LES TRINXERES DEL PLA DEL CUSPINAR

 Enguany celebrem una efemèride, el norantè aniversari de l’inici de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La derrota republicana va donar pas a un llarg hivern, on el torb franquista va esvair les llibertats democràtiques, socials, laborals i culturals que s’havien consolidat durant la IIª República Espanyola.

Durant els quaranta anys que va durar la dictadura, els feixistes es van encarregar de glorificar i recordar les víctimes del seu bàndol. Ho van fer de diverses maneres: monòlits, monuments, llistats, pintades... Mentrestant, el règim franquista va efectuar una repressió sistemàtica a tots els nivells, començant per la confiscació de pisos de famílies republicanes i continuant per les depuracions, detenció i càstig de totes aquelles persones sospitoses de ser contràries a la dictadura. Cal recordar que durant els primers anys de la dictadura, Franco va fer executar arreu de l’Estat espanyol a més de 30.000 persones. Moltes d’elles van perdre la vida en un dels 298 camps de concentració repartits per la geografia espanyola (tres d’ells a Catalunya), per on van passar entre 700.000 i 1 milió de persones. A més, hem de tenir en compte que milers de persones van ser enterrades en fosses comunes.

Durant el franquisme, homenatjar i recordar les víctimes republicanes es va convertir en una quimera. La por i la repressió estaven a l’ordre del dia.

A inicis del segle XXI es va poder aportar un raig d’esperança dins d’aquest atzucac. A l’any 2000 es va realitzar la primera exhumació amb metodologia científica d’una fossa comuna a l’Estat espanyol. A partir de llavors, des de l’àmbit polític es van endegar accions per dignificar, recordar i homenatjar a les víctimes del franquisme durant la Guerra Civil espanyola i durant la dictadura feixista. En aquest sentit, a Catalunya, el 12 de novembre de 2007 es va aprovar la Llei del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. A continuació detallem alguna de les seves funcions:

• Commemoració.
• Conservació.
• Investigació.
• Difusió.
• Participació.
• Formació.

Durant aquests anys el Memorial Democràtic ha pogut restituir la memòria de milers de persones que el franquisme es va encarregar d’esborrar. També ha dignificat els espais que van ser testimoni d’algun episodi, amb l’objectiu de no oblidar els fets que hi van succeir. Un aspecte molt important per les noves generacions, les quals han de conèixer i entendre el seu passat més pròxim per poder valorar el seu present.

En aquest context l’Ajuntament de Moià, amb el suport del Memorial Democràtic, va finalitzar el mes passat la museïtzació de les trinxeres descobertes al Pla del Cuspinar.

S’ubiquen en un indret molt proper a la carretera N-141c, en el camí que va a les Coves del Toll. Es tracta d’un recorregut patrimonial on podem visitar tres trinxeres, les quals han sigut recuperades per un equip d’arqueòlegs. La primera es va excavar fa més d’un any, localitzant més de 200 bales, carregadors, beines de cartutxos i dues pintes de bales intactes. En canvi, a les dues trinxeres recuperades més recentment només s’hi ha trobat dues baines de bales, un senyal inequívoc que es van utilitzar poc. Sigui com sigui, les tres fortificacions són d’unes característiques similars, amb un niu de metralladora al mig, des d’on s’obren línies en ziga-zaga formant angles que donaven més protecció als seus defensors en cas d’haver-hi una explosió.

Uns plafons informatius expliquen als visitants el context històric i la funció d’aquestes posicions de defensa, construïdes a l’estiu o tardor del 1938, quan el front encara es situava a la zona de l’Ebre. Les trinxeres recuperades van ser utilitzades els darrers dies del mes de gener del 1939, però els seus defensors no van poder aturar l’avenç franquista que provenia de Moià, vila que havia sigut ocupada el matí del dia 29 de gener. D’aquesta manera, la 84a divisió franquista, comandada pel coronel Alfredo Galera Paniagua va poder procedir direcció a Vic.

Es tracta d’un patrimoni que ens interpel·la i ens permet reconstruir una part de la nostra història. En un futur proper s’excavaran els terrenys que hi ha a l’altra costat de la carretera, on hi ha més trinxeres. D’aquesta manera es podrà acotar i definir cap a on es van dirigir els combats i quina intensitat van tenir.

Dignificar els espais de la Guerra Civil permet teixir una societat més democràtica. Les trinxeres del Pla del Cuspinar en són només un exemple. Tot i així, encara hi ha molta feina per fer. Tenim el deure de recordar i difondre aquest llegat a les noves generacions. En aquest sentit, com a cloenda d’aquest escrit, recuperem uns versos del poeta Miquel Martí i Pol recollits en el poema “Ara mateix”:

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

Sergi Chàfer Buzzi