ÉSSERS HUMANS INVISIBLES

 


És un orgull per a la Revista de l'Estany i més enllà —i també per a tots els qui creiem en una societat més justa i diversa— poder donar veu i espai a iniciatives i reflexions que neixen des del territori però que interpel·len el món sencer. Ens honra especialment que la plataforma Grup d'Adults amb TEA del Moianès  hagi pensat en la nostra revista per compartir i difondre al Moianès i més enllà algunes de les il·lusions més preciades: projectes, experiències i mirades que posen la inclusió al centre.

El seu discurs sobre la inclusió connecta plenament amb els valors que compartim: construir una societat on totes les persones hi tinguin lloc i veu. Perquè, al capdavall, hi ha una idea que ens uneix i que hauria de guiar qualsevol comunitat que vulgui avançar: “Tothom importa.”

ÉSSERS HUMANS INVISIBLES

Aquest mes de març Miriam Garlo (persona sorda) va rebre el premi a la millor actriu revelació per la pel·lícula “Sorda” als premis Goya .

En recollir el premi va tenir la gran oportunitat d'alçar la veu per visibilitzar les discapacitats invisibles (condicions físiques, psíquiques o neurològiques que no són perceptibles a simple vista, però limiten significativament la nostra vida diària).

En el discurs ens fa reflexionar sobre la manca d'accessibilitat, igualtat de oportunitats i visibilitat de certs col·lectius existents. 

Vivim en una societat capacitista en què només valorem els cossos i ments "normatius" o "funcionals" i això es converteix en una forma de discriminació i prejudici social que perpetua l'exclusió i els estereotips. Una violència silenciosa i diària que va minvant la nostra salut i qualitat de vida.

En el cas de la nostra comunitat autista fins als anys 90 no es va consolidar el nostre moviment. Lemes com “no pateixin per nosaltres” de Jim Sinclair o de Temple Grandin en la defensa del moviment conegut com "Res de nosaltres sense nosaltres" (Nothing About Us Without Us) , van començar a impulsar el moviment que cada cop agafa més força.

Un món que no és capaç de construir-se des de la inclusió i nodrir-se des de la diversitat humana és una societat pobra, injusta i discriminatòria. Perquè no demanem que ens incloguin, tenim el dret de participar activament al món on també habitem, encara que no ens vegin i ens treguin la veu.

Aquesta inquietut meva m'ha portat juntament amb una amiga a crear un projecte per a adults dins de l'espectre autista a la nostra comarca que us volia compartir.

Si poden difondre aquest projecte, us animo…..i si poden també, aprenguin llengua de signes……i si encara podeu fer més, contruim un món millor entre tots i totes.




Gina

Contacte amb nosaltres:
www.teaadultsmoianes.cat
teaadultsmoianes@gmail.com

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat que considerem necessari i saludable per al poble: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest escrit no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus ni la voluntat de fomentar espais per als joves, sinó la seva ubicació actual i el procés amb què s’ha impulsat, que considerem insuficientment transparent i participatiu. Pump track? Sí, però no així El títol pot semblar contundent, però neix des del respecte. No ens oposem a la iniciativa per sistema, ni volem frenar projectes que aportin dinamisme al municipi. El que demanem és reflexió i diàleg sobre el lloc escollit. En els darrers anys, sovint s’ha utilitzat el terme NIMBY (“Not In My Back Yard”, és a dir, “no al pati del darrere de casa meva”) per descriure aquells que no volen determinades infraestructures a prop seu. Però reduir el debat a això simplifica una ...
Més informació

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

Pump track: tancat el debat sobre la inundabilitat, s’obren nous interrogants

Imatge
  Un debat que no s’atura: i si ara parlem del lloc escollit pel pump track? Amb el temps, el debat sobre el pump track ha anat canviant de forma. Si primer es discutia si calia o no aquest equipament o si les obres s’havien iniciat amb prou transparència, després es va posar el focus en la seva ubicació concreta . Es va dir que s’havia escollit un espai interior, envoltat de cases, perquè d’altres alternatives estaven afectades per inundabilitat. Doncs bé, això ja ha quedat resolt: el Camp de les Pedres , un espai obert i conegut per tothom com l’antic camp de futbol, no és zona inundable segons el Visor de l’ACA. El debat "inundable sí o no" es pot donar per tancat. Però, com passa sovint, una pregunta resolta n’obre dues més . Ara es pot obrir el debat sobre la distància . Des del centre del poble fins al Camp de les Pedres hi ha uns 700 metres , segons Google Maps. És massa lluny per als infants i famílies que vulguin anar-hi a peu o en bicicleta? O és una distància ass...
Més informació