Fiscalitzar no és atacar: és defensar la democràcia
Introducció
En democràcia, callar davant del que no es fa bé no és neutralitat: és renunciar a un dret i a un deure. Fiscalitzar el govern no és anar en contra seva, sinó garantir que actua amb transparència i pel bé comú. En aquest article expliquem per què és legítim reclamar informació —com en el cas del pump track—, quins límits legals cal respectar per no caure en acusacions sense proves i per què la perseverança ciutadana és clau per fer funcionar la democràcia.
Fiscalitzar el poder: dret, deure i responsabilitat
En una democràcia, la ciutadania no només té dret, sinó també el deure de fiscalitzar les accions de govern dels seus representants. Això implica informar-se, opinar, criticar i exigir responsabilitats quan calgui, amb l’objectiu de garantir que el poder s’exerceixi de manera justa, transparent i pel bé comú.
Hi ha ciutadans que, fins i tot havent votat l’actual equip de govern, no han donat un vot en blanc: allà on consideren que les coses no es fan bé i poden millorar, tenen el dret i l’obligació d’exposar-ho i reclamar-ho tants cops com calgui. Un exemple concret és exigir a l’Ajuntament informació detallada sobre com s’han gestionat tots els tràmits relacionats amb el projecte del pump track. Quan aquesta informació no es facilita, no només és legítim sinó necessari continuar reclamant-la fins a obtenir una resposta clara.
Ara bé, fiscalitzar no vol dir fer acusacions sense base. En l’àmbit legal espanyol i català, atribuir públicament delictes greus com malversació, prevaricació o tràfic d’influències sense proves sòlides pot comportar conseqüències jurídiques per calúmnia o injúria. La llibertat d’expressió permet criticar gestions, decisions o polítiques, però no imputar fets delictius si no es disposa d’indicis verificables.
La manera responsable de defensar la transparència i l’honestedat és utilitzar fórmules prudents: demanar investigacions, exigir revisions o sol·licitar aclariments, sense afirmar categòricament que s’ha comès un delicte si no es pot demostrar. Així, es manté la força de la crítica política i, alhora, es protegeix la credibilitat i el respecte entre ciutadania i institucions.
Finalment, cal recordar que la qualitat democràtica depèn de la implicació constant de la ciutadania. Reclamar informació, participar en debats i exigir transparència no és molestar, és exercir un dret fonamental i complir un deure cívic. La perseverança, sempre amb respecte i fonament, és l’eina més efectiva per fer que les institucions responguin i per construir un govern més transparent i proper.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada