Nou visor del projecte Renovables 2030

 


La Diputacio de Barcelona estrena un nou visor amb la informació actualitzada de tots els projectes del Renovables 2030, tant de la primera com de la segona edició. En aquesta pàgina podeu consultar els projectes per tipologia, per municipis i també hi ha les dades agrupades per comarques. En total, 178 municipis estan executant diferents instal·lacions fotovoltaiques, xarxes de calor amb biomassa o renovacions del seu enllumenat públic per fer-lo més eficient.

El projecte Renovables 2030 és la gran aposta de la Diputació de Barcelona per accelerar la transició energètica a la província. Al visor, hi teniu totes les dades i detalls.

Exemple l'Estany



Amb la informació a data 1/8/2025 l'ajuntament sembla no haver demanat cap subvenció del programa Renovables 2030 de la Diputació de Barcelona. i:

2026: El rellotge corre... i els fons europeus també

Amb l’arribada del 2026, Europa entra en temps de descompte per executar els fons Next Generation EU. Són els famosos recursos que han permès finançar projectes per reactivar l’economia després de la COVID-19 i fer passos valents cap a la transició ecològica i digital. Però compte: si no s’aprofiten a temps, es poden perdre.

Els diners del fons europeu no són per sempre. Segons el Reglament (UE) 2021/241, totes les despeses s’han de comprometre abans del 31 de desembre de 2026. Això vol dir que si un projecte no s’ha licitat, adjudicat o iniciat abans d’aquesta data, els fons ja no es podran utilitzar.

A Espanya, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència gestiona més de 163.000 milions d’euros (combinació de transferències i crèdits). A finals del primer trimestre de 2025, el govern espanyol havia adjudicat aproximadament el 70% dels fons disponibles, però l’execució efectiva a escala local encara presenta retards significatius en molts casos —especialment en petits municipis i projectes complexos.

🔗 Font oficial: Pla de Recuperació espanyol – Moncloa

Mentrestant, a Brussel·les ja pensen en el que vindrà després. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va encarregar a Mario Draghi —expresident del Banc Central Europeu— un informe estratègic per redefinir la política d’inversió europea. L’objectiu? Garantir que la UE segueixi sent competitiva i sostenible un cop acabin els fons actuals.

Aquest document, conegut com a Informe Draghi, publicat el setembre de 2024, assenyala que Europa necessitarà almenys 500.000 milions d’euros anuals en inversions públiques i privades addicionals per afrontar reptes com la descarbonització, la digitalització o la sobirania tecnològica.

🔗 Informe Draghi 

El 2026 no és només una data administrativa. És una frontera econòmica i política. Projectes no iniciats poden quedar fora, fons sense executar poden tornar a Brussel·les, i inversions clau per al futur podrien no veure mai la llum.

Per això cal fer-se tres preguntes urgents:

  1. Quins fons queden per licitar a l'Estany?

  2. Quins projectes importants podrien no arribar a temps?

  3. Què estem fent per preparar el futur més enllà del 2026?

Els fons europeus han estat una oportunitat única, però no eterna. I si no aprofitem el que queda, no només perdrem recursos —perdrem impuls.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Pump Track sí, però no al pati de casa meva! Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat necessari: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest article no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus, sinó la seva ubicació actual i el model amb què s’ha plantejat. Pump Track? Sí, però no al pati de casa meva Aquesta frase, inspirada en l'eslògan "Renovables sí, però no així", vol provocar. No perquè ens hi oposem per sistema, sinó perquè ens sembla que cal repensar el lloc i el model. Amb l’augment de projectes que impacten el territori —sigui una pista de pumptrack, un parc eòlic o una línia d’alta tensió— ha sorgit el terme NIMBY ("Not In My Back Yard", en anglès: “no al pati del darrere de casa meva”) per descriure aquells que no volen segons quines infraestructures a prop seu. Però no tot és tan simple. Nosaltres no som NIMBYS per moda...
Més informació

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

Pump track: tancat el debat sobre la inundabilitat, s’obren nous interrogants

Imatge
  Un debat que no s’atura: i si ara parlem del lloc escollit pel pump track? Amb el temps, el debat sobre el pump track ha anat canviant de forma. Si primer es discutia si calia o no aquest equipament o si les obres s’havien iniciat amb prou transparència, després es va posar el focus en la seva ubicació concreta . Es va dir que s’havia escollit un espai interior, envoltat de cases, perquè d’altres alternatives estaven afectades per inundabilitat. Doncs bé, això ja ha quedat resolt: el Camp de les Pedres , un espai obert i conegut per tothom com l’antic camp de futbol, no és zona inundable segons el Visor de l’ACA. El debat "inundable sí o no" es pot donar per tancat. Però, com passa sovint, una pregunta resolta n’obre dues més . Ara es pot obrir el debat sobre la distància . Des del centre del poble fins al Camp de les Pedres hi ha uns 700 metres , segons Google Maps. És massa lluny per als infants i famílies que vulguin anar-hi a peu o en bicicleta? O és una distància ass...
Més informació