L'escola rural: créixer amb arrels i ales

 



Una educació propera, comunitària i oberta al territori

Les escoles rurals són molt més que un lloc d’aprenentatge: són espais on els infants viuen una educació propera, personalitzada i arrelada al seu entorn. L’escola del poble no només connecta els nens i nenes amb els companys de la seva escola, sinó que també els obre a una xarxa més àmplia de relacions i experiències que van més enllà dels límits del municipi.

A través de les trobades de la ZER i de projectes compartits, els infants fan amics en altres pobles, cooperen en activitats conjuntes i aprenen a sentir-se part d’una comunitat més gran. Així, la socialització que es dona a l'escola rural és rica i diversa, i alhora reforça els vincles amb el territori i la identitat col·lectiva.

El Secretariat d’Escola Rural i la ZER Moianès Llevant: una mateixa essència

El Secretariat d’Escola Rural és una associació de mestres d’escola rural gairebé amb 40 anys d’història. Aquesta entitat ha estat, al llarg d’aquests anys, un motor clau per a la defensa i la dignificació de les escoles petites del nostre país. La seva tasca ha posat en relleu les virtuts de l’escola rural: la proximitat entre mestres, alumnes i famílies; la possibilitat d’una atenció personalitzada; la cooperació com a eix d’aprenentatge; i la vinculació directa amb l’entorn natural, social i cultural. Aquestes virtuts esdevenen també els pilars que donen sentit i força a la ZER Moianès Llevant.

Les tres escoles que en formen part comparteixen la mateixa filosofia: una educació que no només transmet coneixements, sinó que acompanya en el creixement personal i comunitari. La seva mida reduïda permet posar al centre cada infant, reconèixer-lo pel que és i oferir-li el ritme i el suport que necessita. Així, l’atenció individualitzada, tan valorada pel Secretariat, pren vida cada dia a les aules de la ZER.

Un altre tret que uneix el Secretariat i la ZER Moianès Llevant és el treball cooperatiu. Les tres escoles, tot i la seva singularitat, treballen plegades en projectes compartits, intercanvis i trobades que enriqueixen la mirada dels infants i els donen la consciència de formar part d’una comunitat més àmplia. Aquesta xarxa interna és la millor expressió de la filosofia del Secretariat: la suma fa la força.

Finalment, cal destacar la vinculació amb l’entorn. Les escoles de la ZER Moianès Llevant aprofiten els recursos del territori, la natura i la cultura local com a escenari d’aprenentatge. Aquesta relació estreta amb el medi és una altra de les grans aportacions de l’escola rural, un tret que el Secretariat ha sabut defensar i reivindicar, i que aquí es viu amb plenitud.

En definitiva, el Secretariat d’Escola Rural i la ZER Moianès Llevant comparteixen un mateix esperit: el de creure en una educació arrelada, humana, propera i transformadora. Una educació que posa en valor allò que és petit per convertir-ho en essencial.


Toni Comajoan
Director de la ZER Moinès Llevant
i Coordinador del Secretariat d'Escola Rural de Catalunya 

🔗 Web del Secretariat d’Escola Rural de Catalunya:
escolaruralsecretariat.blogspot.com

🔗 Web de la ZER Moianès Llevant:
agora.xtec.cat/zermoianesllevant




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Pump Track sí, però no al pati de casa meva! Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat necessari: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest article no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus, sinó la seva ubicació actual i el model amb què s’ha plantejat. Pump Track? Sí, però no al pati de casa meva Aquesta frase, inspirada en l'eslògan "Renovables sí, però no així", vol provocar. No perquè ens hi oposem per sistema, sinó perquè ens sembla que cal repensar el lloc i el model. Amb l’augment de projectes que impacten el territori —sigui una pista de pumptrack, un parc eòlic o una línia d’alta tensió— ha sorgit el terme NIMBY ("Not In My Back Yard", en anglès: “no al pati del darrere de casa meva”) per descriure aquells que no volen segons quines infraestructures a prop seu. Però no tot és tan simple. Nosaltres no som NIMBYS per moda...
Més informació

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

Pump track: tancat el debat sobre la inundabilitat, s’obren nous interrogants

Imatge
  Un debat que no s’atura: i si ara parlem del lloc escollit pel pump track? Amb el temps, el debat sobre el pump track ha anat canviant de forma. Si primer es discutia si calia o no aquest equipament o si les obres s’havien iniciat amb prou transparència, després es va posar el focus en la seva ubicació concreta . Es va dir que s’havia escollit un espai interior, envoltat de cases, perquè d’altres alternatives estaven afectades per inundabilitat. Doncs bé, això ja ha quedat resolt: el Camp de les Pedres , un espai obert i conegut per tothom com l’antic camp de futbol, no és zona inundable segons el Visor de l’ACA. El debat "inundable sí o no" es pot donar per tancat. Però, com passa sovint, una pregunta resolta n’obre dues més . Ara es pot obrir el debat sobre la distància . Des del centre del poble fins al Camp de les Pedres hi ha uns 700 metres , segons Google Maps. És massa lluny per als infants i famílies que vulguin anar-hi a peu o en bicicleta? O és una distància ass...
Més informació