El Kit, La Resiliència i El Rebost a l'Estany
Notícies publicades aquests dies, com aquesta:
¿Què ha de tenir el kit d’emergència recomanat per la Generalitat?
recomanen a la ciutadania que tingui un kit de supervivència per a 3 dies, per tal de poder fer front a situacions d’emergència en què hi hagi talls de subministrament de serveis habituals, o alguna altra situació (clima extrem) fora del que pot ser gestionat pels plans especials de l’administració.
També hi ha mirades crítiques com aquesta, i que el lector ja jutjarà:
La broma del kit de emergencias: cuando la Generalitat confunde prevención con publicidad
Bé, sembla que ja tenim deures a fer. Una motxilla (o més), una llista que ha de servir per a cada membre de la família, mascotes incloses, i potser també un pla de revisió per cada 3 o 6 mesos, no sigui que caduquin els productes, algun es faci malbé o la llista canviï. Sembla que fins aquí arriba la recomanació pel que fa al Kit d’Emergència, una informació que s’ha fet pública abastament, pel que no s’afegeixen més referències.
Però i si aprofitem l’oportunitat per mirar una miqueta més enllà?
En els darrers anys ja es parla molt de la resiliència energètica, per la transició en l’ús de les energies fòssils cap a l'electricitat, però si es posen tots els ous a la cistella elèctrica, què passa quan el subministrament (majorment centralitzat) falla? (com va passar l’abril del 2025). I què vol dir exactament la resiliència? I sobretot, què té a veure amb la manera de viure, i d’organitzar-se com a comunitat?
De fet no és res gaire nou, si ho pensem bé. La
resiliència és, en paraules senzilles, tenir un rebost: la capacitat d’una família o comunitat per afrontar un canvi sobtat, una
dificultat o una crisi inesperada, adaptar-s’hi i sortir-ne enfortida. Una comunitat
resilient és aquella que sap trobar maneres de continuar funcionant fins i tot
quan les circumstàncies canvien i es tornen adverses.
Un valor de
sempre que ja es coneix: el Rebost.
Cal dir que la resiliència no és pas nova per
als entorns rurals: fa generacions que se sap què vol dir adaptar-se, cooperar
i fer més amb menys (el rebost). El concepte de resiliència, en qualsevol
àmbit, no fa més que recuperar aquest esperit: fer pinya, cuidar de la casa, del
territori, i pensar en el futur de la família i de la comunitat.
Mirant
endavant
Segur que no es poden controlar els preus
internacionals, ni la meteorologia, ni les crisis, ni les grans decisions
polítiques. Però sí que es pot seguir fent camí: apostar per un abastiment més
local, organitzar-se millor i prendre decisions informades per protegir-nos
sense tenir tanta dependència de factors externs, i ser un xic més
autosuficients.
Això és construir resiliència. I això, en un
entorn rural, és invertir en el futur de la comunitat i de la seva gent.
Significat concret de la Resiliència Energètica per a una comunitat.
La resiliència energètica d’una comunitat
és la capacitat que té aquesta comunitat per garantir el seu subministrament
energètic, continuar funcionant i mantenir una vida quotidiana el més
estable possible fins i tot quan hi ha problemes, canvis o crisis
externes.
Preguntem-nos: Què deixaria de funcionar a
casa nostra si ens quedéssim sense corrent? De ben segur que no podríem seguir
com si no passés res, però de què no podríem prescindir? Fem la llista i sabrem
per a què ens cal ser resilients. Segur que no per a tot, però cal fer la
llista
1. Capacitat de
mantenir serveis essencials
Que encara que hi hagi
- talls de subministrament,
- pujades sobtades o guerra de preus,
- problemes a la xarxa general,
- fenòmens meteorològics extrems,
la comunitat pugui seguir garantint llum,
calefacció, comunicacions, refrigeració d’aliments, serveis municipals, suport
a persones i famílies dependents i altres necessitats bàsiques que hagin
estat identificades.
2. Reducció de la
dependència externa
Una comunitat resilient energèticament intenta
produir una part significativa de la seva energia amb recursos locals per a
moments d’urgència, o simplement per motius d’estalvi econòmic. És com tenir
una farmaciola bàsica, o un rebost ben aprovisionat:
- plaques solars comunitàries compartides,
- biomassa local gestionada de manera sostenible,
- mini hidràuliques, eòlica o fonts d’aigua pròpies, si és possible,
- autoconsum compartit en habitatges i equipaments municipals,
- bateries compartides per a la nit o dies de mal temps.
