Records de la caminada popular 2025


Introducció

La Festa Major de l’Estany és també caminar junts, descobrir els racons del nostre entorn i compartir converses i somriures. Enguany, la caminada popular ens ha dut fins al Puig de la Caritat i pels corriols que l’envolten, amb l’al·licient d’un esmorzar compartit i la sorpresa d’un obsequi final. En Josep Biayna ens en fa arribar aquest relat, amb mirada propera i plena de detalls, perquè en quedi constància i perquè la memòria d’aquesta jornada ens acompanyi fins a la propera edició.

Caminada de l'Estany, edició 2025

Avui, diumenge 24 d’agost, s’ha esdevingut una activitat marcada amb llum pròpia al programa de la festa major de l’Estany: la caminada popular.

Ha tingut de tot com agrada a tothom, pujades, baixades i corriols per dins del bosc ben bonics. La temperatura ha estat agradable i hem pogut gaudir de força estones d’ombra al llarg del recorregut, cosa sempre d’agrair. 

 Ben aviat hem estat dalt d’un punt emblemàtic: el Puig de la Caritat. Segurament si hagués estat al segle XV l’esmorzar l’hauríem fet al cim. En aquella època l’abat repartia pa i vi als assistents que havien pujat en processó després de fer la benedicció. Diu la tradició que va ser així per demanar protecció contra una maleïda plaga de llagostes que amenaçava les collites.

Ho hem fet més avall, pel camí de casa de l’Heura. I ha estat bona iniciativa que cadascú podia construir el seu entrepà al seu gust. Amb això del menjar i com es diu en un popular refrany en castellà: “para gustos los colores”.

Per mi, digueu-me, tradicionalista, caminada popular és sinònim d’entrepà de botifarra. (un dels grans invents de la humanitat). I que bo que estava!

I xerrada amb una, xerrada amb l’altra, hem tornat a plaça. Després d’un itinerari bonic, distret i agradable. Les trobades i les retrobades és una de les parts més boniques de la caminada. Amics, coneguts i saludats, com va dir Josep Pla, amb els que et vas trobar al llarg del recorregut, als punts d’avituallament i al moment de l’esmorzar. Són moments de recordança d’itineraris d’antigues caminades, de si aquest any hi ha més o menys gent caminant, de preguntar-nos sobre com ens va tot plegat i desitjar-nos que ens vagi bé.

M’agrada la caminada. No sé quantes edicions se'n deuen haver fet. Moltíssimes ben segur i cadascuna d’elles convidant-nos a conèixer l’Estany i els seus voltants. Des d’aquí el meu agraïment a totes les persones que any rere any ho fan possible, dedicant el seu temps per marcar l’itinerari, per coordinar-ho tot, per organitzar esmorzars, avituallaments. Una feina al darrere, feta de manera altruista, i que cal aplaudir. Mil gràcies!

I una pensada final: estaria bé poder oferir un punt verd municipal on plantar aquestes magnífiques oliveres que ens han regalat. Segurament moltes i molts caminants no tindran on plantar-la i se’ls morirà. Seria un bon final per a la caminada i una manera de recordar-la fins que arribi la del 2026. 

Josep Biayna
L’Estany, 24 d’agost de 2025






 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PUMP TRACK sí, però no així.

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Pump track: tancat el debat sobre la inundabilitat, s’obren nous interrogants