Crònica de l’ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) a Zamora
Crònica dels voluntaris ADF a Zamora
A la nostra revista comptem amb un cronista molt especial: Santi Montsech, exalcalde de Santa Maria d’Oló i actual coordinador de l’ADF Quercus. Aquests dies és un dels set voluntaris de la Catalunya Central (sis de l’ADF Quercus i un de l’ADF Cingles) que s’han sumat al gran operatiu català desplaçat a Zamora per ajudar en la lluita contra els incendis forestals.
Es tracta d’un comboi format per 56 efectius i 21 dotacions dels Agents Rurals, el Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) i les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de Catalunya. El grup, coordinat per la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, va emprendre viatge per carretera i va arribar a la nit a la zona afectada, en resposta a la petició de suport interterritorial que permet sumar esforços davant emergències de gran magnitud.
Des del terreny, en Santi ens fa arribar cada dia les seves impressions i la crònica del dia a dia, amb la mirada directa de qui hi és al front.
Dia 19/8/2025 – El viatge i l’arribada
Avui hem passat el dia a la carretera. Vam fer uns 890 quilòmetres per arribar fins a La Puebla de Sanabria (Zamora), on ens hem instal·lat a l’IES Valverde de Lucerna, que ara és el centre de concentració, descans i avituallament dels equips que hem vingut de Catalunya.
El trajecte va ser llarg i feixuc, sobretot perquè un dels tres camions que s’han desplaçat és el nostre, el de l’ADF Quercus. Això fa que haguem d’anar més a poc a poc i que el viatge s’allargui. Al final vam arribar cansats, però ja estem preparats per començar a donar un cop de mà.
Dia 20/8/2025 – A les portes de San Martín de Castañeda
La nostra prioritat és clara: que el foc no arribi al poble. No sabem encara a quina hora acabarem avui, perquè mentre el vent bufi caldrà seguir atents i amb la guàrdia alta.
20 d’agost de 2025 (actualització) – Jornada intensa i cansament acumulat
El dia ha acabat sent llarg i una mica confús, el típic en plena emergència: “aneu aquí, no, deixeu-ho, espereu-vos allà...” Fins i tot alguns grups s’han mostrat impacients perquè els semblava que hi havia massa estona d’espera.
Finalment ens han destinat a una zona a 1.700 metres d’alçada, just a la línia on el verd es fon amb el que ja està cremat. La feina era refredar punts calents, i no ha estat fàcil: terreny difícil, vent que a partir de les cinc de la tarda bufava amb força i la manca de gent sobre el terreny.
Aquí el funcionament també és diferent del que coneixem: el "Centre de Comandament Avanzat" no té organigrames clars, i qui pren les decisions són sobretot agents governamentals i agents naturals, que coneixen bé els parcs i van assignant tasques sobre la marxa. Ens hem hagut d’adaptar a aquesta manera de treballar.
Quan el sol ja queia hem tornat a reportar al centre de comandament i, ben entrada la nit, al nostre centre de descans. Hem arribat fosos. Sort que la gent del poble ens cuida molt bé: ens han preparat un bon sopar i ja només quedava anar directes a dormir.
Dia 21/8/2025 – Un nou dia, més ben coordinats
Ens hem llevat ben d’hora, a dos quarts de cinc, a La Puebla de Sanabria. Abans de començar hem fet una petita caminada i… “carda una rasca de Déu”!
Avui la coordinació és millor. Els agents de medi ambient ja coneixen més bé les ADF i saben quines feines podem fer i fer-les bé. Això ens dona més tranquil·litat i claredat a l’hora de treballar.
La zona és enorme i molt complicada. Ahir a la nit, mentre baixàvem cap a l’institut, vam poder veure dues o tres revifades grans, separades per dues o tres valls. Realment impressiona.
Ara ja estem al destí que ens han assignat, la defensa de la Hidroelèctrica de Moncabril molt a prop de Ribadelago. A veure com anirà el dia. Us ho explicarem!
Diari – 21 d’agost de 2025
Avui ha estat un dia intens i sense descans. Cada vegada conec millor l’entorn i els diferents cossos que hi treballen. Els agents de medi ambient són els que manen per sobre de tothom —fins i tot de la UME (Unitat Militar d’Emergències)— i marquen l’estratègia de com combatre el foc.
Des de bon matí ja ens van avisar: “avui no tindreu cap estona de parada, tindreu fins i tot mitjans aeris”. Ens han enviat a la zona de Ribadelago, un poble desallotjat amb el foc a tocar. Allà ens hem organitzat en dues línies de treball: unes 25 o 30 persones en una banda i la resta a l’altra, amb un objectiu clar: evitar que l’incendi arribés a la població.