Això no vol dir de cap manera ser 100 %
independent, sinó reduir vulnerabilitats, i tenir solucions bàsiques per
emergències en cas de manca dels serveis elèctrics habituals (talls de corrent
locals, regionals o generals)
3. Estructures i
xarxes més preparades
La resiliència també depèn de la manera com s’organitza el sistema energètic local amb les darreres tecnologies de què es disposa
- micro xarxes o xarxes intel·ligents al municipi, que avui en dia són possibles,
- sistemes d’acumulació d’energia (bateries), fusta per calderes de biomassa, potser una reserva de combustible, llenya per les llars,
- protocols de funcionament definits, provats i operatius en cas de talls,
- coordinació entre veïns, Ajuntament i empreses locals.
Tot plegat permet adaptar-se ràpidament quan es presenta un problema gros, perquè ja s’ha preparat anticipadament.
4. Eficiència i
estalvi intel·ligent
Una comunitat resilient gasta menys energia i diners per tenir el mateix servei, té edificis municipals ben aïllats i al servei de la comunitat, promou hàbits d’estalvi i eficiència entre els veïns i aposta per tecnologies compartides i de baix consum.
Tot plegat redueix la pressió sobre el sistema
local i permet gestionar col·lapses en els serveis externs dels quals es depèn.
5. Comunitat
informada i organitzada
La resiliència energètica no és només tecnologia: és cohesió i decisió comunitària. Un poble resilient és aquell on:
- els veïns saben què fer en cas d’una incidència,
- es prenen decisions col·lectives,
- es participa i es promouen les comunitats energètiques compartides,
- hi ha previsió, confiança, organització i bon funcionament comunitari,
- es comparteixen coneixements
6. Capacitat de
recuperació i aprenentatge
Després d’un problema o un canvi (per exemple, una gran apagada, o una tempesta que malmet infraestructures), un poble resilient:
- es recupera més ràpid,
- aprèn de l’experiència,
- millora les seves instal·lacions i els futurs protocols de resposta.
La resiliència energètica és la tranquil·litat
de saber que el poble està preparat, organitzat i equipat per tenir energia
fiable, assequible i sostenible, passi el que passi, o almenys per “parar el
cop”.
Hi ha altres formes de resiliència que no sigui l’energètica?
Sí, encara que l’energia (i sobretot l’elèctrica) cada cop estigui més al centre de les nostres vides, perquè és difícil trobar alguna cosa que no funcioni amb electricitat, ja sigui de manera directa o indirecta, hi ha d’altres resiliències que són igual d’importants i, potser per algú en concret, encara més. Tot seguit se’n descriuen algunes.
1. Resiliència alimentària
El rebost i el celler de tota la vida. És la capacitat d’una família o d’una comunitat per assegurar la provisió d’aliments encara que hi hagi problemes externs d’abastiment. Inclou:
- Producció local (horts, agricultura i ramaderia, productors propers).
- Intercanvi i diversitat de productes per no dependre d’un sol proveïdor.
- Canals curts de comercialització (mercats locals, cooperatives).
- Sistemes d’emmagatzematge i transformació que permetin conservar aliments a llarg termini
- Tenir autonomia temporal davant crisis d’abastiment o transport.
Una comunitat amb resiliència alimentària no queda totalment desproveïda d’aliments si hi ha un tall de subministrament, de comunicacions, una vaga o una crisi logística. Seria com tenir un rebost comunitari.
2. Resiliència en comunicacions de tota mena: no quedar immobilitzats,
ni “incomunicats”, ni digitalment, ni per carretera, ni aïllats a casa.
Fa referència a mantenir connexió i informació fiable de casa enfora fins i tot en situacions adverses.
- Diversitat d’infraestructures (fibra, 4G/5G, ràdio).
- Sistemes alternatius de comunicació en cas emergències (campanar).
- Punts d’informació públics i protocols d’avís al veïnat.
- Mantenir carreteres i serveis locals oberts (en cas d’una gran nevada)
- Capacitat de continuar operatius si falla internet o la telefonia.
3. Resiliència hídrica (aigua)
Importantíssim en comunitats:
- Fonts d’aigua diverses (pous, captacions, xarxa municipal autogestionada). A més de car, no serveix de gaire tenir-ho subcontractat, si en greus emergències no poden assegurar el servei.
- Capacitat d’emmagatzematge i potabilització a disposició de la comunitat (dipòsits i basses).
- Sistemes d’estalvi i reutilització públics i col•lectius (aigües grises, pluvials).
