Notícies, Opinió i Debat

Arriba el 31 de desembre i com cada any tendim a fer balanç de tot allò que hem fet i hem deixat de fer. És en aquest moment quan avaluem els propòsits d’any nou que ens havíem formulat; anar al gimnàs, aprendre un nou idioma, deixar de fumar, viatjar o aprendre a tocar un instrument. Sovint, per la raó que sigui, no els acabem d’assolir i busquem mil excuses per justificar-nos. Per aquest motiu, ara que estem a punt d’iniciar l’any 2026 hauríem de començar el mes de gener a un ritme suau però constant, amb petits objectius assolibles i seguir un dels refranys més nostrats: qui dia passa, any empeny . Els objectius poden ser personals, però també col·lectius. És en aquest darrer punt on ens volem aturar i recordar aquella frase que diu: Si camines sol, aniràs més ràpid. Si camines acompanyat, arribaràs més lluny . Aquestes paraules tan senzilles les podem aplicar en molts àmbits de la nostra vida i ens revelen una evidència plena de valors com la solidaritat, la companyonia, la coope...

  Introducció editorial Algunes converses en un Xat   tenen una vida breu: neixen, circulen intensament durant unes hores o dies i, finalment, s’esvaeixen entre missatges nous. Però n’hi ha d’altres que, pel que expliquen i pel que desperten, mereixen ser conservades . El missatge de comiat de l’ Alba Codina , que juntament amb el Joan han tingut obert el forn de Cal Xaconet va obrir una onada de respostes espontànies, plenes d’agraïment, i records, que dibuixen amb gran precisió el vincle profund creat durant més de 20 anys a l’Estany. La Revista de l’Estany publica a continuació la transcripció fidel del xat Àgora l’Estany , amb una lleugera normalització ortogràfica , però sense alterar el contingut, el to ni l’ordre cronològic dels missatges. Aquest text vol ser un document de memòria viva: la veu directa d’uns veïns. Transcripció del xat Àgora l’Estany  (28 i 29 de desembre de 2025) [20:17, 28/12/2025] – Alba Codina No sé ni per on començar a es...

Thomas Edison No he fracassat. He trobat deu mil maneres que no funcionen   El Kit d’Emergència   Notícies publicades aquests dies, com aquesta: ¿Què ha de tenir el kit d’emergència recomanat per la Generalitat? recomanen a la ciutadania que tingui un kit de supervivència per a 3 dies, per tal de poder fer front a situacions d’emergència en què hi hagi talls de subministrament de serveis habituals, o alguna altra situació (clima extrem) fora del que pot ser gestionat pels plans especials de l’administració. També hi ha mirades crítiques com aquesta, i que el lector ja jutjarà: La broma del kit de emergencias: cuando la Generalitat confunde prevención con publicidad Bé, sembla que ja tenim deures a fer. Una motxilla (o més), una llista que ha de servir per a cada membre de la família, mascotes incloses, i potser també un pla de revisió per cada 3 o 6 mesos, no sigui que caduquin els productes, algun es faci malbé o la llista canviï. Sembla que fins aquí arriba la recomanació pe...

Hem tingut una conversa molt agradable i enriquidora amb J aume Serra Viaplana.  Nascut a Santa Coloma de Gramenet, té 64 anys, és casat i compta amb unes arrels ben antigues a l’Estany. Ens va rebre, juntament amb el seu marit, en Jordi, en un acollidor pis de l’Eixample esquerre de Barcelona, al carrer Casanova, molt a prop de la zona de pacificació del Consell de Cent. No ens coneixíem prèviament, però de seguida es va crear un clima de cordialitat i confiança que va fer que, més que una entrevista, el que acabéssim compartint fos una conversa distesa que es va allargar ben bé dues hores. A casa d’en Jaume hi vam arribar, amb el meu amic Joaquín Jiménez, arran del coneixement que teníem del seu interès pel seu passat familiar i del seu treball de recerca dels arbres genealògics , a partir dels seus avis, tant per la banda paterna com per la materna. I, més concretament, érem coneixedors que el seu besavi, de la branca Serra, de Ca la Magdalena, va ser masover de Casanova de la ...

  Una iniciativa ciutadana per produir i compartir electricitat verda als municipis de la comarca Què és una comunitat energètica? És una iniciativa local formada per veïnes, veïns i comerços que s’uneixen per produir i consumir energia renovable de forma compartida, amb l’objectiu de: reduir el cost de l’electricitat, generar-la sense emissions de CO₂ i ser menys dependents de les grans corporacions i augmentar l’autonomia energètica del territori. Les comunitats energètiques operen habitualment com a cooperatives sense ànim de lucre i, al Moianès ja la tenim creada: és MOIANÈS SOSTENIBLE SCCL. Com funciona? Al teu municipi es produeix energia elèctrica amb plaques fotovoltaiques. Cada dia, els excedents de l’energia produïda s’emmagatzemen en bateries i s’injecten a la xarxa quan no hi ha sol. L’energia produïda es reparteix entre les persones que formen part de la comunitat. Així, cada llar o comerç en pot fer ús i reduir la seva factura elèctrica. Quins beneficis té? Electrici...

  Ernest de cal Met, mirada i memòria del poble sahrauí. La fotografia com a testimoni, denúncia i acte de solidaritat.   Sàhara Occidental: entre la memòria, la resistència i l’esperança Ernest de cal Met, l'Estany (Moianès) El Sàhara Occidental és un territori marcat per la història, la resistència i la memòria d’un poble que, malgrat les adversitats, ha mantingut viva la seva identitat. Per comprendre el present, cal mirar enrere, cap a un segle XX convuls que va transformar per sempre el destí dels sahrauís. De la colònia al buit polític Durant dècades, el territori va ser administrat com a colònia per l’Estat espanyol. Tot i la presència colonial, la població sahrauí va preservar la seva estructura social, basada en tribus, vincles familiars i una cultura profundament arrelada al desert. A finals dels anys seixanta i setanta, en plena era de descolonització, va emergir un moviment organitzat que reclamava el dret del poble sahrauí a decidir el seu futur: el Fro...