Parlar, escoltar, fer poble


En aquest relat curt es reflexiona sobre la importància de poder parlar lliurement, d’escoltar-nos entre generacions i de fer créixer una comunitat cohesionada. A partir d’una frase que ha aparegut al xat “Àgora l’Estany”, es recorda també la figura d’en Pep Franquesa i el seu llegat de diàleg obert. Demà hi ha ple municipal, i més que mai cal posar les paraules al centre.

Escoltar-nos, parlar, conviure

«Puc estar molt equivocat, però per sort aquí em puc equivocar perquè puc opinar.»

Aquest comentari d'avui al xat ha ressonat amb força. Potser perquè expressa, amb senzillesa, el que fa que Àgora l'Estany sigui tan valuós: un espai on parlar sense por, sense censures, amb respecte. Un espai on ens escoltem, encara que pensem diferent.

Volem recordar, amb estima i agraïment, en Pep Franquesa, que va ser l'impulsor d’aquest xat. El seu somni era que es convertís en una plaça viva, on veïns i veïnes compartíssim idees, preocupacions i propostes. Un lloc on tothom tingués veu, des de la canalla fins a la gent gran. I això, malgrat les dificultats, segueix viu.

Avui, enmig d’aquesta conversa vibrant i diversa, s’ha parlat d’escolta intergeneracional, i m’ha vingut al cap una cançó de la meva joventut: Father and Son de Cat Stevens. Hi ha una frase que diu:

«Des del moment que vaig poder parlar, se’m va ordenar que escoltés.»

Quantes vegades hem sentit això, de petits o de grans? Però aquí, a l’Estany, volem trencar amb aquest silenci imposat. Volem parlar i ser escoltats. I volem escoltar-nos entre generacions.

Demà hi ha ple municipal. Anirem amb esperança. Ens agradaria que, en l’apartat de temes urgents, es parlés del pumptrack. No perquè estiguem en contra del projecte, sinó perquè el lloc on es vol instal·lar genera inquietuds reals i compartides: sobre salut, urbanisme, sorolls, respecte a la propietat privada, cohesió social.

Només demanem el que és just: poder entendre, poder preguntar, poder ser escoltats.

Com podem traslladar aquest missatge al govern municipal si als plens, que és quan estan tots junts, no ens deixen parlar? El ROM (Reglament Orgànic Municipal) de l'Estany no ho prohibeix. La paraula no fa mal. El silenci imposat sí.

Parlar no és trencar la convivència. Parlar és cuidar-la. I escoltar és fer poble.

Comentaris

  1. Alex28 de juliol del 2025, a les 20:01

    M’agrada molt aquesta canço, Joaquín. Des de fa molts anys… Moltes persones diferents parlant i opinant no poden titllar-se de irrespectuoses com un tot i invalidar-les. Pot ser davant tenim un punt de vista únic i ampli, pero les múltiples disidencies han de ser respectables sempre. Una abraçada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Pump Track sí, però no al pati de casa meva! Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat necessari: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest article no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus, sinó la seva ubicació actual i el model amb què s’ha plantejat. Pump Track? Sí, però no al pati de casa meva Aquesta frase, inspirada en l'eslògan "Renovables sí, però no així", vol provocar. No perquè ens hi oposem per sistema, sinó perquè ens sembla que cal repensar el lloc i el model. Amb l’augment de projectes que impacten el territori —sigui una pista de pumptrack, un parc eòlic o una línia d’alta tensió— ha sorgit el terme NIMBY ("Not In My Back Yard", en anglès: “no al pati del darrere de casa meva”) per descriure aquells que no volen segons quines infraestructures a prop seu. Però no tot és tan simple. Nosaltres no som NIMBYS per moda...
Més informació

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

Pump track: tancat el debat sobre la inundabilitat, s’obren nous interrogants

Imatge
  Un debat que no s’atura: i si ara parlem del lloc escollit pel pump track? Amb el temps, el debat sobre el pump track ha anat canviant de forma. Si primer es discutia si calia o no aquest equipament o si les obres s’havien iniciat amb prou transparència, després es va posar el focus en la seva ubicació concreta . Es va dir que s’havia escollit un espai interior, envoltat de cases, perquè d’altres alternatives estaven afectades per inundabilitat. Doncs bé, això ja ha quedat resolt: el Camp de les Pedres , un espai obert i conegut per tothom com l’antic camp de futbol, no és zona inundable segons el Visor de l’ACA. El debat "inundable sí o no" es pot donar per tancat. Però, com passa sovint, una pregunta resolta n’obre dues més . Ara es pot obrir el debat sobre la distància . Des del centre del poble fins al Camp de les Pedres hi ha uns 700 metres , segons Google Maps. És massa lluny per als infants i famílies que vulguin anar-hi a peu o en bicicleta? O és una distància ass...
Més informació