Del forat d’ozó al futur energètic del Moianès

La recuperació de la capa d’ozó demostra que els grans reptes ambientals es poden afrontar quan la societat decideix actuar conjuntament. Una lliçó que també inspira la transició energètica al nostre territori.

Durant molts anys, el forat de la capa d’ozó va ser un dels grans símbols de la crisi ambiental del planeta. Avui, però, els científics observen un fet esperançador: la capa d’ozó s’està recuperant.

Aquesta recuperació no és fruit de la casualitat. És el resultat d’una decisió col·lectiva presa fa gairebé quaranta anys que demostra que, quan la comunitat internacional actua de manera coordinada, els problemes ambientals es poden revertir.

A finals del segle XX, els científics van descobrir que algunes substàncies molt utilitzades en aerosols, refrigeradors i processos industrials —els clorofluorocarbonis (CFC)— estaven destruint l’ozó de l’estratosfera.

Aquesta capa és essencial per a la vida a la Terra: actua com un escut natural que filtra gran part de la radiació ultraviolada del Sol, protegint la salut humana, els ecosistemes i els cultius.

Durant els anys vuitanta i noranta, les observacions van mostrar un gran forat d’ozó que apareixia cada primavera sobre l’Antàrtida. Les projeccions científiques advertien que, si no es prenien mesures, el problema podria empitjorar i augmentar el risc de càncer de pell, danys als ecosistemes marins i afectacions a l’agricultura.

Però en aquest cas va passar una cosa poc habitual: la comunitat internacional va actuar amb rapidesa.

Un acord global que funciona

L’any 1987, els governs del món van signar el Protocol de Montreal, un tractat internacional que va establir la reducció progressiva i posterior eliminació dels CFC i altres substàncies que destruïen la capa d’ozó.

Aquest acord és avui considerat un dels tractats ambientals més exitosos de la història.

Segons les avaluacions científiques del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la concentració d’aquestes substàncies a l’atmosfera ha disminuït de manera sostinguda des de finals dels anys noranta.

Les observacions de satèl·lit de la NASA i de la NOAA mostren que el forat d’ozó sobre l’Antàrtida presenta una tendència gradual de recuperació. Si es mantenen les polítiques actuals, els científics estimen que la capa d’ozó podria recuperar-se aproximadament cap al 2040 a les latituds mitjanes, cap al 2045 a l’Àrtic i cap al 2066 sobre l’Antàrtida, on el dany va ser més intens.

La lliçó és clara: quan reduïm l’impacte sobre els sistemes naturals, el planeta té capacitat de regeneració.

Del món al Moianès

Aquest mateix principi també és vàlid a escala local. La transició cap a un model energètic més sostenible al Moianès —basat en energies renovables, eficiència energètica i participació ciutadana— requereix la implicació del conjunt del territori.

En aquest context, la cooperativa energètica Moianès Sostenible treballa per impulsar projectes col·lectius i espais de participació ciutadana per avançar cap a un model energètic més just, local i sostenible.

Perquè, com ens recorda la història de la capa d’ozó, quan actuem plegats, els canvis reals són possibles.

Participa-hi

Si t’interessa el futur energètic del Moianès, et convidem a participar en les assemblees de la cooperativa Moianès Sostenible, que se celebraran el 27 de març a l’Auditori Sant Josep de Moià.

La sessió tindrà lloc a les 18.30 h en primera convocatòria i a les 19.00 h en segona convocatòria.

És un espai obert a tothom per informar-se, compartir idees i continuar construint plegats el futur energètic del Moianès.

Fonts

Joaquín JIménez 
Diplomat en transició energètica

Vols rebre les pròximes publicacions?
Subscriu-te gratuïtament a la revista i rep les properes publicacions.

Només cal omplir aquest formulari




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat que considerem necessari i saludable per al poble: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest escrit no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus ni la voluntat de fomentar espais per als joves, sinó la seva ubicació actual i el procés amb què s’ha impulsat, que considerem insuficientment transparent i participatiu. Pump track? Sí, però no així El títol pot semblar contundent, però neix des del respecte. No ens oposem a la iniciativa per sistema, ni volem frenar projectes que aportin dinamisme al municipi. El que demanem és reflexió i diàleg sobre el lloc escollit. En els darrers anys, sovint s’ha utilitzat el terme NIMBY (“Not In My Back Yard”, és a dir, “no al pati del darrere de casa meva”) per descriure aquells que no volen determinades infraestructures a prop seu. Però reduir el debat a això simplifica una ...
Més informació

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

Pump track: tancat el debat sobre la inundabilitat, s’obren nous interrogants

Imatge
  Un debat que no s’atura: i si ara parlem del lloc escollit pel pump track? Amb el temps, el debat sobre el pump track ha anat canviant de forma. Si primer es discutia si calia o no aquest equipament o si les obres s’havien iniciat amb prou transparència, després es va posar el focus en la seva ubicació concreta . Es va dir que s’havia escollit un espai interior, envoltat de cases, perquè d’altres alternatives estaven afectades per inundabilitat. Doncs bé, això ja ha quedat resolt: el Camp de les Pedres , un espai obert i conegut per tothom com l’antic camp de futbol, no és zona inundable segons el Visor de l’ACA. El debat "inundable sí o no" es pot donar per tancat. Però, com passa sovint, una pregunta resolta n’obre dues més . Ara es pot obrir el debat sobre la distància . Des del centre del poble fins al Camp de les Pedres hi ha uns 700 metres , segons Google Maps. És massa lluny per als infants i famílies que vulguin anar-hi a peu o en bicicleta? O és una distància ass...
Més informació