Llegendes del Moianès


 

Llegendes del Moianès: donar veu a la memòria popular

Si bé avui, per primera vegada, Llegendes del Moianès és notícia a la revista Notícies, Opinions i Debats, aquest projecte ja fa vuit anys que camina i, si tot va bé, encara en tindrà molts més. El vam iniciar amb la voluntat de recuperar i reimaginar les llegendes populars de la comarca, i des d’aleshores ha crescut gràcies a la complicitat d’escoles, mestres, músics, il·lustradores i escriptores. El motor de tot plegat són els infants i joves, que any rere any transformen aquestes històries en música i les comparteixen amb la comunitat.

De la llegenda a la cantata

Cada any escollim una llegenda d’algun municipi del Moianès i la convertim en una cantata original. Els nens i nenes no només la canten: en fan recerca, la treballen a classe i acaben fent-la seva. Quan arriba el dia de la representació i els veig damunt l’escenari, penso que la cultura popular torna a bategar gràcies a ells.

Un projecte amb valors

Per mi, Llegendes del Moianès és molt més que música. És:

  • Recuperar la cultura oral i popular de la comarca.

  • Donar veu als infants i joves, que esdevenen creadors i protagonistes.

  • Fer sentir arrelament al territori, perquè cada poble hi és representat amb la seva llegenda.

  • Teixir comunitat, connectant escola, cultura i vida local, en línia amb l’Agenda Rural 2030 i l’Educació 360.

Vuit anys, quatre cantates en marxa

Al llarg d’aquests anys, el projecte ha anat avançant amb paciència i constància. Cada cantata té el seu procés: primer es publica el material escrit i il·lustrat, i més endavant arriba l’estrena musical amb els infants i músics a l’escenari.

  • La Cabra d’or – es va publicar el 2019 i es va estrenar el 2023, a partir d’una llegenda de Moià.

  • Amb vent de Popa – es va publicar el 2020 i es va estrenar el 2024, inspirada en una llegenda de Castellcir.

  • Hem fet GENDA – es va publicar el 2024 i es va estrenar el 2025, basada en una llegenda de Collsuspina.

  • Nova cantata de Granera – aquest 2025 publiquem la llegenda que donarà peu a la nova creació, que es preveu estrenar els propers anys.

Cada una d’aquestes obres ha estat una fita, i totes tenen en comú el mateix objectiu: fer créixer la cultura del Moianès a través de la veu dels més petits.

Mirant endavant

Aquest curs tenim un repte emocionant: treballarem amb 200 nens i nenes i una cinquantena de músics per donar vida a la nova cantata de Granera.

Per mi, Llegendes del Moianès és això: un espai de trobada entre tradició i innovació, passat i futur, on la música ens ajuda a redescobrir qui som i cap on volem anar.

Sergi Valls
Professor de música a la ZER Moianès Llevant


Algunes conçons de la cantata:
Hem fet (lle)genda



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Pump Track sí, però no al pati de casa meva! Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat necessari: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest article no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus, sinó la seva ubicació actual i el model amb què s’ha plantejat. Pump Track? Sí, però no al pati de casa meva Aquesta frase, inspirada en l'eslògan "Renovables sí, però no així", vol provocar. No perquè ens hi oposem per sistema, sinó perquè ens sembla que cal repensar el lloc i el model. Amb l’augment de projectes que impacten el territori —sigui una pista de pumptrack, un parc eòlic o una línia d’alta tensió— ha sorgit el terme NIMBY ("Not In My Back Yard", en anglès: “no al pati del darrere de casa meva”) per descriure aquells que no volen segons quines infraestructures a prop seu. Però no tot és tan simple. Nosaltres no som NIMBYS per moda...
Més informació

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

Pump track: tancat el debat sobre la inundabilitat, s’obren nous interrogants

Imatge
  Un debat que no s’atura: i si ara parlem del lloc escollit pel pump track? Amb el temps, el debat sobre el pump track ha anat canviant de forma. Si primer es discutia si calia o no aquest equipament o si les obres s’havien iniciat amb prou transparència, després es va posar el focus en la seva ubicació concreta . Es va dir que s’havia escollit un espai interior, envoltat de cases, perquè d’altres alternatives estaven afectades per inundabilitat. Doncs bé, això ja ha quedat resolt: el Camp de les Pedres , un espai obert i conegut per tothom com l’antic camp de futbol, no és zona inundable segons el Visor de l’ACA. El debat "inundable sí o no" es pot donar per tancat. Però, com passa sovint, una pregunta resolta n’obre dues més . Ara es pot obrir el debat sobre la distància . Des del centre del poble fins al Camp de les Pedres hi ha uns 700 metres , segons Google Maps. És massa lluny per als infants i famílies que vulguin anar-hi a peu o en bicicleta? O és una distància ass...
Més informació