Vincles que perduren


Introducció

A l’Estany, l’escola ha estat sovint un punt de trobada que va més enllà de les aules. Aquest estiu, una part de l’AFA ha fet visible que els vincles que s’hi creen no es trenquen fàcilment. Davant de la situació d’una família afectada pel pumptrack, que ja no porta els seus fills a l’escola, la resposta ha estat clara: el poble no gira l’esquena a qui forma part de la seva història.

  Una escola que fa poble

A l’Estany hi ha una escola petita, pública i de poble. Tres paraules que defineixen un projecte educatiu arrelat al territori i a la seva gent. Una escola on els mestres no només ensenyen, sinó que acullen, escolten i acompanyen.

Cada dia a mig matí, alumnes i mestres es troben a l’àgora per fer l’assemblea. És un espai on cada infant pot explicar com se sent, què el preocupa o què li agradaria millorar. Es parla d’escola, de família i també de poble. És una pràctica diària que ajuda els nens a expressar-se i a escoltar els altres.

Els divendres tenen un altre protagonisme: les conferències. Un o més alumnes expliquen un treball que han fet davant de tots els companys, mestres i, sovint, veïns del poble. Perquè aquestes conferències, normalment, són obertes a tothom. I això crea una connexió especial entre escola i poble, entre famílies i aprenentatges.

També hi ha sortides als voltants del poble. Les proposa l’escola, però hi participen les famílies. Caminades, jornades al bosc, activitats en moments assenyalats com la tardor o la primavera. Són moments de convivència que reforcen els vincles entre infants, pares, mestres i natura. La castanyada o les obres de teatre de Nadal, amb nens, pares i àvies fent d’actors, són altres exemples d’aquest esperit col·lectiu.

Aquest esperit viu molt especialment a través de l’AFA, l’associació de famílies. És un espai actiu, compromès, obert. I és aquí on ha nascut, aquest estiu, una onada de solidaritat cap a una família del poble que s’ha vist afectada directament pel projecte del pumptrack. Tot i que ja no porten els seus fills a l’escola, encara formen part del teixit humà que s’ha anat construint al voltant d’ella. I l’AFA ha respost com millor sap fer-ho: amb suport, amb empatia i amb acció.

Perquè quan una escola fa poble, no deixa ningú enrere. I perquè un projecte com el pumptrack, per molt que estigui pensat per millorar l’oferta del municipi, no pot acabar expulsant famílies del lloc on viuen.


Joaquín Jiménez Godoy
Voluntari a STEAM4ALL
Escoles: SQS, Collsuspina. L'Estany i Santa Maria d'Oló

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Pump Track sí, però no al pati de casa meva! Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat necessari: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest article no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus, sinó la seva ubicació actual i el model amb què s’ha plantejat. Pump Track? Sí, però no al pati de casa meva Aquesta frase, inspirada en l'eslògan "Renovables sí, però no així", vol provocar. No perquè ens hi oposem per sistema, sinó perquè ens sembla que cal repensar el lloc i el model. Amb l’augment de projectes que impacten el territori —sigui una pista de pumptrack, un parc eòlic o una línia d’alta tensió— ha sorgit el terme NIMBY ("Not In My Back Yard", en anglès: “no al pati del darrere de casa meva”) per descriure aquells que no volen segons quines infraestructures a prop seu. Però no tot és tan simple. Nosaltres no som NIMBYS per moda...
Més informació

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

Pump track: tancat el debat sobre la inundabilitat, s’obren nous interrogants

Imatge
  Un debat que no s’atura: i si ara parlem del lloc escollit pel pump track? Amb el temps, el debat sobre el pump track ha anat canviant de forma. Si primer es discutia si calia o no aquest equipament o si les obres s’havien iniciat amb prou transparència, després es va posar el focus en la seva ubicació concreta . Es va dir que s’havia escollit un espai interior, envoltat de cases, perquè d’altres alternatives estaven afectades per inundabilitat. Doncs bé, això ja ha quedat resolt: el Camp de les Pedres , un espai obert i conegut per tothom com l’antic camp de futbol, no és zona inundable segons el Visor de l’ACA. El debat "inundable sí o no" es pot donar per tancat. Però, com passa sovint, una pregunta resolta n’obre dues més . Ara es pot obrir el debat sobre la distància . Des del centre del poble fins al Camp de les Pedres hi ha uns 700 metres , segons Google Maps. És massa lluny per als infants i famílies que vulguin anar-hi a peu o en bicicleta? O és una distància ass...
Més informació