Quan el poder es tanca

 

Introducció

Arran de comentaris rebuts en publicacions anteriors, hem pogut constatar una preocupació compartida sobre la importància de mantenir una comunicació eficient i transparent en la gestió pública. Aquesta inquietud ens ha portat a dedicar el present article a reflexionar sobre el paper fonamental que juga la comunicació en la construcció de confiança, participació i bona convivència dins d’una comunitat petita, com és el nostre poble.

La transparència com a necessitat en comunitats petites

En qualsevol democràcia saludable, la transparència en la gestió pública no és només una virtut, sinó una obligació. Aquesta exigència esdevé encara més crítica en comunitats petites, on el teixit social és dens, els vincles personals travessen les línies polítiques i la informació circula de manera informal.

Quan un equip de govern actua amb serioses mancances de comunicació dins d’aquest tipus d’entorns, els efectes poden ser profundament perjudicials per a la convivència, la confiança ciutadana i la qualitat democràtica.

Desconfiança i rumorologia

La primera conseqüència visible d’una gestió opaca és l’aparició de la desconfiança. En contextos on tothom es coneix i la política sovint es barreja amb relacions personals, el silenci institucional genera especulació. L’absència d’informació oficial és ràpidament substituïda per rumors, hipòtesis i sospites, que poden ser més destructius que els fets reals. Aquesta dinàmica és ben coneguda i estudiada: la falta de transparència alimenta la polarització i la fractura social (Vallbé & Pano, 2021).

Risc de clientelisme i exclusió

Quan les decisions es prenen en cercles tancats, augmenta el risc de clientelisme, especialment en municipis petits. Es consoliden dinàmiques de poder en què sempre es beneficien els mateixos grups o persones, i la percepció d’injustícia creix. Això genera exclusió, ressentiment i desmobilització ciutadana. Segons Putnam (1993), aquest tipus de capital social “tancat” (bonding) pot debilitar les institucions i fomentar pràctiques opaques o corruptes.

Erosió de la legitimitat institucional

La manca de transparència no només perjudica la confiança, sinó que també erosiona la legitimitat de les institucions. Quan la ciutadania no se sent informada ni escoltada, trenca el vincle democràtic i es pot arribar a qüestionar la pròpia utilitat de participar políticament. Aquesta erosió és especialment greu en municipis petits, on les persones interactuen diàriament amb els representants polítics i on el descrèdit pot afectar la cohesió comunitària.

Transparència com a eina de convivència

Tot i que implementar mecanismes de transparència pot semblar complex, especialment en ajuntaments amb pocs recursos, les eines ja existeixen. La Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern estableix l’obligació de facilitar l’accés a la informació, i moltes entitats ofereixen guies i recursos per fer-ho de forma progressiva i realista (ACM, 2021).

Organitzacions com Transparency International o Access Info Europe ofereixen indicadors, índexs i manuals per millorar la gestió oberta i prevenir pràctiques abusives. A Catalunya, la Fundació per a la Transparència i el Bon Govern Local ha publicat guies específiques per elaborar plans d’integritat i fomentar la participació ciutadana (ACM, 2020).

Conclusions

En una comunitat petita, la transparència no és només una obligació legal, sinó una eina per protegir la convivència, evitar abusos i enfortir la democràcia local. La cultura del silenci i del cercle tancat pot oferir control a curt termini, però genera fractures a llarg termini. Obrir finestres i compartir informació no debilita el poder: el fa més legítim.

---

Bibliografia i referències

- ACM – Associació Catalana de Municipis (2020). Guia per a l’elaboració de plans d’integritat als governs locals. Fundació per a la Transparència i el Bon Govern Local. https://www.acm.cat

- ACM – Associació Catalana de Municipis (2021). Observatori ciutadà de política local. https://www.acm.cat

- Access Info Europe (2023). Dret a saber: accés a la informació pública a Espanya. https://www.access-info.org

- Entrepobles (2024). Portal de transparència i auditories externes. https://www.entrepobles.org

- Putnam, R. D. (1993). Making Democracy Work: Civic Traditions in Modern Italy. Princeton University Press.

- Transparency International España (2023). Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA). https://transparencia.org.es

- Vallbé, J. J., & Pano, E. (2021). La transparència portes endins: l’impacte intern de la normativa en els ajuntaments catalans. Blog EAPC. https://eapc.blog.gencat.cat/2021/04/13/la-transparencia-portes-endins

- Wachs, J., Yasseri, T., Lengyel, B., & Kertész, J. (2018). Social capital predicts corruption risk in towns. arXiv preprint. https://arxiv.org/abs/1810.05485

Grup impulsor de “La Revista de l’Estany i més enllà”

---