EL PLAT DE MENJAR

Si dividim el plat en vuit parts, quatre d’elles corresponen als grans, l’aliment que ha sostingut la humanitat des dels seus orígens.

Aquests grans es divideixen al seu torn en dos:
• El cereal, aliment del pla mental: afavoreix el centrament, aporta solidesa, fermesa i estabilitat, i contribueix a la salut cognitiva. És la base que ajuda a pensar amb claredat i constància.
• La llegum, aliment del pla físic: nodreix especialment els ronyons, aportant força i vitalitat.

En la Medicina Xinesa, els ronyons són l’eix de la longevitat i de l’arrelament a la terra, el lloc des d’on se sosté l’energia vital. Per això, les llegums es cuinen tradicionalment amb algues, riques en minerals, que reforcen i nodreixen aquests òrgans. Les algues aporten elasticitat i flexibilitat orgànica.

L’alimentació, entesa d’aquesta manera, no només sosté el cos, sinó que també enforteix la ment i l’equilibri interior.

A continuació, tres parts del plat es reserven per a verdures i hortalisses, que “fan sang”.

De les quatre parts de gra, dues s’acompanyen amb verdures cuites, més una part en forma d’amanida de tots els colors. Això ens recorda que tant el cru com el cuinat són igualment valuosos, cadascun amb les seves virtuts.

Aquí entren també els envinagrats i fermentats: cogombrets, ceba tendra en vinagre, col fermentada, pastanaga… pràcticament qualsevol hortalissa es pot transformar i aportar vida al plat i a la microbiota intestinal.

El plat es completa amb una petita porció de producte animal, sempre en quantitats moderades: a la setmana, dos ous; una ració de carn terrestre i una o dues de producte animal marí.

La quantitat orientativa de carn terrestre diària es pot calcular com la quarta part del pes corporal repartida al llarg de l’any; per exemple, una persona de 60 kg consumiria uns 41 grams al dia. Com menys quantitat, més consciència.

Amb les espècies, convé actuar amb prudència: no abusar-ne és la clau. En excés, poden irritar les mucoses —el pebre n’és un bon exemple—, i això es pot reflectir en una ment inquieta o alterada, a més d’interferir amb alguns medicaments.

Queda també una petita part per als complements: fruits secs, dolços ocasionals, llavors, sal marina i oli d’oliva verge extra de primera pressió en fred.

La fruita, mobilitzadora, mou la sang; és millor prendre-la al matí o entre àpats, no després de menjar.

A l’estiu es gaudeix fresca i tal qual; a l’hivern, especialment en climes freds, és més adequada en forma de compota o poma al forn, més càlida i digestiva.

Tot això no és una norma rígida, sinó un plat orientatiu per a l’alimentació humana, on la diversitat no només nodreix el cos, sinó que enriqueix l’experiència de menjar i millora l’estat d’ànim. Un plat equilibrat proporciona alegria i bon humor.

Joan Vei i Lestany

Vols rebre les properes publicacions?
Pots subscriure’t gratuïtament a la revista omplint aquest formulari.

 Cereals
Què són? Són les llavors de plantes gramínies. Se’n consumeix principalment el gra.
Exemples: arròs, blat, civada, ordi, sègol, blat de moro, mill, quinoa*

*La quinoa no és una gramínia, però s’utilitza com a cereal.

Llegums
Què són? Són les llavors de plantes lleguminoses, que creixen dins d’una beina.
Exemples: llenties, cigrons, mongetes, faves, pèsols secs, soja.