Una pista sense consens, massa a prop de casa nostra

Laura Tello expressa el seu malestar per la manca d'informació i participació ciutadana entorn a la construcció del nou pumptrack. L’equipament, situat just al costat de casa seva i d’altres habitatges, ha començat a executar-se sense avís previ ni diàleg amb els veïns afectats. En aquest text, comparteixen la seva experiència, preocupacions i reflexions, i reclamen més respecte, transparència i escolta per part de l’Ajuntament. Una aportació que interpel·la no només els implicats directes, sinó tot el poble.

Escric en nom de la meva família i, en part, també dels propietaris dels terrenys i de les cases que es veuen afectats per la construcció d’aquesta pista, amb qui estem parlant contínuament aquests dies. Entenc, Cristina, el que argumentes, però el poble de l’Estany ja disposa de diferents equipaments de lleure i salut que ofereixen opcions per als seus habitants i estiuejants, dels 2 als 100 anys: gimnàs per a la gent gran, pista de futbol, bàsquet i vòlei, dos parcs infantils, la pista vella que ofereix múltiples possibilitats, i meravellosos camins i muntanyes per anar en bicicleta. A més, gairebé tots estan agrupats en una zona del poble i amb prou distància de la resta d’edificacions per no molestar els veïns. En canvi, hi ha moltes mancances, com la manca d’espais interiors de trobada per a nenes i nens (veïns i estiuejants) durant els mesos de fred i foscor. Potser habilitar aquests espais de joc i salut podria animar les famílies estiuejants a venir també a l’hivern, si és això el que es busca amb aquestes iniciatives. Aquí sí que us dono la meva opinió —que ningú m’ha demanat—: crec que un equipament d’aquestes característiques trenca l’harmonia del poble. Però reconec que això és una opinió personal. I si aquesta iniciativa respon a una subvenció i els terrenys que haurien d’acollir-la (a prop de la piscina i la pista) no estan habilitats per fer-ho, crec que també és important saber-hi renunciar i no imposar-la sense consens, a pesar de tot i de tothom. Considero que una infraestructura d’aquest tipus no hauria d’ubicar-se en una zona residencial ni tan a prop d’una carretera, per les molèsties i riscos que pot comportar, tal com es té en compte en la majoria de municipis que acullen pumptracks. Com a família vam triar viure a l’Estany pel seu entorn, el seu patrimoni cultural i la seva gent. Després d’uns quants anys estiuejant-hi, vam comprar un terreny que limitava amb un espai de l’Ajuntament destinat a ús verd. Ens vam construir una casa amb tota la il·lusió del món, buscant la pau i la tranquil·litat que ofereix l’Estany. Fa unes quantes setmanes vam sentir comentaris sobre la construcció d’una pista a prop de casa nostra. Vam contactar amb dos regidors de l’Ajuntament: el primer ens va dir que això anava per llarg, i amb el segon —impulsor de la iniciativa— vam intentar quedar, sense èxit, perquè ens informés del projecte. La nostra sorpresa va arribar dijous, quan, sense cap avís ni informació prèvia per part de l’Ajuntament ni de cap regidor, van començar a arribar camions a llençar terra al costat de casa nostra. (Ni temps vam tenir de treure la roba estesa o de tapar les plantes.) No puc entendre que, en una comunitat tan petita, no es trobi el moment per informar prèviament als propietaris afectats sobre unes actuacions que impactaran directament en la seva vida. Aquell mateix dia, la veïna del número dos i nosaltres vam presentar una instància genèrica a l’Ajuntament demanant informació del projecte i l’aturada cautelar de les obres, i vam demanar que algú expliqués als veïns i al poble què s’estava fent. També vaig escriure un correu a l’alcalde preguntant quina superfície ocuparia l’equipament i a quants metres de casa nostra es construiria. No he rebut cap resposta. Sembla que ningú ha pensat en l’impacte que pot tenir en la vida de les famílies que vivim a pocs metres (soroll, llum, pèrdua de privacitat), ni tampoc si s’ha previst com es drenarà el terreny en cas de pluges, per evitar que s’inundin els nostres jardins. No tenim cap informació ni resposta. Amb les converses que estem tenint amb el regidor, davant la consulta i la petició de rebre informació, ens han explicat que l’obra tenia prevista la construcció d’una reixa al voltant, però que s’han adonat —un cop iniciades les obres— que la reixa és més cara que el propi equipament, i que no saben quan la podran posar (potser aquí sí que caldran diners del poble i no només una subvenció). Pel que fa a què hem de fer si aquest espai es converteix en un reclam per fer botellons o curses nocturnes de motos, la resposta ha estat que truquem als Mossos... Sembla que el bar va ple parlant de la construcció del pumptrack, però en una comunitat tan petita, on tots ens coneixem, no puc entendre que ningú de l’Ajuntament agafi el telèfon o creui els dos carrers que separen el bar de casa nostra per tranquil·litzar les famílies i donar alguna explicació. Hem hagut de ser nosaltres, els veïns que demanem informació, qui busquem telèfons per parlar amb els responsables i sol·licitem una reunió amb el regidor. L’Ajuntament no ha tingut cap mena de comunicació ni ha mostrat cap cura en la informació que ens ha arribat. Dijous vam convocar, per iniciativa dels veïns de les cases i dels terrenys afectats, una reunió a casa nostra entre tots els veïns afectats. Ahir ens van dir que millor fer-la a la Casa de Cultura. Ens han informat que tots els documents que hem demanat —projecte tècnic i procediment administratiu de l'obra, memòria valorada, estudi d’impacte de mobilitat, estudi i valoració de l’afectació a la qualitat de vida i convivència veïnal, invasió visual o d’intimitat per la proximitat amb les façanes d’habitatges, i estudi de la inseguretat viària o infantil per la ubicació en una via sense proteccions físiques— ens els facilitaran mitjançant instància. És cert que els cinc propietaris afectats directament reclamem informació per l’impacte en les nostres vides, però crec que és TOT el poble qui mereix una explicació.