- Plans d’actuació si hi ha sequera o contaminació puntual, perquè només amb regular com es castigaran els consums excessius, un cop s’hagin produït, no aporta cap solució.
En aquesta entrada ja es fa una proposta al respecte:
L’Estany pot garantir aigua fins i tot sense electricitat
4. Resiliència sanitària i social
La capacitat de tenir cura de les persones en moments difícils:
- Accés a professionals i serveis bàsics de salut.
- Xarxa comunitària de suport i apadrinament a gent gran i persones vulnerables,
- Protocols de resposta davant emergències (p. ex. onades de calor, fred o malalties).
- Coordinació amb serveis com Protecció Civil o ABS (Àrea Bàsica de Salut)
- Voluntariat i persones disponibles per fer reparacions i manteniments
I què és una ABS?
Una ABS és una Àrea Bàsica de Salut.
És la unitat territorial i organitzativa del sistema sanitari català que agrupa
un municipi, un conjunt de municipis o comarca, i que dona cobertura d’atenció
primària a la població.
Cada ABS inclou:
- el CAP (Centre d’Atenció Primària) de referència,
- els equips d’urgències, metges de família, pediatria, infermeria i treball social,
- altres recursos vinculats a la salut comunitària.
- professionals que visquin al municipi
És, de fet, la porta d’entrada al sistema sanitari i la referència de salut més directa per a la comunitat.
Que la comunitat pugui mantenir una certa activitat i benestar fins i tot en moments de crisis externes:
- Diversificació d’activitats econòmiques (turisme, activitat agrícola i ramadera, serveis locals de manteniments industrials i de la llar…).
- Comerç bàsic i sòlid de proximitat (botiga, forn de pa, bar…)
- Projectes col·lectius, cooperatius, esportius i culturals on la gent es trobi habitualment.
- Capacitat de reinventar-se quan algun sector entri en crisi.
6. Resiliència ambiental i territorial
És la capacitat del territori d’absorbir impactes i adaptar-s’hi:
- Gestió forestal preventiva (reduir risc d’incendis). ADF local.
- Protecció de sòls, rius, zones agrícoles, camins forestals i accés a camps i horts de cultiu.
- Biodiversitat i mosaic agro-forestal, aigües subterrànies i aqüífers
- Plans de protecció davant inundacions, pedregades, nevades…
7. Resiliència institucional (Ajuntament i organització
comunitària)
Sense una governança ben organitzada, la resta costa més: què fa l’Ajuntament per augmentar la resiliència a la comunitat?
- Capacitat de planificar i coordinar respostes.
- Organització i participació ciutadana activa.
- Transparència, bona comunicació i presa de decisions ràpida.
- Col·laboració fluida entre veïns, entitats i administració.
8. Resiliència comunitària (la més important)
És el “teixit humà” de la comunitat:
- Veïns que es coneixen i s’ajuden incondicionalment en moments de necessitat
- Xarxes formals i informals de suport.
- Confiança mútua i capacitat de treballar plegats compartint coneixement, eines i recursos.
- Cultura de cooperació i cura de les persones i del territor
Sense aquesta, cap altra resiliència funciona, per tant cal preguntar-se: Què estem fent? No volem tots ser el millor poble per a viure-hi? Ens hi posem d’una vegada?
En resum
Sí: la resiliència és un concepte transversal,
encara que avui en dia es parli molt de la Resiliència Energètica.
Una comunitat resilient és aquella
que pot continuar vivint amb una certa normalitat, produint i cuidant-se, malgrat
les crisis que es puguin produir: d’energia, d’aliments, d’aigua, de
comunicacions, econòmiques o qualsevol altra per la que s’hagi preparat
anticipadament i amb temps.
Lluis Vilardell
Pots subscriure’t gratuïtament a la revista omplint aquest formulari.
Bibliografia breu
Generalitat de Catalunya – Departament
d’Interior (Protecció Civil).
Guia per a l’elaboració del Pla d’Emergència Municipal (PEM).
Generalitat de Catalunya, 2021.
Institut Català d’Energia (ICAEN).
Comunitats energètiques locals: guia pràctica. ICAEN, 2022.
Diputació de Barcelona – Oficina Tècnica de
Canvi Climàtic i Sostenibilitat.
PAESC: Plans d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima. Diputació de
Barcelona, 2020.
Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i
Agenda Rural.
Estratègia catalana de la sobirania alimentària. Generalitat de
Catalunya, 2021.
CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions
Forestals).
Gestió del territori i resiliència davant el canvi climàtic: recomanacions
per a municipis. CREAF, 2020.
Enllaç curt d'aquesta publicació:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada