Toca un blues pel Sàhara: concert solidari
Ernest de cal
Met, mirada i memòria del poble sahrauí.
La fotografia com a testimoni, denúncia i acte de solidaritat.
Sàhara Occidental: entre la memòria, la resistència i l’esperança
Ernest de cal Met, l'Estany (Moianès)
El Sàhara Occidental és un territori marcat per la història,
la resistència i la memòria d’un poble que, malgrat les adversitats, ha
mantingut viva la seva identitat. Per comprendre el present, cal mirar enrere,
cap a un segle XX convuls que va transformar per sempre el destí dels sahrauís.
De la colònia al buit polític
Durant dècades, el territori va ser administrat com a
colònia per l’Estat espanyol. Tot i la presència colonial, la població sahrauí
va preservar la seva estructura social, basada en tribus, vincles familiars i
una cultura profundament arrelada al desert. A finals dels anys seixanta i
setanta, en plena era de descolonització, va emergir un moviment organitzat que
reclamava el dret del poble sahrauí a decidir el seu futur: el Front Polisario.
Quan Espanya va iniciar la retirada, la descolonització va
quedar incompleta. La sortida precipitada va obrir un buit polític que va
deixar el territori exposat a nous actors, interessats estratègicament en una
regió rica en recursos i d’alta importància geopolítica.
L’èxode i els camps de refugiats
Aquest buit va desencadenar un conflicte que va provocar
l’èxode massiu de milers de sahrauís cap a l’interior del desert algerià. Així
van néixer els camps de refugiats de la Hammada de Tindouf, una de les zones
més àrides i inhòspites del planeta. En aquest entorn extrem, el poble sahrauí
va reconstruir comunitats, escoles, institucions i un model d’autogovern,
mantenint viva una identitat col·lectiva malgrat l’exili forçat.
La Hammada s’ha convertit amb el temps en un símbol: refugi
i presó alhora. Un espai de dignitat i resistència, però també un record
constant del futur pendent.
El present: un conflicte llarg i complex
Avui, el Sàhara Occidental continua sent un territori on
conviuen l’esperança i la incertesa. La manca d’un acord definitiu, els
interessos regionals i la lentitud del procés internacional mantenen el
conflicte obert. Mentrestant, generacions senceres han crescut als camps de
refugiats, entre la memòria de la terra perduda i el somni del retorn.
Tot i les dificultats, la societat sahrauí ha demostrat una
capacitat extraordinària per organitzar-se, preservar la seva cultura i
impulsar projectes socials, educatius i sanitaris que dignifiquen la vida
quotidiana.
La solidaritat internacional
Des de fa dècades, entitats, ONG i persones d’arreu del món
han establert llaços de cooperació amb els campaments i amb la comunitat
sahrauí. Projectes en salut, educació, esport i cultura han contribuït a
millorar les condicions de vida als camps. La societat civil catalana i
espanyola hi ha tingut un paper especialment actiu.
Iniciatives com el concert solidari Toca un Blues pel
Sàhara, que es fa cada dos anys per recollir diners, ajuden a mantenir viva
la causa sahrauí i a donar veu a un poble que continua reclamant el dret a
decidir el seu futur.
Entre la memòria i el futur
La història del Sàhara Occidental és la història d’un poble
que no ha renunciat a existir. El passat colonial, l’exili i les dècades
d’incertesa han deixat una empremta profunda, però també han reforçat un fort
sentiment de pertinença.
Enmig d’aquesta travessa, la Hammada —l’immens desert
pedregós— és metàfora i realitat: un lloc dur, on el vent del siroco arrossega
records i esperances. Un espai on, malgrat tot, la vida persisteix i la lluita
del poble sahrauí continua, amb dignitat i amb un futur encara per escriure.
ONG
Associació per al Desenvolupament de Projectes Solidaris al Sàhara (APSS)
És una entitat fundada per nosaltres amb la voluntat de
donar continuïtat, estructura i rigor a una acció solidària sostinguda en el
temps. És a través de l’APSS que hem pogut impulsar, coordinar i executar els
diferents projectes humanitaris al territori, entre ells el projecte COBAS
101, pioner en l’atenció a persones amb diabetis en aquests contextos,
reconegut per l’Associació de Diabètics d’Espanya i validat pel Fons Català de
Cooperació.
COBAS 101, projecte diabetis
Deu anys cuidant la vida
Hi ha projectes que neixen d’una idea.
I n’hi ha d’altres que neixen d’una necessitat urgent.
El nostre projecte d’ajuda a les persones amb diabetis va
néixer així: davant la realitat crua de territoris on tenir diabetis era, massa
sovint, una condemna silenciosa.
Quan vam començar, fa gairebé deu anys, no hi havia
protocols, ni formació, ni accés regular als controls més bàsics. Hi havia
persones. Persones que patien. Persones que no sabien què els passava. Persones
que no podien esperar.
Vam entendre molt aviat que no n’hi havia prou amb portar
material. Calia ensenyar, acompanyar i quedar-se. Calia construir confiança,
formar professionals locals i garantir continuïtat. La diabetis no admet
improvisacions ni solucions puntuals.
Així va néixer el projecte COBAS 101, pioner en
aquells territoris. Un projecte pensat des del respecte, adaptat a la realitat
local i amb una idea clara: cuidar la vida cada dia, no només intervenir en
l’emergència.
Amb el temps, els resultats van parlar per si sols: millors
diagnòstics, millor seguiment, menys complicacions. Però, sobretot, una cosa
molt més important: persones que tornaven a mirar el futur amb una mica menys
de por.
El reconeixement de l’Associació de Diabètics d’Espanya i la
validació del Fons Català de Cooperació no van arribar per casualitat. Van
arribar perquè darrere del projecte hi ha constància, rigor i humanitat. Deu
anys de feina discreta, lluny dels focus, però molt a prop de les persones.
Avui sabem que aquest projecte és la columna vertebral de la
nostra organització. No només pel que fa, sinó pel que representa: compromís,
responsabilitat i respecte per la dignitat humana.
El 2026 celebrem deu anys de l’APSS. No celebrem una xifra.
Celebrem cada persona que ha après a conviure millor amb la seva malaltia. Cada
professional format. Cada família que ha entès que no estava sola.
I, sobretot, reafirmem una convicció que no ha canviat des
del primer dia:
ajudar no és venir i marxar; ajudar és quedar-se.
Per continuar el camí
La realitat del poble sahrauí no és una història del passat.
És un present que interpel·la i un futur que encara espera. Explicar, compartir
i implicar-se són formes concretes de no mirar cap a una altra banda.
ONG com Toca un Blues pel Sàhara i projectes com COBAS
101 demostren que la solidaritat, quan és constant i respectuosa, pot
transformar vides. Si aquest text t’ha interpel·lat, t’animem a difondre’l, a
seguir els projectes i a sumar-te, d’una manera o altra, a aquest compromís
col·lectiu.
Perquè ajudar no és venir i marxar.
Ajudar és quedar-se.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada