Una veu amb experiència demana calma, respecte i diàleg institucional

 

Introducció:

Enmig del debat intens sobre la construcció d’un Pump Track al centre del poble, compartim la reflexió d’un veí que coneix de prop el funcionament de l’Ajuntament: l’Àlex Casals, que va ser regidor durant cinc anys i mig. En aquest missatge, publicat originalment al xat “Àgora l’Estany”, l’Àlex fa una crida al respecte mutu, al diàleg i a la construcció col·lectiva, recordant que les persones que governen també són veïns i companys. La seva mirada aporta context, empatia i una invitació a trobar camins de trobada, sense renunciar al dret a la crítica.

La publicació al xat:

Bon dia, soc l’Àlex Casals.

Per motius laborals puc estar molt poc al dia a dia del poble, però ho segueixo tot amb interès. I celebro la creació d’aquest espai de debat, majoritàriament constructiu. Aplaudeixo els que han tingut la iniciativa.

Us puc traslladar la meva experiència de 5 anys i mig de regidor.

En el nostre estimat poble, la “política” és un acte de vocació pràcticament altruïsta, no com en la majoria de pobles o ciutats, on els càrrecs electes s’hi guanyen la vida.

Quan hi entres, i poso la mà al foc que per tots és així, és amb la il•lusió de fer coses per la comunitat i contribuir al benestar i prosperitat del nostre municipi.

Els primers anys de regidor d’educació, em vaig haver de sentir que faria desaparèixer la Mainada, quan just hi estàvem apostant com mai abans (contractant una Tècnica d’Educació Infantil per primera vegada per aquest servei, entrant a un pla pilot per portar el 1r Cicle d’Educació Infantil a l’Escola…).

Passa que moltes vegades, els tempos de l’administració (i creieu-me que és una merda, i és frustrant) no són els tempos que voldria la comunitat.

Quan et sents “atacat” i pel que sigui, amb raó o no, no entens els motius, et fas una cuirassa, i a vegades pot semblar que no escoltes, però és un mecanisme de defensa natural. Ningú al poble és professional de la política, i les coses, moltes vegades, afecten.

Això vol dir que no es pot criticar, ni estar en desacord amb l’acció de govern? NI MOLT MENYS!

Vol dir que no hem d’oblidar mai que qui governa l’ajuntament són companys i companyes, veïns i veïnes, i que són persones.

De la mateixa manera que demanem, i s’ha de fer, que ens escoltin, també quan ens hi adrecem no ha de ser “a l’atac”, si no constructivament.

S’han posat en valor moltes coses de les que estar orgullosos del nostre poble: el nostre entorn, la nostra gent, la nostra comunitat activa…

Jo estic segur que tindran en compte la opinió de la gent, i que aquesta obra es recapacitarà. A través del debat constructiu, al qual estic segur que també s’obriran.

Ara, l’eina no és bombardejar a correus o a atacs personals a les persones, si no dialogar sense atacar.

Errors? Tots en cometem.

Criminalitzar-los? A ningú si no és amb mala fe, i estic segur que no és el cas.