Cal Xaconet a l'Estany: comiat de l'Alba i el Joan
Introducció editorial
Algunes converses en un Xat tenen una vida breu: neixen, circulen
intensament durant unes hores o dies i, finalment, s’esvaeixen entre missatges
nous. Però n’hi ha d’altres que, pel que expliquen i pel que desperten, mereixen
ser conservades.
El missatge de comiat de l’Alba Codina, que juntament amb el
Joan han tingut obert el forn de Cal Xaconet va obrir una onada de respostes
espontànies, plenes d’agraïment, i records, que dibuixen amb gran precisió el
vincle profund creat durant més de 20 anys a l’Estany.
La Revista de l’Estany publica a continuació la
transcripció fidel del xat Àgora l’Estany, amb una lleugera
normalització ortogràfica, però sense alterar el contingut, el to ni
l’ordre cronològic dels missatges. Aquest text vol ser un document de
memòria viva: la veu directa d’uns veïns.
Transcripció del xat Àgora l’Estany (28 i 29 de desembre de 2025)
[20:17, 28/12/2025] – Alba Codina
No sé ni per on començar a escriure aquestes paraules, crec
que és un dels moments més difícils que m’ha tocat.
Com tots ja sabeu (perquè en els últims dos mesos no hi ha hagut cap altre tema
de conversació), nosaltres tanquem definitivament aquest 31 de desembre.
Com ja us he repetit a tots cada dia, a cadascú que preguntava el mateix (que
mentalment és esgotador repetir la mateixa història), no podem dir què passarà
amb el forn perquè ni nosaltres ho sabem. Quan ho sapiguem, direm quelcom, però
mentrestant toca esperar i tenir paciència.
Nosaltres sabem que és molt difícil que el forn quedi tancat per la gent gran
que hi viu, però hem fet tot el possible.
Vàrem dir que fins que no trobéssim algú no deixaríem el poble sense pa, però
no podem esperar més, ja que la meva salut és molt més important.
Us donem les gràcies per tots aquests anys que ens heu fet confiança, han sigut
moments molt bons però també n’hi han hagut de molt durs.
Personalment, de cadascú m’emporto un trosset que guardaré sempre amb mi d’aquests
21 anys que he estat amb tots vosaltres.
Us desitgem un feliç any.
Una abraçada immensa amb tot el nostre carinyo.
[20:24, 28/12/2025] – Gustavo Coutinho
Alba, crec que puc fer públic aquest missatge aquí, ja que
tu, d’una manera molt afectuosa, vas compartir la teva història amb tots
nosaltres. Sempre has estat aquella veïna professional que tothom voldria tenir
a prop, no només com a comerciant, sinó també com a amiga en el dia a dia.
No sempre, a causa de la rutina i del ritme accelerat quotidià, sabem valorar
prou la importància de professions tan especials com la de fornera. Ser
comerciant és un camí difícil, especialment quan cal afrontar inestabilitats,
estacionalitats, moments de baixa afluència de clients. Tot i així, avui el més
important és el teu benestar i la teva salut.
Et desitgem de tot cor una bona recuperació i que puguis continuar trobant, com
ja estàs fent, respostes, una nova orientació vital i un propòsit per a tu, el
teu marit i la teva filla.
Ser veïns a pocs passos de la teva fleca i no veure més el teu somriure, el teu
salut diari, la teva alegria i la teva manera d’acollir ens fa sentir una mica
més tristos, a mi i a la Samanta.
Per a nosaltres, que venim de fora, ser rebuts amb la calidesa humana teva i
del teu marit ha estat molt especial i ha fet el nostre camí molt més fàcil.
T’ho agraeixo profundament, de veritat. Demà passaré a comprar-te pa, potser
d’aquí a una estona. Tant de bo no sigui l’últim, sinó el símbol d’una nova
etapa per a tu.
Per a mi, representa un agraïment etern per la persona tan especial, propera i
simpàtica que ets, juntament amb el teu marit.
Gràcies, Alba, per tot. Espero que et milloris, que tingueu molta sort en la nova etapa i trobar-te pel poble per fer la xerrada. Una abraçada preciosa, et trobaré a faltar!!
[20:38, 28/12/2025] – +34 699 ** ** *9
Alba, quan passem dies a l’Estany sempre anem a comprar el pa a casa vostra, que és molt bo, com també el contacte tan proper i amable. Desitgem que tot us vagi bé i que et recuperis aviat.
[20:39, 28/12/2025] – Josep Senties
Sap greu que hàgiu de traspassar o tancar el forn,
primerament per un tema de salut, però a vegades a la vida s’han de prendre
decisions.
Personalment us desitjo molta sort a la vida per a tota la família. Trobarem a
faltar aquest pa tan bo que fèieu.
Sobre d’on treure el pa pel poble, crec que hi ha dues opcions: que algú hi
vegi una oportunitat de mercat, que crec que seria la bona, o que l’organisme
municipal pogués fer alguna cosa perquè el poble tingués pa, i sobretot la gent
gran, que té poc mitjà de transport.
Esperem que es pugui solucionar i que el pa sigui tan bo.
[20:39, 28/12/2025] – Elisenda Solà Niubó
Alba, molta sort i ànims per la nova etapa que enceteu. Si per casualitat us passa pel cap obrir un forn sense gluten a Moià, m’encantarà venir-hi a comprar.
[21:44, 28/12/2025] – Cristina Álvarez Vila
Alba, un gran agraïment per tot l’amor, la dedicació i la feina feta, i els millors desitjos per aquesta nova etapa!!
[22:25, 28/12/2025] – Josep Biayna Gea
Alba, una forta abraçada.
Per a mi, per sempre més, el toc de les campanes a les 8 del matí restarà
associat a tu sortint de l’obrador.
Amb el primer toc, com en una cerimònia sortida dels temps més antics, fent-te
pas entre bons dies i converses de les vilatanes i vilatans més matiners.
I la pujada de la persiana, d’on sortien les olors dels pans, de les coques, de
les pastes que suraven entre les boires del matí.
I a cada parroquià, un mot amable, un somriure, un breu diàleg amb què començar
el dia portant el pa sota el braç.
I en Joan, mestre forner, regalant-nos la seva saviesa artesana a cada època de
l’any: rosquilles per Setmana Santa, mantecados per Nadal, coques per Sant
Joan…
I als prestatges, en ordenada exposició, una mostra del seu art: les magdalenes
(de mida familiar 😉), croissants, coques,
xuxos (tornem-hi a Badalona), ulleres de xocolata… i d’altres delicatessen pels
paladars.
L’entrepà del matí es convertia, per obra del vostre pa, en el millor àpat del
dia.
Gràcies per tot el que ens heu donat durant aquests anys.
Una forta abraçada, Alba i Joan.
[03:24, 29/12/2025] – +34 675 ** ** *0
Bona nit, Alba i família. Moltes gràcies per la felicitat
que ens heu regalat durant tots aquests anys, quan pujàvem a l’Estany
esporàdicament i procuràvem que no fos dimecres —el vostre dia de descans—, i
ja darrerament d’una manera més sovintejada.
Un forn és un servei essencial i, malgrat ser un negoci privat, fa un servei
públic importantíssim en un nucli rural petit i amb molta gent gran com és
l’Estany.
Les autoritats haurien de vetllar perquè al poble no li falti el foc encès d’un
forn.
Alba, et desitgem una bona salut i que per molts anys ens puguem anar saludant
i fent la xerradeta.
Una abraçada
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada