Cap a un Moianès sostenible: produir, reduir i compartir energia

 

La transició energètica ja és una realitat al Moianès. Des de diferents municipis i iniciatives, s’estan posant les bases d’un nou model més sostenible, just i arrelat al territori. Però aquest canvi no depèn d’una sola acció, sinó de la suma de moltes.

Impulsant la generació renovable local

Des de Moianès Sostenible estem avançant en un projecte clau: la construcció de tres instal·lacions fotovoltaiques amb bateries a Castellcir, Moià i l’Estany, basades en un model d’autofinançament cooperatiu compartit.

Més informació i participació:
https://moianessostenible.cat/obrim-les-aportacions-a-lautofinancament-cooperatiu-compartit/

Aquestes instal·lacions permetran:

  • generar energia neta de proximitat
  • reduir la dependència de fonts fòssils
  • democratitzar l’accés a l’energia
Nous models compartits: el cas de Calders

Aquest impuls no és aïllat. El municipi de Calders està avançant cap a un model energètic compartit, en un procés impulsat pel propi ajuntament i amb vocació de convertir-se en un model replicable a altres municipis del territori.

Pots llegir-ne més aquí:
https://moianessostenible.cat/calders-avanca-cap-a-un-model-energetic-compartit/

Aquesta experiència reforça una idea clau: l’energia pot (i ha de) ser un bé compartit, gestionat des del territori, amb lideratge públic i participació ciutadana.

Reduir el consum: l’altra cara imprescindible

Produir energia renovable és essencial, però no suficient. També cal reduir el consum de combustibles fòssils, especialment en àmbits com el transport.

Inspirant-nos en les recomanacions de l’Agència Internacional de l’Energia, proposem 10 mesures concretes:

  • fomentar el teletreball
  • reduir els límits de velocitat
  • impulsar el transport públic
  • restringir l’accés a les ciutats dels vehicles privats
  • promoure el cotxe compartit i la conducció eficient
  • optimitzar el transport de mercaderies
  • prioritzar usos essencials del GLP (Gas Liquat del Petroli)
  • reduir els vols comercials
  • avançar cap a cuines modernes i electrificades
  • afavorir la flexibilitat industrial

Aquestes accions poden reduir de manera significativa el consum de petroli a curt termini.

Decreixement planificat: consumir millor per viure millor

Tot plegat ens porta a un concepte clau: el decreixement planificat.

No es tracta de renunciar al benestar, sinó de:

  • reduir consums innecessaris
  • prioritzar necessitats reals
  • augmentar l’eficiència
  • relocalitzar l’economia
  • reforçar la comunitat

És un canvi de mirada: passar d’un model basat en el creixement il·limitat a un model que respecti els límits del planeta.

La suma de vectors cap a una comarca sostenible

El futur del Moianès es construeix amb la combinació de diferents vectors d’acció:

  • Generació renovable local (instal·lacions fotovoltaiques)
  • Models energètics compartits i replicables (com el de Calders)
  • Canvi d’hàbits i reducció del consum
  • Decreixement planificat i conscient

Cap d’aquests elements, per si sol, és suficient. Però junts poden transformar profundament el territori.

Un futur que ja està en marxa

El Moianès té l’oportunitat de convertir-se en un referent de sostenibilitat a escala comarcal. Les iniciatives ja estan en marxa —ara cal fer-les créixer amb la implicació de tothom.

Perquè la transició energètica no és només una qüestió tecnològica: és, sobretot, una transformació col·lectiva.

Joaquín Jiménez Godoy
Diplomat en transició energètica

Fonts

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat que considerem necessari i saludable per al poble: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest escrit no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus ni la voluntat de fomentar espais per als joves, sinó la seva ubicació actual i el procés amb què s’ha impulsat, que considerem insuficientment transparent i participatiu. Pump track? Sí, però no així El títol pot semblar contundent, però neix des del respecte. No ens oposem a la iniciativa per sistema, ni volem frenar projectes que aportin dinamisme al municipi. El que demanem és reflexió i diàleg sobre el lloc escollit. En els darrers anys, sovint s’ha utilitzat el terme NIMBY (“Not In My Back Yard”, és a dir, “no al pati del darrere de casa meva”) per descriure aquells que no volen determinades infraestructures a prop seu. Però reduir el debat a això simplifica una ...
Més informació

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

Pump track: tancat el debat sobre la inundabilitat, s’obren nous interrogants

Imatge
  Un debat que no s’atura: i si ara parlem del lloc escollit pel pump track? Amb el temps, el debat sobre el pump track ha anat canviant de forma. Si primer es discutia si calia o no aquest equipament o si les obres s’havien iniciat amb prou transparència, després es va posar el focus en la seva ubicació concreta . Es va dir que s’havia escollit un espai interior, envoltat de cases, perquè d’altres alternatives estaven afectades per inundabilitat. Doncs bé, això ja ha quedat resolt: el Camp de les Pedres , un espai obert i conegut per tothom com l’antic camp de futbol, no és zona inundable segons el Visor de l’ACA. El debat "inundable sí o no" es pot donar per tancat. Però, com passa sovint, una pregunta resolta n’obre dues més . Ara es pot obrir el debat sobre la distància . Des del centre del poble fins al Camp de les Pedres hi ha uns 700 metres , segons Google Maps. És massa lluny per als infants i famílies que vulguin anar-hi a peu o en bicicleta? O és una distància ass...
Més informació