Avui el debat a Àgora l'Estany ja ha donat molt de si!
S'ha parlat de la gent gran, de com cuidar-nos millor i de fer xarxa. Ens ha semblat que el tema mereixia una entrada al blog L'Estany que volem, i us presentem aquest esborrany.
Us convidem a llegir-lo i dir si creieu que recull bé l'esperit del debat i el to de les publicacions anteriors. Tota aportació serà benvinguda!
Fer xarxa, escoltar-nos i cuidar-nos: la gent gran i molt més
El tema de la gent gran ha aparegut avui a Àgora l’Estany i ha generat un intercanvi viu i enriquidor. Veïnes i veïns han compartit visions valuoses: des de la creació de xarxes d’ajuda mútua fins a propostes intergeneracionals que connectin joves i persones grans, fomentant el suport mutu i la convivència enriquidora.
La Gina ha proposat una idea molt concreta i factible: crear un grup de WhatsApp perquè la gent gran pugui demanar suport puntual per anar al metge, fer la compra o resoldre petites gestions. Aquesta iniciativa de proximitat i solidaritat posa al centre la comunitat com a eina per garantir la vida quotidiana amb autonomia.
També ha plantejat la necessitat de repensar el model actual: fomentar l’autonomia, evitar l’aïllament i reconèixer el valor social de les persones grans com a membres actius del poble, no només com a receptors de cures.
Per la seva banda, el Xavi, responsable de la residència de l’Estany, ha compartit la seva experiència i la tasca que fan les residències: espais on moltes persones grans troben una qualitat de vida, seguretat i atenció que sovint no poden tenir a casa seva. Té raó en recordar que les residències cobreixen necessitats reals i importants, i que poden ser una gran solució per a moltes famílies.
Ara bé, potser és moment d’anar més enllà d’aquesta dualitat entre “a casa” o “a la residència”. En molts pobles, les residències ja ofereixen serveis a domicili, posant els seus recursos —cuina, bugaderia, suport sanitari, treballadores familiars— al servei també de les persones grans que viuen a casa però necessiten una ajuda puntual o regular. Aquesta podria ser una línia a explorar a l’Estany.
Aprofitant aquest debat, volem informar d’una iniciativa que no ha sortit avui al xat, però que hi encaixa plenament: el projecte de transport solidari impulsat per la cooperativa Moianès Sostenible. Aviat es presentarà una aplicació mòbil pensada per facilitar els desplaçaments compartits —a Moià, al metge, a comprar— especialment útil per a persones grans, joves o qualsevol veí que no disposi de vehicle propi.
Aquesta aplicació podria fer, en part, la funció del grup de WhatsApp proposat per la Gina: un canal directe, senzill i pràctic perquè qui necessiti ajuda ho pugui demanar, i qui vulgui oferir-se, ho pugui fer. Es tracta, en el fons, de fer xarxa comunitària amb eines modernes, aprofitant la tecnologia per cuidar-nos més i millor.
Aquest tipus de converses ens mostren que, tot i partir de perspectives diferents, ens uneix un objectiu comú: fer del nostre poble un lloc més acollidor, cooperatiu i humà. Quan ens escoltem i compartim idees, poden sorgir propostes inspiradores.
Com deia Einstein: “Si continuem pensant com sempre, sempre obtindrem els mateixos resultats.”
Potser aquest intercanvi d’avui és, precisament, una oportunitat per pensar i fer diferent.
I per què no? Imaginem-nos un Estany cada vegada més paradisíac, on viure sigui sinònim de comunitat, respecte, natura i cures.
Us convidem a visualitzar aquest vídeo que pot ajudar-nos a somiar plegats:
👉 https://youtu.be/dJmEslC-CCE?si=WXMr5v9mor9NKgEd
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada