L’Estany pot garantir aigua fins i tot sense electricitat
L’Estany resilient davant un tall de subministrament elèctric: una proposta comunitària per garantir l’aigua potable
Els darrers anys, la Generalitat ha recomanat que totes les llars disposin d’un kit d’emergència bàsic per afrontar possibles talls prolongats d’electricitat. Però en un municipi petit i compacte com L’Estany, la resiliència no només depèn de la preparació individual: hi ha serveis essencials que només es poden garantir col·lectivament. Un d’aquests és l’abastament d’aigua potable.
Tot i que disposem d’un aqüífer propi i d’una xarxa moderna, el sistema depèn completament de l’electricitat. Sense subministrament elèctric, les bombes que eleven l’aigua no poden funcionar i, en poques hores, el municipi queda en una situació vulnerable.
Aquesta proposta vol aportar una solució comunitària, realista i moderna perquè L’Estany pugui garantir l’aigua potable fins i tot en cas d’un tall de subministrament elèctric, sense necessitat que cada llar hagi d’acumular aigua per si sola.
1. La situació actual: un bon sistema d’aigua però vulnerable als talls elèctrics
La infraestructura existent és sòlida i recent:
-
Pou del Pujolet, equipat amb variador de freqüència i telecontrol.
-
Captació de la Font de la Sala, avui inactiva però plenament recuperable com a captació de suport.
-
Tres dipòsits municipals:
-
General: 500 m³
-
La Serreta: 70 m³
-
El Prat: 20 m³
-
La capacitat total de 590 m³ garanteix, segons el Pla Director, entre:
-
3,8 dies d’autonomia en consum mitjà
-
2,9 dies en consum punta
Aquesta vulnerabilitat és real en un escenari de fenòmens meteorològics extrems, avaries en les xarxes de transport o boires de gel persistent que afectin les línies d’alta tensió.
Actualitat municipal: estudi de noves captacions a l’Estany
El setembre de 2024, l’Ajuntament va iniciar un estudi hidrogeològic —encara no fet públic— amb suport de la Diputació de Barcelona per identificar possibles noves captacions subterrànies que millorin la disponibilitat d’aigua al municipi. El treball, dirigit pel geòleg Jordi Espuny (GeoHid), analitza diferents zones per determinar on seria viable perforar nous pous i amb quin potencial.
Aquesta iniciativa és plenament complementària a la proposta de resiliència que plantegem en aquest article. Mentre l’estudi municipal busca incrementar la disponibilitat d’aigua, la nostra proposta se centra en garantir l’abastament en situacions de tall elèctric.
Coherència amb les iniciatives de sostenibilitat del municipi
La proposta també s’alinea amb les actuacions de sostenibilitat que l’Ajuntament ha impulsat: instal·lació de plaques fotovoltaiques en equipaments públics, i aviat també a la piscina municipal; redacció del PAESC; millora de l’eficiència energètica; i reforç dels compromisos del Pacte d’Alcaldies.
Dotar les captacions d’aigua de sistemes fotovoltaics autònoms seria un pas més en aquesta línia de transició energètica i resiliència, reforçant la capacitat del poble davant els reptes climàtics i els possibles talls elèctrics prolongats.
2. La proposta: autonomia hídrica gràcies a l’energia solar
L’objectiu és disposar d’un sistema que funcioni fins i tot quan la xarxa elèctrica i els equips electrògens no siguin una opció viable.
La solució és simple però estratègica: instal·lar sistemes fotovoltaics amb capacitat de funcionament autònom als punts clau de captació, de manera que el poble pugui bombejar aigua encara que la xarxa elèctrica general estigui caiguda.
El sistema es fonamenta en tres elements:
2.1. Energia solar fotovoltaica
Instal·lada al Pou del Pujolet i a la Font de la Sala, amb la infraestructura necessària per funcionar de manera autònoma (microxarxa, inversor híbrid i proteccions).
2.2. El dipòsit General com a “bateria d’aigua”
L’aigua acumulada és la forma d’emmagatzematge més eficient.
En condicions normals, es manté el dipòsit en nivells alts; en emergència, garanteix servei durant la nit i en hores de poca irradiació.
2.3. Captació secundària reactivable
La Font de la Sala es pot reactivar per reforçar el sistema en situacions de baixa irradiació o demanda elevada.
Com funciona el sistema?
En situació normal
-
La fotovoltaica redueix el consum elèctric i la despesa municipal.
-
La xarxa elèctrica continua essent la font principal d’energia.
-
Es millora la sostenibilitat general del servei.
En cas de tall elèctric
-
Els sistemes fotovoltaics passen a funcionament fora de xarxa.
-
El Pou del Pujolet bombeja segons la irradiació disponible.
-
La Font de la Sala pot activar-se com a reforç.
-
Els dipòsits s’omplen durant les hores de sol i garanteixen el subministrament durant tot el dia.
-
Amb una gestió responsable, es pot mantenir el servei a totes les llars sense col·lapse.
3. Per què L’Estany és el municipi ideal per aplicar aquest model?
-
Molta insolació anual
-
Dipòsit General de grans dimensions
-
Captació secundària disponible
-
Xarxa d’aigua majoritàriament per gravetat
-
Comunitat compacta i informada
-
Relleu moderat favorable a la distribució
4. La importància d’un bon model de gestió
Integrar energia solar, sistemes híbrids (FV + bateries), bombeig d’aigua, telecontrol i protocols de resiliència requereix experiència simultània en:
-
Aigua potable
-
Energia fotovoltaica avançada
-
Internet de les coses
És una qüestió tècnica, no ideològica: el futur passa per models híbrids i per un operador amb coneixement multisectorial.
5. Aclariment necessari: dues xarxes diferents
Xarxa elèctrica
-
Subministra electricitat al municipi.
-
Pot fallar en cas d’avaria o emergència.
-
Sense fotovoltaica autònoma, les bombes no funcionen.
Xarxa d’aigua potable
-
Canonades, captacions i dipòsits municipals.
-
Depèn de l’energia elèctrica per elevar l’aigua.
-
Amb fotovoltaica autònoma, pot continuar operativa encara que la xarxa elèctrica falli.
Conclusió
L’Estany té una oportunitat única per avançar cap a un model resilient i segur d’abastament d’aigua potable. Amb energia solar, captacions preparades, dipòsits ben gestionats i una estratègia comunitària, el municipi pot garantir aigua fins i tot en situacions extremes.
Aquesta proposta reforça la seguretat col·lectiva, estalvia costos i situa L’Estany com a referent rural en resiliència hídricoenergètica.
Nota final
Aquest article ha estat elaborat a partir de dades del Pla Director d’Abastament d’Aigua de l’Estany (2024), informació municipal i l’experiència tècnica de diversos veïns de L’Estany.
Pots subscriure’t gratuïtament a la revista omplint aquest formulari.



Comentaris
Publica un comentari a l'entrada