Imagina el nostre poble... sense Pump Track

L’Estany no és un parc temàtic. És un poble viu, amb una història mil·lenària escrita al paisatge i a les pedres. Transformar-lo en un espai de pas per a l’oci efímer desfigura el seu caràcter i trenca l’equilibri construït al llarg dels segles.

Camins antics, marges de pedra seca, barraques i feixes parlen d’una relació profunda entre les persones i el territori. L’Estany és fruit d’aquesta relació respectuosa, no pas d’una voluntat d’explotació ni de lluïment.

Sense el monestir, amb el seu pes econòmic i cultural, no existiria el poble. Els carrers, els murs i els camins segueixen el relleu natural i formen part d’un urbanisme orgànic, nascut del lloc mateix, no planificat des de despatxos allunyats de la realitat.

És cert que el territori ha anat canviant, però sempre amb una finalitat clara: viure-hi, treballar-hi, cuidar-lo. No per fer-hi piruetes.

La proposta d’un Pump Track en aquest entorn no és només una mala idea urbanística. És també una manca de respecte: a la memòria del lloc, al seu paisatge cultural, i a la manera de ser de la gent de l’Estany. No és un no al jovent ni a l’esport. És un sí al sentit comú i al respecte pel territori.

I, sobretot, és un no a una manera de fer. Abans de prendre una decisió com aquesta, hauria estat necessari que l’Ajuntament informés i escoltés el poble. Explicar la necessitat de la construcció, compartir el pla estratègic, els objectius, els beneficis reals que es volen aportar a la comunitat. Només així es pot establir un diàleg constructiu, valorar diferents punts de vista i, si cal, buscar alternatives o millors encaixos.

Fer les coses pel dret, sense transparència ni participació, genera desconfiança i tensions. I això afecta la convivència i fa mal a la gent que ha escollit aquest lloc per viure-hi amb tranquil·litat i respecte. Aquestes formes de fer són percebudes com un abús de poder.

L’Estany no és per ser consumit. No és per fer-hi un cop de cap amb el patinet i marxar. És per ser viscut i compartit. Som hospitalaris, sí. Però no volem perdre la nostra identitat a canvi d’un projecte mal encaixat.

Et convidem a caminar per l’Estany, a escoltar el paisatge, a entendre’l. I potser així també entendràs per què no volem un pumptrack aquí.