Un somni per a l’Estany: camins, ombra i connexió amb el Raval del Prat

 


Avui compartim un petit relat d’Isabel Casas, veïna del Raval del Prat de l’Estany. Filla i familiar de pagesos, mestra de tota la vida i naturalista apassionada, ha dedicat moltes hores a observar i estimar l’entorn. De tant en tant, acompanya grups a descobrir les orquídies del nostre país, que coneix amb mirada atenta i curiosa.

Amb la seva sensibilitat, ens regala aquest somni sobre com voldria veure i viure els camins de l’Estany.

Un somni

He somiat un Estany amb camins cuidats, agradables i segurs, on tothom pugui caminar o passejar sense haver d’anar vigilant cada pas per por d’ensopegar amb un entrebanc, trepitjar una tifa de gos o patir sota un sol implacable. Uns camins que, a més, servirien per apropar el Raval del Prat al nucli del poble, fent més fàcil i agradable el dia a dia de veïns i visitants.

En aquest somni també hi apareixia un corriol que sortia del Passeig del Prat —la que fou la carretera vella fins als anys trenta del segle XX, quan es va desviar el trànsit perquè el carrer Major era massa estret— i arribava fins a la Font de Mig Prat i a la Creu de Pedra. Un caminet resseguint l’ombra dels plataners centenaris i el marge de la carretera, regalant fresca i pau a qui hi passés. Un autèntic refugi climàtic obert a tothom.

Fent encara més gran el somni, he vist com aquest camí s’estenia a banda i banda de la carretera, aixoplugant amb les seves branques tant els caminaires del matí com els de la tarda, tots sota la mateixa ombra generosa.

Però, ai las!, al final del somni m’ha aparegut el futur: les obres de la C-59.

Quina remodelació hi ha prevista? Tindrem veu els veïns i usuaris de la carretera? Serà una amenaça pels plataners o, al contrari, una oportunitat per fer realitat aquest caminet?

I, ja posats a demanar, quin asfalt hi posaran? Un que amplifiqui el soroll, com el que hi ha ara, o un que l’atenuï i ens faci la vida més amable?

Potser sí que només estic somniant truites... però serà el projecte de remodelació qui ens traurà de dubtes.

Isabel Casas
Raval del Prat, L'Estany
20/8/2025


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Pump Track sí, però no al pati de casa meva! Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat necessari: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest article no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus, sinó la seva ubicació actual i el model amb què s’ha plantejat. Pump Track? Sí, però no al pati de casa meva Aquesta frase, inspirada en l'eslògan "Renovables sí, però no així", vol provocar. No perquè ens hi oposem per sistema, sinó perquè ens sembla que cal repensar el lloc i el model. Amb l’augment de projectes que impacten el territori —sigui una pista de pumptrack, un parc eòlic o una línia d’alta tensió— ha sorgit el terme NIMBY ("Not In My Back Yard", en anglès: “no al pati del darrere de casa meva”) per descriure aquells que no volen segons quines infraestructures a prop seu. Però no tot és tan simple. Nosaltres no som NIMBYS per moda...
Més informació

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

Pump track: tancat el debat sobre la inundabilitat, s’obren nous interrogants

Imatge
  Un debat que no s’atura: i si ara parlem del lloc escollit pel pump track? Amb el temps, el debat sobre el pump track ha anat canviant de forma. Si primer es discutia si calia o no aquest equipament o si les obres s’havien iniciat amb prou transparència, després es va posar el focus en la seva ubicació concreta . Es va dir que s’havia escollit un espai interior, envoltat de cases, perquè d’altres alternatives estaven afectades per inundabilitat. Doncs bé, això ja ha quedat resolt: el Camp de les Pedres , un espai obert i conegut per tothom com l’antic camp de futbol, no és zona inundable segons el Visor de l’ACA. El debat "inundable sí o no" es pot donar per tancat. Però, com passa sovint, una pregunta resolta n’obre dues més . Ara es pot obrir el debat sobre la distància . Des del centre del poble fins al Camp de les Pedres hi ha uns 700 metres , segons Google Maps. És massa lluny per als infants i famílies que vulguin anar-hi a peu o en bicicleta? O és una distància ass...
Més informació