L'arbre genealògic familiar. Jaume Serra Viaplana

Hem tingut una conversa molt agradable i enriquidora amb Jaume Serra Viaplana. Nascut a Barcelona, té 64 anys, és casat i compta amb unes arrels ben antigues a l’Estany.

Ens va rebre, juntament amb el seu marit, en Jordi, en un acollidor pis de l’Eixample esquerre de Barcelona, al carrer Casanova, molt a prop de la zona de pacificació del Consell de Cent. No ens coneixíem prèviament, però de seguida es va crear un clima de cordialitat i confiança que va fer que, més que una entrevista, el que acabéssim compartint fos una conversa distesa que es va allargar ben bé dues hores.

A casa d’en Jaume hi vam arribar, amb el meu amic Joaquín Jiménez, arran del coneixement que teníem del seu interès pel seu passat familiar i del seu treball de recerca dels arbres genealògics, a partir dels seus avis, tant per la banda paterna com per la materna. I, més concretament, érem coneixedors que el seu besavi, de la branca Serra, de Ca la Magdalena, va ser masover de Casanova de la Vall l’any 1856.

Ben aviat ens vam adonar que, al costat de la seva pacient feina de formigueta consultant arxius públics, de parròquies i d’altres indrets per anar construint els quatre arbres genealògics, hi havia quelcom que anava més enllà. En Jaume té un gran interès per conèixer la vida dels seus avantpassats: de què treballaven, on i com vivien, i en quines etapes històriques els va tocar viure.

I això no es troba només als arxius ni als registres de naixements, casaments i defuncions. Es troba, sobretot, escoltant el que ens expliquen els avis, la gent gran. Descobrim així un Jaume ple d’anècdotes escoltades al llarg de la seva vida, d’aquí i d’allà, amb l’orella sempre atenta, que ha anat guardant en el seu arxiu emocional personal. Ens comparteix moltes d’aquestes escenes familiars de tradició oral, transmeses de pares a fills, que ha anat acumulant i preservant com autèntiques joies. Cada fotografia, cada document escrit, cada objecte tenen una història al darrere, i en Jaume ens les presenta amb una passió que captiva.

Ja avanço, d’entrada, que en aquest article només podré recollir una petita part de tot el que ens va explicar. Animo en Jaume a escriure’n un relat més extens.

Aquí teniu una part de l’arbre genealògic, concretament les branques Serra i Codina, que s’uneixen en una data tan assenyalada com l’1 de maig de 1920, amb el casament a l’Estany de Joan Serra Clusella i Maria Codina Puigoriol. D’aquesta unió, quatre anys més tard, el 12 de febrer de 1924, va néixer Sebastià Serra Codina, pare del nostre amfitrió, Jaume Serra Viaplana, nascut a Santa Coloma de Gramenet, on havia anat a treballar i viure la seva família.

En Jaume ens explica que, de la branca Serra, no ha pogut anar més enllà de l’any 1700, ja que durant la Guerra Civil molts arxius parroquials es van cremar.

—De la banda d'Oló i de l'Estany no vaig tenir gaires problemes per trobar informació als arxius. Com que les esglésies des del Concili de Trent recullen dades de naixements, casaments i defuncions això em va facilitar molt les coses. Després es pot complementar amb les actes notarials on podem trobar capítols matrimonials, testaments.

—A l’Estany, qui va arreglar moltíssim el desgavell de l’arxiu va ser Mn. Pladevall, en temps de Mn. Aureli, amb qui eren amics. Va anar classificant tot el que hi havia.

Podem observar l’itinerari seguit per les diferents generacions familiars. Un recorregut de baixada des de la Nou de Berguedà cap a Sant Joan d’Oló i Sant Quirze de Safaja, fins a arribar finalment a l’Estany, a Ca la Magdalena, nom donat a la casa de Magdalena Clusella Pujol, que es va casar el 8 d’octubre de 1889 amb Antoni Serra Monràs.

—No venim de famílies de rics. Anàvem allí on hi havia terres per treballar.  —ens diu en Jaume. I ens continua explicant vivències ben interessants de la seva besàvia.

—De la besàvia, na Magdalena, conservo algunes anècdotes que m’han arribat. Sembla que a la seva època, a inicis del segle XX, hi havia algú que a les nits es posava un llençol blanc al damunt i es passejava pel poble per fer por a la gent. La Magdalena, que era una donassa, molt alta i forta, va anar fins al pou, a la pallissa del Serrat del Gaig, i se li va aparèixer aquest personatge. Ella li va dir: “O et treus el llençol ara mateix o t’estampo el càntir pel cap”. Es va descobrir, i era un veí de l’Estany.

—Una altra de molt bona és de la meva àvia, na Maria Codina. Es veu que tenia una cabra que donava una llet boníssima, de les millors de l’Estany. L’àvia es va trencar el fèmur en una caiguda i, per cert, el doctor Vilardell, que estiuejava a l’Estany i era cap de traumatologia de l’Hospital de Sant Pau, se la va endur per operar-la. Com que l’àvia estava convalescent, enviava a munyir la cabra a la meva mare, teixidora de tota la vida, que no en sabia gens, de munyir cabres. Com que gairebé no treia llet, hi afegia aigua perquè no es notés. Quan la venien, la gent deia: “Ai, Marieta, aquella llet tan bona que teníeu ja no és la mateixa”. La solució va ser pujar cada dia la cabra al pis perquè l’àvia, encara convalescent, la munyís. La cabra s’hi trobava tan a gust que després ja no volia baixar al corral.

De la banda Codina, observem que en Jaume ha pogut retrocedir fins al segle XVI, fins a Pere Codina, un nom que es repetirà generació rere generació. Ens explica que el seu besavi, Pere Codina Peupoch, va ser regidor a l’Estany i director d’una fàbrica tèxtil al Clot de Barcelona, i que el seu rebesavi, Valentí Codina Puich, a mitjan segle XIX, també fou encarregat d’una fàbrica tèxtil.

Pere Codina Solà, l’any 1835, va provar fortuna a Barcelona obrint una botiga al carrer Sant Pere Més Baix. Venia comestibles i també feia d’adroguer, però el negoci no va anar bé.

—Es va arruïnar. Era l’època de la revolta del pa: a les Rambles van cremar el convent de Sant Francesc i molts altres, com el de Sant Josep o el de Santa Caterina. Va haver d’empenyorar la casa i les feixes de l’Estany per pagar deutes. No va ser fins més tard quan el seu fill, Valentí Codina, que va tenir una fàbrica de filatures, va poder eixugar els deutes i recuperar la casa i les terres.

En Jaume és una persona de conversa fluida i afable. Atresora un munt de records familiars, com el quadre que presideix el menjador de casa seva, amb una mantellina negra preciosa amb què es van casar la seva àvia i també la seva besàvia.

Ens mostra moltes fotografies, algunes de molt petites, on costa distingir les persones, i també les anomenades “llibretes dels Codina”, un conjunt de quaderns que van molt més enllà d’un simple registre de guanys i despeses. S’hi anotava tot allò relacionat amb el dia a dia de la vida familiar.

En aquestes fotos podem veure diverses escenes familiars a l'Estany.

Moltes gràcies per haver compartit amb tots nosaltres una miqueta de la història dels Serra i dels Codina de l'Estany. 

Josep Biayna