L'alimentació de Perogrullo: sabem menjar?
Introducció
El Joan és veí de l’Estany des de fa uns anys. No és metge —com ell mateix diu sovint—, però ha dedicat bona part de la seva vida a escoltar el llenguatge de la salut.
Després d’haver cursat cinc anys de medicina i d’haver recorregut cases de salut i comunitats a Espanya, Àustria i Brasil, va descobrir que la sanació no depèn només de remeis o dietes, sinó també de silenci, de ritme, de sentit i de senzillesa.
Ha estudiat i observat diverses tradicions —com la medicina xinesa, l’Ayurveda, el naturisme, el vegetarianisme o l’antroposofia—, però sense casar-se amb cap. El seu mestre més constant ha estat la Natura, i d’ella n’ha après el valor d’allò simple i viu.
Amb aquest esperit, ens comparteix avui una reflexió sobre l’alimentació, senzilla però profunda, que ens convida a repensar com mengem i què triem posar al nostre plat.
L’alimentació de Perogrullo: sabem menjar?
D’entrada ho deixo clar: no sóc amic de les mil dietes. Em basta amb l’alimentació de tota la vida —la de l’àvia. És important saber menjar, o... tot val?
Coca-Cola o aigua? Ketchup industrial o un sofregit casolà fet amb amor?
Amb aquest parell d’exemples faig referència a la qualitat, la gran oblidada.
Si “som el que mengem”, i allò que ingerim ens forma —es transforma en carn, sang i pensament— llavors, ens construeix.
Si el cos és casa teva, no la construeixis amb deixalles. No és una metàfora, és fisiologia. És física.
- Alimentació variada, per no quedar-se sense res.
- Neta, per no embrutar.
- Refrescant, per no excitar-nos ni escalfar-nos.
- Sense mites ni manies: prejudicis fora.
Què és un aliment?
Una pregunta que gairebé ningú es fa.
Molts donen per fet que ja ho saben, però... realment?
Un aliment no és només un nutrient.
També és energia: Freda (síndria), Calenta (carn), Humida (bledes, espinacs, fulles),
Seca (cereals), Sabor: amarga, picant… I també és informació (un concepte que requereix més explicació...).
De tot, sí... però no qualsevol cosa. El secret és la quantitat i el moment. El natural. El viu. El simple.
- L’aigua: font de vida.
- El gra: emperador de la terra.
- Les algues: reines de l’oceà.
- Les verdures: princeses de la terra.
- Els animals: força i instint.
- La fruita: saba de la vida.
Com menjar?
Mastegar, ensalivar, assaborir… i fes-ho en silenci. Amb la boca plena, no es parla.
Quan menjar?
Adaptar-se al cicle del dia i de l’estació. Sopar lleuger, d’hora... i amb un passeig després. No és el mateix menjar a l’estiu que a l’hivern. Tot canvia.
On menjar?
Adaptar-se al clima i a la geografia. Som productes del nostre entorn.
Pinya, alvocat, kiwi... ni mirar-los. No és el mateix viure a Sevilla que a Suècia.
Nord-sud: clima diferent. Costa i muntanya: hàbits diferents.
Qui menja?
Cada edat i cada cos tenen el seu aliment:
- El nen: cremes de cereals.
- L’ancià: sopes i caldos.
- El sa o el malalt: el que li convingui.
Reflexió (que, per cert, és el menjar del pla mental)
Els nostres avis no anaven al supermercat.
Hort, gallines i sentit comú. quilòmetre zero.
La salut es guanya. L’alimentació es cultiva.
Desconeixem el gran poder de menjar bé: pot emmalaltir o curar.
La salut és una elecció, una responsabilitat.
Menjar és triar com vols viure.
Tria bé:
Tria el natural, el que encara respira la vida del sol i la terra.
Tria el viu, el que no ha estat trencat ni desfigurat.
Tria el simple, on habita la veritat.
“Menjar és molt més que nodrir-se:és una manera de respectar la vida que ens sosté.”Joan.
En el text del Joan, però, el títol té més fondària: no parla només d’allò evident, sinó de recordar allò que ja sabíem —menjar bé, senzill i natural.
Pots subscriure’t gratuïtament a la revista omplint aquest formulari.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada