A l'Estany, la Sant Silvestre no és una cursa més
Arriba el 31 de desembre i
com cada any tendim a fer balanç de tot allò que hem fet i hem deixat de fer.
És en aquest moment quan avaluem els propòsits d’any nou que ens havíem
formulat; anar al gimnàs, aprendre un nou idioma, deixar de fumar, viatjar o aprendre
a tocar un instrument. Sovint, per la raó que sigui, no els acabem d’assolir i
busquem mil excuses per justificar-nos. Per aquest motiu, ara que estem a punt
d’iniciar l’any 2026 hauríem de començar el mes de gener a un ritme suau però
constant, amb petits objectius assolibles i seguir un dels refranys més nostrats:
qui dia passa, any empeny.
Els objectius poden ser
personals, però també col·lectius. És en aquest darrer punt on ens volem aturar
i recordar aquella frase que diu: Si
camines sol, aniràs més ràpid. Si camines acompanyat, arribaràs més lluny.
Aquestes paraules tan senzilles les podem aplicar en molts àmbits de la nostra
vida i ens revelen una evidència plena de valors com la solidaritat, la
companyonia, la cooperació o l’altruisme. Hauríem de fer-les nostres, ja que
podrien aportar un bri d’esperança dins d’aquesta societat que ens ha tocat
viure. En aquest sentit, hem de ser conscients que ens trobem en un món
individualista, egoista, accelerat i ple d’enveges i rancúnies. Aquest llistat
el podríem ampliar, és cert, però, tal i com hem fet anteriorment, volem crear
un contrapunt i construir una alternativa.
Hannah Arendt, pensadora
política alemanya, l’any 1958 va publicar La
Condició Humana on va establir que la modernitat comporta la pèrdua de
l’espai comú i dels vincles comunitaris. Avui dia, seixanta set anys després,
podem afirmar que és una realitat tangible. Tot i així, per sort, hi ha
iniciatives socials que volen proposar un món més just i horitzontal.
Els nostres objectius haurien
de seguir aquesta línia, ja que, a l’hora que enriquim el nostre entorn més
proper, podem créixer a nivell personal. És ben cert que els resultats no són
immediats, motiu pel qual hem de ser persistents i no defallir. En aquest
sentit podem crear un paral·lelisme amb les curses de resistència, on anem
trobant diversos avituallaments que ens ajuden a reposar energies i seguir
endavant. Durant l’any anirem trobant situacions i persones que ens permetran
equilibrar els nostres esforços i ens aportaran diversos punts de vista que
potser no ens havíem plantejat. No tanquem cap porta, enfortim els vincles.
És ben cert que un any es
pot fer molt llarg. Hem volgut aportar dues idees que ens poden alleugerir el
nostre camí: anar acompanyats i adoptar un ritme suau, però constant. Tot i
així, a vegades ens hem d’aturar i analitzar allò que estem fent, per tal de
poder fer certes correccions. Aquest fet no ens ha de fer por, ans el contrari,
ens ha de permetre millorar i seguir creixent. És per aquest motiu que també
hem de tenir en compte els errors del passat, un fet que és una gran font d’aprenentatge.
D’aquesta manera, els objectius que ens anem marcant poden ser assolits amb més
garanties.
Cadascú de nosaltres té prou
potencial per esdevenir un referent en el seu àmbit, només cal creure’ns-ho,
aportar el nostre granet de sorra i teixir aliances per enfortir la comunitat.
Així, doncs, calcem-nos les sabatilles, dirigim-nos a la sortida i iniciem de
la millor manera aquests dotze mesos que ens esperen.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada