Records de la caminada popular 2025
La Festa Major de l’Estany és també caminar junts, descobrir els racons del nostre entorn i compartir converses i somriures. Enguany, la caminada popular ens ha dut fins al Puig de la Caritat i pels corriols que l’envolten, amb l’al·licient d’un esmorzar compartit i la sorpresa d’un obsequi final. En Josep Biayna ens en fa arribar aquest relat, amb mirada propera i plena de detalls, perquè en quedi constància i perquè la memòria d’aquesta jornada ens acompanyi fins a la propera edició.
Caminada de l'Estany, edició 2025
Avui, diumenge 24 d’agost, s’ha esdevingut una activitat
marcada amb llum pròpia al programa de la festa major de l’Estany: la caminada
popular.
Ha tingut de tot com agrada a tothom, pujades, baixades i corriols per dins del bosc ben bonics. La temperatura ha estat agradable i hem pogut gaudir de força estones d’ombra al llarg del recorregut, cosa sempre d’agrair.
Ho hem fet més avall, pel camí de casa de l’Heura. I ha estat bona iniciativa que cadascú podia construir el seu entrepà al seu gust. Amb això del menjar i com es diu en un popular refrany en castellà: “para gustos los colores”.
Per mi, digueu-me, tradicionalista, caminada popular és sinònim d’entrepà de botifarra. (un dels grans invents de la humanitat). I que bo que estava!
I xerrada amb una, xerrada amb l’altra, hem tornat a plaça. Després d’un itinerari bonic, distret i agradable. Les trobades i les retrobades és una de les parts més boniques de la caminada. Amics, coneguts i saludats, com va dir Josep Pla, amb els que et vas trobar al llarg del recorregut, als punts d’avituallament i al moment de l’esmorzar. Són moments de recordança d’itineraris d’antigues caminades, de si aquest any hi ha més o menys gent caminant, de preguntar-nos sobre com ens va tot plegat i desitjar-nos que ens vagi bé.
M’agrada la caminada. No sé quantes edicions se'n deuen haver fet. Moltíssimes ben segur i cadascuna d’elles convidant-nos a conèixer l’Estany i els seus voltants. Des d’aquí el meu agraïment a totes les persones que any rere any ho fan possible, dedicant el seu temps per marcar l’itinerari, per coordinar-ho tot, per organitzar esmorzars, avituallaments. Una feina al darrere, feta de manera altruista, i que cal aplaudir. Mil gràcies!
I una pensada final: estaria bé poder oferir un punt verd municipal on plantar aquestes magnífiques oliveres que ens han regalat. Segurament moltes i molts caminants no tindran on plantar-la i se’ls morirà. Seria un bon final per a la caminada i una manera de recordar-la fins que arribi la del 2026.



Comentaris
Publica un comentari a l'entrada