Després del ban, una comunitat que canvia
El dissabte 26 de juliol de 2025, l’Ajuntament de l’Estany va publicar a Instagram un ban d’alcaldia anunciant la represa de les obres del circuit de pump track a partir del 29 de juliol. Aquesta nova etapa obre, sens dubte, un abans i un després en la vida comunitària del poble.
Tanmateix, el ban remetia a un enllaç no és accessible. L’única informació pública disponible és, per tant, el mateix ban —un document breu, sense cap detall tècnic, ni resposta a les preguntes que molts veïns i veïnes fa setmanes que ens fem.
En aquest context, és preocupant que s’avanci en un projecte que genera divisió i inquietud sense haver garantit un accés equitatiu a la informació. Ens preguntem si les persones que han mostrat suport a la publicació a Instagram disposen d’algun tipus d’informació complementària que la resta no tenim. Seria bo que, si és així, la poguessin compartir.
Un projecte que afecta el futur del nostre poble mereix debat, dades contrastables i un diàleg sincer. Sobretot si, com ja ha passat, hi ha veïns que se senten tan desatesos que arriben a plantejar-se marxar del poble.
Veïns afectats, patrimoni compromès
L’execució d’aquest projecte impacta directament en diverses famílies que viuen a l’entorn immediat de la zona verda on s’ubicarà el circuit. Es veuran afectades no només en la seva intimitat quotidiana, sinó també en el valor i ús del seu habitatge. El dret a la tranquil·litat i a la privacitat, valors especialment rellevants en l’entorn rural, es veu compromès.
Suports que traspassen la línia directa
Més enllà dels afectats directes, són molts els veïns que expressen el seu desacord amb la ubicació i la naturalesa del projecte. Ho fan per coherència amb un model de poble més pausat i equilibrat, però també per solidaritat amb aquells que en patiran les conseqüències. Aquest suport és signe d’un teixit veïnal viu i empàtic.
Una decisió sense consulta
Un dels punts que més preocupa és la manera com s’ha pres la decisió. Sense consulta prèvia, sense participació ciutadana efectiva, sense espais de deliberació ni estudis públics d’impacte social. Aquesta absència de diàleg genera un precedent perillós: projectes que es decideixen i s’executen sense la veu de les persones que conviuen al territori.
Tensions i silencis
És possible que, a partir d’ara, molts veïns decideixin evitar el tema per no trencar relacions personals. En contextos petits, aquesta autocensura esdevé un mecanisme de defensa. Però el silenci no repara; només postposa el conflicte. Una comunitat que no pot parlar obertament del que l’afecta és una comunitat que es debilita.
Un futur per construir col·lectivament
En d’altres indrets que han viscut situacions similars, s’han impulsat processos de diàleg o de revisió posterior de les decisions. Això no sempre implica revertir projectes, però sí recosir la confiança trencada i repensar el paper de les institucions locals en relació amb la ciutadania.
Potser l’obra tirarà endavant, però la manera com la comunitat reaccioni i es refaci encara pot ser una oportunitat per tornar a posar al centre els valors que han fet de l’Estany un lloc singular: l’escolta, la convivència i el respecte mutu.
Col·lectiu L'Estany que volem
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada