L’Estany i els nitrats: cap solució real des de 2009


 

L’any 2009, la Generalitat de Catalunya va aprovar l’Acord GOV/128/2009, que declarava l’Estany com a zona vulnerable per nitrats procedents de fonts agràries. Això vol dir que tot el municipi —amb una superfície de 10,24 km²— pateix risc de contaminació de les aigües subterrànies per excés de nitrats, sobretot derivats de la gestió de purins i fertilitzants.

Des d’aleshores han passat més de quinze anys, però el problema persisteix sense que s’hi hagi posat una solució real i efectiva.

La proposta: recuperar la potabilitat de les fonts

En el passat, des d’alguns àmbits polítics locals es va expressar la voluntat de treballar per recuperar la potabilitat de les fonts de l’Estany, afectades per l’excés de nitrats. Aquesta iniciativa combinava una preocupació ambiental amb la voluntat de preservar un element simbòlic i identitari del municipi.

Actualment, les fonts continuen presentant nivells elevats de nitrats i el municipi manté la seva classificació com a zona vulnerable segons la normativa vigent.

Clic per veure l'informe complert

Les dades: una situació estancada

Segons el visor de l’ECA (Eina de Cartografia Ambiental de la Generalitat), la situació actual és la següent:

  • Municipi: l’Estany (080790)

  • Zona vulnerable per nitrats: COMPLETA

  • Codi de zona: 10

  • Normativa vigent: Acord GOV/128/2009

  • Superfície afectada: 10,24 km² (100% del terme municipal)

Això confirma que no s’han produït millores significatives i que el municipi continua immers en el mateix problema ambiental de fa més d’una dècada.

Les causes: ramaderia intensiva i purins

La font principal d’aquesta contaminació són els purins de la ramaderia porcina, que contenen grans quantitats de nitrats. Quan s’aboquen al sòl com a fertilitzants, poden filtrar-se fins a les aigües subterrànies si no es gestionen adequadament.

El model de ramaderia intensiva ha tingut un impacte especialment sever en territoris petits i fràgils com el Moianès, i l’Estany n’és un cas paradigmàtic.

I les solucions?

Caldria plantejar accions concretes, valentes i coordinades. Dues línies d’actuació que sovint surten en el debat públic són:

  • Reduir la pressió ramadera al territori, amb una planificació que limiti la càrrega de caps de bestiar per hectàrea i controli realment l’abocament de purins.

  • Posar en funcionament i optimitzar la planta de biogàs de Moià, que hauria de servir per gestionar part dels excedents de purins i generar energia renovable.

Potser la solució no és una o l’altra, sinó les dues alhora, combinades amb una voluntat política clara i una gestió ambiental responsable.

Una classificació que es manté

A dia d’avui, l’Estany continua designat com a zona vulnerable per nitrats i la situació de les fonts no ha variat significativament. La millora d’aquesta problemàtica ambiental continua essent un repte pendent per al conjunt del territori.

Grup impulsor de “La Revista de l’Estany i més enllà”
5/8/2025
Actualització: 26/8/2025


Altres opinions:

La gestió eterna dels purins – Toni Ballús,  per 


Comentaris

  1. mifonsal8 d’agost del 2025, a les 0:44

    Del 2009 al 2025 ha desaparegut la major part de l'activitat agrària al poble i també la ramadera.S'hauria de repetir l'analítica i revisar les seves conseqüències

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Pump Track sí, però no al pati de casa meva! Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat necessari: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest article no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus, sinó la seva ubicació actual i el model amb què s’ha plantejat. Pump Track? Sí, però no al pati de casa meva Aquesta frase, inspirada en l'eslògan "Renovables sí, però no així", vol provocar. No perquè ens hi oposem per sistema, sinó perquè ens sembla que cal repensar el lloc i el model. Amb l’augment de projectes que impacten el territori —sigui una pista de pumptrack, un parc eòlic o una línia d’alta tensió— ha sorgit el terme NIMBY ("Not In My Back Yard", en anglès: “no al pati del darrere de casa meva”) per descriure aquells que no volen segons quines infraestructures a prop seu. Però no tot és tan simple. Nosaltres no som NIMBYS per moda...
Més informació

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

Pump track: tancat el debat sobre la inundabilitat, s’obren nous interrogants

Imatge
  Un debat que no s’atura: i si ara parlem del lloc escollit pel pump track? Amb el temps, el debat sobre el pump track ha anat canviant de forma. Si primer es discutia si calia o no aquest equipament o si les obres s’havien iniciat amb prou transparència, després es va posar el focus en la seva ubicació concreta . Es va dir que s’havia escollit un espai interior, envoltat de cases, perquè d’altres alternatives estaven afectades per inundabilitat. Doncs bé, això ja ha quedat resolt: el Camp de les Pedres , un espai obert i conegut per tothom com l’antic camp de futbol, no és zona inundable segons el Visor de l’ACA. El debat "inundable sí o no" es pot donar per tancat. Però, com passa sovint, una pregunta resolta n’obre dues més . Ara es pot obrir el debat sobre la distància . Des del centre del poble fins al Camp de les Pedres hi ha uns 700 metres , segons Google Maps. És massa lluny per als infants i famílies que vulguin anar-hi a peu o en bicicleta? O és una distància ass...
Més informació