SENTIM ELS CAPITELLS del Claustre de l’Estany



SENTIM ELS CAPITELLS del Claustre de l’Estany 

El Claustre de l’Estany era, no fa gaires anys, un espai obert i connectat amb el poble, on la gent podia passejar, observar els capitells, meditar o jugar, segons l’edat i el moment. Un lloc proper, acollidor i ple de vida.

Amb el temps, però, va sorgir una pregunta:
com podríem fer que tothom pogués gaudir d’un dels seus tresors més valuosos —els capitells— d’una manera més propera i accessible, especialment les persones amb dificultats visuals?

Durant el curs 2022-2023, aquesta inquietud es va convertir en acció. L’associació STEAM4ALL va engegar el projecte SENTIM ELS CAPITELLS, amb l’objectiu d’apropar el patrimoni del Claustre a tothom, sense barreres.

El projecte va combinar tecnologia, patrimoni i educació per fer possible una nova manera de viure els capitells:

Els alumnes de les escoles de la ZER Moianès Llevant en van ser protagonistes, enregistrant les audiodescripcions i participant en la transcripció dels textos. Una experiència preciosa que va unir aprenentatge, tecnologia i patrimoni.

El projecte, impulsat per STEAM4ALL, va comptar amb la col·laboració del Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic i del Claustre de l’Estany, l’ONCE, el Consell Comarcal del Moianès i l’Ajuntament de l’Estany.

SENTIM ELS CAPITELLS va ser molt més que un projecte tecnològic: va representar un pas endavant per fer que el nostre patrimoni fos accessible, viu i compartit.

Avui, les reproduccions dels capitells es poden veure i tocar tant a la Casa de Cultura com al Claustre del Monestir de l’Estany.

Us convidem a SENTIR ELS CAPITELLS a la Casa de Cultura —una experiència sensorial i emotiva que, de ben segur, no us deixarà indiferents.

Eusebi Calonge Portabella
Soci de STEAM4ALL



Quan el patrimoni es pot tocar

Recentment, moltes persones s'han emocionat veient la Valentina, una noia de 13 anys cega de naixement, mostrar al papa Lleó XIV i als Reis una maqueta accessible de la nova Torre de Jesús de la Sagrada Família.

Recorrent-la amb les mans, detall a detall, va demostrar una cosa molt senzilla però sovint oblidada: el patrimoni també es pot descobrir a través del tacte.



L'escena ens ha recordat un projecte que, modestament, ja fa uns anys que forma part del patrimoni accessible de l'Estany.

Les reproduccions en 3D dels capitells del claustre, creades dins del projecte SENTIM ELS CAPITELLS, permeten observar de prop i tocar alguns dels elements més singulars del nostre monestir. Una iniciativa que va néixer amb la voluntat d'apropar aquest patrimoni a tothom i, especialment, a les persones amb dificultats visuals.

Avui aquestes reproduccions continuen exposades al Centre d'Interpretació de la Casa de Cultura de l'Estany, recordant-nos que l'accessibilitat no és només una qüestió tècnica, sinó també una manera d'entendre i compartir el patrimoni.

La maqueta de la Sagrada Família que aquests dies ha emocionat tanta gent i els capitells que es poden tocar a l'Estany comparteixen una mateixa idea: que el patrimoni és de tothom i que tothom ha de poder apropar-s'hi, ja sigui amb la mirada, amb l'oïda o amb les mans.

Perquè hi ha coses que es poden veure amb els ulls, però també n'hi ha que es poden comprendre amb les mans.










Vols rebre les properes publicacions?
Pots subscriure’t gratuïtament a la revista omplint aquest formulari 










Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat que considerem necessari i saludable per al poble: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest escrit no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus ni la voluntat de fomentar espais per als joves, sinó la seva ubicació actual i el procés amb què s’ha impulsat, que considerem que requereix una major transparència i participació. A data d’avui, aquest quadern de bitàcola recull més d’un any de seguiment de la tramitació administrativa d’aquesta actuació pública. Durant aquest temps s’han presentat diverses sol·licituds d’accés a la informació, s’han analitzat els documents facilitats per l’Ajuntament i s’han utilitzat els mecanismes que la legislació de transparència posa a disposició de la ciutadania. Davant d’una actuació pública que pot tenir impacte en la vida quotidiana, en les propietats i en els drets de part del ...
Més informació

TEIXIDORES DE L’ESTANY

Imatge
  Com s’ha pogut arribar a fer aquests arbres tan fantàstics? Les coses no neixen del no-res. Totes tenen la seva història, la seva llavor que pot germinar o no. I aquesta vegada la llavor ha germinat. Així, doncs, unes pinzellades d’aquesta història. L’any 2016, i dins de les activitats de la Festa Major de l’Estany, va tenir lloc la 1a Trobada de Teixidores del Moianès . Aquesta activitat es repetiria fins a tres vegades més. Aquesta interessant iniciativa sorgeix de la sinergia entre tres persones: — d’una banda, la Fina Niubó , que volia trobar la manera d’implementar un grup de dones teixidores com el que ja havia engegat a Badalona; — de l’altra, la Mariàngels Vila Senties , que aleshores, com a presidenta de l’Associació de la Gent Gran, volia dinamitzar-ne el grup de dones; — i, finalment, la Marina Berdalet , tècnica de Cultura del nostre Ajuntament, que estava confeccionant el programa de la Festa Major d’aquell 2016. La proposta consistia en una trobada de dones (els...
Més informació