D’una espurna local a un corrent col·lectiu amb arrels profundes

Arrels profundes: Les cooperatives de consum

Introducció

La petita experiència de cooperativa de consum que van impulsar alguns veïns de l’Estany no és un fet aïllat. Catalunya té una llarga tradició cooperativa: abans de 1939, centenars de cooperatives de consum van donar suport a milers de famílies, fins que el franquisme les va reprimir i moltes van desaparèixer.

Avui, però, el cooperativisme torna a créixer amb força, especialment en àmbits com l’energia i el consum responsable, on el ciutadà torna a ocupar el centre. Iniciatives com Som Energia (fundada el 2010), que ja supera els 86 000 socis i més de 118 000 contractes actius (a maig de 2025), són un clar exemple d’aquest nou model que combina autogestió, renovables i democràcia energètica.

Una mostra d’això és la iniciativa que ens recorda la Fina en aquest article.

Va ser una iniciativa interessant 

Ja fa uns anys, potser l’any 2018, que alguns veïns i veïnes de l’Estany —uns residents habituals i altres només d’estades curtes—, però tots units amb un mateix objectiu: consumir productes de proximitat i no processats, ens vam ajuntar amb la idea d’impulsar un projecte de cooperativa de consum que no fes competència al comerç local.

Recordo la Joana, el Xavi, en Lluís, la Maria i algunes persones més que ara no em venen a la memòria.

El que preteníem era crear una cooperativa de consum mitjançant la qual poguéssim fer compres col·lectives per aconseguir millors preus i, alhora, consumir productes garantits.

Tot s’ha de dir: érem pota-tendres i teníem més il·lusió que coneixement.

Vam fer unes quantes trobades en què vam compartir el nostre coneixement i la nostra inquietud per la sostenibilitat i el consum responsable, encara que en aquells dies aquestes paraules no estiguessin gaire de moda. Valoràvem els pros i els contres d’una associació com aquesta.

També vam dur a terme algunes accions que ens van semblar interessants: en Xavier es va encarregar de portar-nos taronges d’un amic seu de València, la Joana ens feia arribar un pa artesanal elaborat per ella mateixa, i també hi va haver qui es va ocupar de fer una compra massiva de paper higiènic ecològic, sabó… i altres productes que ja no recordo.

Al cap de poc temps es van presentar en Pau i la Jorgina i ens van oferir els seus productes. No sé si feia temps que s’hi dedicaven o bé també eren uns principiants. El cas és que, per una cosa o una altra, n’han pogut fer el seu medi de subsistència —entre altres—, cosa de la qual ens alegrem.

M’ha agradat recordar aquest fet perquè és una espurna dins del poble, una petita acció de complicitats i objectius compartits que, per ella mateixa, ja té valor.

I ens preguntarem: per què no vam continuar?

Doncs, com tantes altres coses, la visita de la COVID-19 ens va aixafar la guitarra i ens va dispersar, a més de confinar-nos.

Aquí queda aquest record de com ho vam viure. Segurament altres persones podrien aportar més idees i el relat seria més complet. La porta està oberta.

Fina Niubó

L’Estany 16/08/2025