Biomassa per a suplir les intermitències de la fotovoltaica

 

Eduard Sànchez Campoy alcalde de Calders

Durant dècades, el sistema energètic s’ha basat en un model centralitzat. Grans centrals elèctriques, caracteritzades per la seva inèrcia rotativa i sovint situades lluny dels centres de consum, generaven electricitat que era transportada a través de llargues línies d’alta tensió fins a les xarxes de distribució locals. En aquest model, el consumidor exercia un paper passiu: rebia l’energia segons les condicions del mercat, amb escassa capacitat d’incidir en la seva procedència o en el seu preu.

A Catalunya, igual que a la resta de l’Estat espanyol, aquest model va predominar fins a les primeres dècades del segle XXI, amb un clar protagonisme de les fonts d’energia convencionals i centralitzades, com els cicles combinats, el carbó i l’energia nuclear.

Amb l’objectiu de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, augmentar l’eficiència i reforçar la sobirania energètica, s’ha iniciat un procés cap a un model descentralitzat, renovable i participatiu.

En aquest nou paradigma:

La generació es distribueix en múltiples punts del territori: teulades d’habitatges, horts solars, microturbines, plantes de biomassa o de biogàs, entre d’altres.

El consumidor esdevé un agent actiu: pot produir, consumir, emmagatzemar i fins i tot vendre energia (compensació d’excedents).

Apareixen noves figures com les comunitats energètiques, que permeten gestionar col·lectivament la generació i l’ús de l’energia.

Aquest canvi no és només tecnològic, sinó també estructural i social. Implica transformar la manera com es planifica, regula i participa en el sistema energètic. Alguns elements clau en aquesta transició, a diferents nivells, són:

El pacte de les Alcaldies pel Climai l’Energia

Llei del canvi climàtic i transicióenergètica de Catalunya

Pla de Resiliència al Canvi Climàticper la Comarca del Moianès

Pla Nacional Integrat d’Energia iClima

Pla de Recuperació, Transformació iResiliència

En aquest context, el món rural afronta un repte clau: assolir l’autosuficiència energètica. Per aconseguir-ho, cal cercar solucions que pal·liïn la intermitència de fonts com el sol i el vent. Tot i l’avenç de les bateries (amb perspectives esperançadores com les de sodi, per garantir un subministrament estable cal complementar-les amb fonts renovables gestionables. En aquest sentit, la biomassa i el biogàs emergeixen com a opcions viables i especialment adequades per al món rural.

En un territori com el Moianès, amb una gran capacitat per a la producció d’energia renovable basada en la biomassa, les comunitats energètiques poden esdevenir un factor clau per impulsar, revitalitzar i fer progressar les zones rurals aprofitant la transició energètica. Aquesta transició es pot dur a terme dins del paradigma de la quarta revolució industrial i, com va passar amb la primera revolució industrial, pot deixar una herència de benestar per a les generacions futures. Ara bé, adaptada a una nova cultura, la cultura del decreixement planificat: “no generar ni un sol watt innecessari i fer que els que es generin siguin eficients.”

Finalment, per a totes aquelles persones que vulguin aprofundir en com una central de biomassa pot contribuir a compensar la intermitència de l’energia fotovoltaica al Moianès, us convidem a consultar l'Estudi d’un sistema de cogeneració amb biomassa per a comunitats energètiques rurals, elaborat com a Treball de Final de Projecte (TFP) del curs "Diploma d’especialització en transició energètica i gestió de comunitats energètiques renovables i ciutadanes locals". Aquest treball analitza una possible implantació real al territori (*) i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Calders, en especial del seu alcalde, Eduard Sànchez Campoy, a qui agraïm el suport prestat mitjançant la selecció d’un emplaçament, la definició de necessitats energètiques orientatives i l’accés a documentació de suport.

Estudi elaborat pels enginyers:

 Joan Clos Calm,

Roger Llauradó March,

Pere Bosi Navarro i

Joaquín Jiménez Godoy.

Aprofitament de la biomassa forestal: una visió sostenible

Calders 23/6/2025

Segons Just Serra, president de BOSCAT, la biomassa forestal hauria de ser aprofitada prioritàriament per a usos de més valor afegit com la construcció, o  la fabricació de mobles. Tot allò que sigui possible abans de cremar-la. D’aquesta manera, el CO₂ que han capturat els arbres durant anys es manté emmagatzemat durant molt més temps i es contribueix a reduir les emissions a l’atmosfera.

Ara bé, també és necessari que la societat del món rural assoleixi una autosuficiència energètica real. Hi ha diverses raons que ho justifiquen. D’una banda, l’energia s’hauria de produir el més a prop possible d’on es consumeix, evitant les grans pèrdues de transport. De l’altra, no podem continuar depenent de fonts fòssils controlades per països amb inestabilitat geopolítica, com Rússia o l’Iran. I, sobretot, perquè la transició cap a les energies renovables és urgent i inajornable.

En el cas de comarques com el Moianès, disposem de diverses fonts d’energia renovable adequades per a l’entorn rural: l’energia solar, amb sistemes de bateries per gestionar la intermitència, i la biomassa, que pot jugar un paper clau per compensar els moments en què el sol no pot produir suficient energia.

És cert que, quan cremem la fusta per produir energia –una pràctica que la humanitat ha fet durant mil·lennis–, alliberem el CO₂ que conté. Però no tota la fusta dels boscos pot ser destinada a usos nobles. De fet, els boscos necessiten ser gestionats, aclarits i cuidats per evitar que esdevinguin massa contínua i inflamable, amb el risc de grans incendis forestals. I quan el bosc crema de manera descontrolada, el CO₂ acumulat s’allibera de cop, de forma molt més perjudicial.

En aquest sentit, Just Serra recorda que mai oblidarà quan, l’any 1994, va cremar el seu bosc. Aquell incendi va marcar l’inici de la seva lluita per una gestió forestal activa que eviti tragèdies com aquella.

Quina seria, doncs, una estratègia racional? Donar prioritat als usos de valor afegit de la fusta i destinar la resta –aquella que no es pot utilitzar per a la construcció o altres usos industrials– a la producció d’energia. Això sí, cal fer-ho de manera eficient i ordenada: assecar la fusta adequadament, produir estella al mateix espai i utilitzar-la per generar calor, fred o fins i tot electricitat, segons les necessitats locals.

Aquest model, però, no ofereix un retorn econòmic immediat ni alt per als grans inversors. Per això, una via viable i coherent són les comunitats energètiques locals, sense afany de lucre, que poden impulsar aquest tipus de projectes. Els beneficis d’aquesta estratègia serien múltiples:

• Crear ocupació local.
• Produir l’energia i la calor que consumim de forma autònoma.
• Preservar i gestionar activament els nostres boscos.

En definitiva, cal apostar per una bioenergia intel·ligent i territorialitzada, que no només produeixi energia renovable sinó que també cuidi els boscos i reforci la resiliència del món rural.

(*) Qualsevol aclariment metodològic o informació complementària relacionada amb aquest treball, així com els fitxers de dades emprats (format Excel), es pot sol·licitar mitjançant correu electrònic a ladreça moianessostenible@gmail.com

Vols rebre les properes publicacions?

Pots subscriure’t gratuïtament a la revista omplint aquest formulari.