Ahir el poble no va caure gràcies als mitjans aeris, però aquests mai apaguen del tot les flames. I cada tarda, quan entra el vent, els focs es reanimen.
Hem treballat tot el dia, des de les 8 del matí fins a les 9 del vespre, i a la tornada a l’Institut —el centre de descans— hem agraït molt l’espai i l’atenció que hi tenim.
Però avui també hem viscut una experiència mai vista: he pogut veure com els mitjans aeris abocaven just allà on nosaltres els indicàvem. Estem rebentats, però la jornada ha estat superproductiva i tot l’esforç s’ha vist recompensat.
De tornada hem passat per un poble amb veïns i ens han aturat per fer-se fotos amb nosaltres. Ens deien que tothom parla dels ADF catalans. I un cop a la residència, l’alcalde i l’equip que ens prepara el sopar ens han tornat a oferir un tracte exquisit. Fins i tot, m’ha comentat: “M’ha trucat l’alcalde de Ribadelago i m’ha dit: quines bèsties que heu enviat, com treballen aquests catalans.”
La meva conclusió del dia és clara:
És increïble el que podem arribar a fer sota uns comandaments que volen que treballis i que et donen mitjans per fer-ho, podem fer molt més del que ens imaginem. És una llàstima que a Catalunya no ens deixen fer la feina que aquí ens demanen de fer. Encara més, la valoració dels comandaments sobre la nostra entrega, coneixement i execució és excel·lent.
Rebentats però molt feliços. Bona nit.
Diari – 22 d’agost de 2025
Avui ens hem reunit al Puesto de Mando Avanzado i ens han tornat a assignar el mateix lloc de feina: el poble de Ribadelago.
El dispositiu està clarament organitzat: pel flanc dret hi serem 15 voluntaris ADF, un agent rural i 3 efectius dels GEPIF (Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals).
La nostra tasca és rematar punts clau, liquidar represes i vigilar el perímetre, ja que podria afectar poblacions properes. A la nostra zona no hi ha fronts de flama actius, i el perímetre de l’incendi es manté en unes 18.000 hectàrees.
Ara caldrà valorar la situació de la població un cop els mitjans aeris puguin operar amb normalitat.
22 d’agost – Cares de cansament i orgull
Avui el Santi ens ha fet arribar un vídeo del grup d’ADF quan tornaven de la feina. Només cal mirar les seves cares per entendre com ha anat la jornada: un dia esgotador, treballant amb eines manuals i després d’una pujada de dues hores i mitja fins al lloc assignat pel comandament avançat.
La fatiga és evident, però també ho és la satisfacció d’haver complert la missió encomanada. Aquest esforç silenciós, sovint invisible, és el que marca la diferència en la lluita contra els grans incendis.
A la nit, però, l’ambient va ser ben diferent. L’últim sopar a La Puebla de Sanabria va esdevenir un moment de comiat ple d’agraïment i emoció. L’alcalde, juntament amb veïns i voluntaris, va voler expressar el seu reconeixement als ADF catalans. Recordant el sopar, ens diu en Santi, és difícil no pensar en la cançó “Amigos para siempre”: la sensació que els llaços creats aquests dies aniran més enllà de l’emergència que els va reunir.
Comiat i tornada
Ahir, després d’una jornada intensa, vam tenir l’ocasió d’acomiadar-nos de l’alcalde i de la gent del poble que ens ha acollit aquests dies. Va ser un moment molt emotiu: agraïments, reconeixement i un tracte exquisit que ens ha fet sentir com a casa. Ens enduem el record d’una comunitat agraïda i el convenciment que la nostra feina ha tingut sentit.
Aquest dissabte hem iniciat el viatge de tornada. Rebentats però satisfets, amb la sensació d’haver aportat el millor de nosaltres mateixos i d’haver viscut una experiència única, tant a nivell professional com humà.
D'esquerra a dreta començant pel dalt:
Santi (ADF Singles)
Raul (ADF Quercus)
Jesus (ADF Quercus)
Joan (ADF Quercus)
Santi (ADF Quercus)
Un moment per recordar
Enmig de la intensitat i la duresa del treball, hi ha instants que queden gravats. Un dia, fent una breu aturada en un poble entre Ribadelago i el lloc on dormien, diverses persones s’hi van acostar per donar-los les gràcies. Una d’elles es va emocionar tant que va acabar plorant.
El Santi explica que li va donar les gràcies i va marxar ràpidament, perquè no volia que veiés que ell també s’emocionava. Un petit gest que diu molt del vincle que s’ha creat entre els voluntaris catalans i la gent de Zamora.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada