veïns que podien estar tranquils i fins i tot contents perquè, segons les
normes subsidiàries, en aquell espai s’hi podria haver construït un edifici de
fins a 9 metres d’alçada.
Aquesta
afirmació no és només discutible. És falsa.
Perquè obvia
deliberadament un element clau: la normativa de carreteres, que és superior i
d’obligat compliment, i que prohibeix qualsevol construcció dins dels 25
metres de la via. L’informe de Serveis Territorials ho deixa clar.
Per tant, no
estem davant d’una opinió o d’una interpretació matisable. Estem davant d’un relat
construït sobre una premissa incorrecta, utilitzat per justificar una
actuació i desactivar la crítica veïnal.
I això és
greu.
Perquè quan es
manipula —o es desconeix— la normativa per influir en el debat públic, el que
es trenca no és només la confiança, sinó la qualitat democràtica del municipi.
La pregunta que queda oberta és si, com a comunitat, podem aprendre d’aquesta situació per reforçar la claredat, la transparència i la qualitat del debat públic.
Podrem?
Consulteu:

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada